Tighina

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 46°50′N 29°29′E / 46.833333°N 29.483333°E46.833333; 29.483333

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Tighina
Posidura de Tighina (inditada cun nòmine de Bender) in sa Moldàvia

Tighina o Bender (in romenu - moldavu: Tighina o Bender, in cirillicu: Тигина o Бендер; in russu: Бенде́ры/Bendery; in ucrainu: Бенде́ри/Bendery), est una tzitade de unos 100.000 bividores de sa Moldàvia, chi de su 1992 est de facto cuntrollada de s'auto-proclamada Repùblica de Transnìstria.

Sende chi sa bidda s'agatant in sa riba uesta de su frùmene Dniester no est cunsiderada parte de sa Transnìstria de is geografos ne de su guvernu de Moldàvia. Tighina s'agatat a intro de una zona de atumbada criada a sa fine de sa gherra de Transnìstria.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1920 sa populatzione de Tighina fiat de unos 26.000 bividores. Tando, una parte de tres de is residentes fiat cumposta de ebreos e una àtera parte de tres fiat romena. Tedescos, russos, bùlgaros fiant ammesturados in sa populatzione.

In su mese de làmpadas 1940, in tempus de sa Segunda Gherra Mundiale, sa regione de sa Moldàvia fiat ocupada de is tropas sovièticas, a sighidu de su patu germano-sovièticu Molotov-Ribbentrop. Is sovièticos aiant deportadu sa prus parte de is bividores de etnia romenu/moldàva. Sa tzitade fiat pois torrada a cunchistare e mantènnere fintzas a su 1944 de su regime romenu fascista de Antonescu, alleadu de sa Germània nazista. Cun Antonescu fiant is bividores ebreos is chi fiant deportados, cun s'imputu de èssere de sa parte de is sovièticos.

Sa bidda fiat duncas isbudiada de sa majoria de is bividores suos.

A sa fine de sa gherra is sovièticos aiant torradu a cunchistare sa Moldàvia e Tighina fiat intrada in sa repùblica socialista soviètica de Moldàvia, e torrada a populare de moldavos famidos de sa caristia de su 1946, assortidos de is incontradas, e de colonos russos e ucrainos bènnidos pro faghere fàbricas e domos.

In is deghinas de annos a sighire sa bidda s'est mudada a tzitade industriale e at bidu sa populatzione crèschere fintzas a is bividores chi tenet oe.