Colònia penale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Presoneris in is ìsulas Andamanas in su 1858

Una colònia penale est una colònia impreada pro tratènnere presoneris chi generalmente sunt custrintos a is traballos fortzados. S'impèriu britànnicu, pro esempru, in passadu at fatu de medas regiones de s'Austràlia colònias penales.[1]

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Istados bàrios ant impreadu custa tipologia de acussorgiaduras, a esempru s'Impèriu Britànnicu at impreadu in passadu zonas vàrias de su Nord-Amèrica che colònias penales. Massimamente sa provìntzia de Geòrgia fiat designada che colònia penale. Is cundennados fiant carrados dae cummertziantes privados e a s'arribu a is colònias fiant assignados a is meres de is prantedos. S'istimat ca unos 50 000 cundennados britànnicos fiant istados imbiados a is colònias americanas, rapresentende aprossimadamente su de bator unu de totu sos immigrados britànnicos de su de 18 sèculos.

A fatu a sa gherra de indipendèntzia americana, s'Impèriu britànnicu aiat incumentzadu a impreare zonas de Austràlia che colònias penales. Intre custas fiant istadas s'ìsula de Norfolk, sa Terra de Van Diemen e su Nou Galles de su Sud. Is apoderadores de sa Home Rule irlandesa o de is Trade Unions (màrtires de Tolpuddle) fiant cundennados a su trasportu penale (su tratamentu tostu incumentzaiat giai durante sa navigatzione longa) a is colònias australianas.

Unas àteras colònias penales britànnicas fiant istadas istituidas in Ìndia, intre chi duas de is prus in tristamente famadas fiant in is ìsulas Andamanas e in Hijli.

Caraterìsticas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su regìmene de presonia e de detenimentu resurtaiat tostu meda, e incluiat fatu·fatu castigos fìsicos; presoneris medas moriant pro sa duresa de su tratamentu, pro ismarriadura, o pro maladias causadas dae discoidos mèdicos e dae cunditziones igiènicas precàrias. Su sistema penale coloniale fiat impreadu pro prevènnere eventuales fuiduras e pro iscoragire àteros crìmines una borta chi sa pena de is cundennados fiat concluida. Is colònias penales a su sòlitu fiant situadas in terras de frontera, prus che totu in logos de malu acasàgiu, in ue su traballu cumpridu dae is presoneris resurtaiat avantagiosu meda pro sas economias locales.

Istruturas famadas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Frantza aiat imbiadu is criminales a colònias penales tropicales. S'Ìsula de su Diàulu in Gujana Frantzesa, intre su 1852 e su 1939 acasagiaiat frassadores e unos àteros criminales. Sa Noa Caledònia, in Melanesia, retziat dissidentes comente comunardos e rebeldes, foras che criminales cundennados.

In Ecuadòr, is ìsulas de San Cristóbal (in s'artzipèlagu de is Galápagos) fiant istadas impreadas che colònia penale intre su 1869 e su 1904.

Siat sa Rùssia imperiale siat s'Unione Soviètica ant impreadu sa Sibèria che colònia penale pro criminales e dissidentes. Mancari geograficamente a làcana a pare cun sa Rùssia europea, sa Sibèria fruniat siat sa posidura remota siat unu clima chìrdinu. Su gulag e su predetzessore tzarista suo, su sistema de is katorgas, fruniant traballos fortzados pro isvilupare s'indùstria de sa linna e sa minerària, is impresas de fraigu e fintzas is ferrovias e is caminos a traessu de sa Sibèria.

In Itàlia s'agataiant colònias penales agrìculas pro is criminales, omosessuales, renitentes a sa leva militare, mafiosos (e durante su fascismu fintzas contra de antifascistas). Intre is istruturas prus famadas de fentomare sunt Forte di Fenestrelle, ma fintzas carchi ìsula minore a in ue fiat difìtzile a nch'assortire dae su restu de sa penìsula, comente s'Asinara in Sardigna, is ìsulas de Pianosa e de Capraja in Toscana, Lampedusa e Ùstica in Sitzìlia, is Trèmiti in Pùglia e s'ìsula de Ventotene in Làtziu.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. In su 2007 s'UNESCO at decraradu is registratziones subra is deportados de Austràlia (diàrios iscritos subra deportatziones de 165.000 inglesos cundennados a sa colònia penale in Austràlia intre su 1788 e su 1868) Memoria de su mundu

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeGND (DE4443911-8 · LCCN (ENsh85099359