Umidade

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

S'umidade est sa cantidade de papore de abba presente in s'àera. In su sistema internatzionale de unidades (SI) si podet espressare in grammos de abba pro metru cùbicu de àera (umidade assoluta), o in pertzentuale de s'umidade totale chi podet cuntènnere s'àera a sa temperadura ue nos agatamus (umidade relativa o gradu de umidade).

Umidade ambientale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Si nùmenat umidade ambientale sa cantidade de papore de abba presente in s'àera. Si podet espressare in forma assoluta mediante s'umidade assoluta, o de forma relativa mediante s'umidade relativa o gradu de umidade. S'umidade relativa est sa relatzione pertzentuale intre sa cantidade de papore de abba reale cuntenta dae s'àera e sa chi diat dèpere cuntènnere pro si prenare a idèntica temperadura, pro esempru, un'umidade relativa de su 70% cheret nàrrere chi su totale de papore de abba (su 100%) chi diat pòdere cuntènnere s'àera a custa temperadura, petzi tenet su 70%.

Umidade relativa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unu dispositivu utilizadu pro medire s'umidade si narat termoigròmetru, chi s'utilizat pro regulare s'umidade de s'àera.

S'umidade relativa est sa relatzione de sa pressione partziale de papore de abba in un'ammisturu de àera-abba a sa pressione de papore prenadu dae abba a una temperadura prescrita. S'umidade relativa de s'àera dipendet non petzi dae sa temperadura si nono puru dae sa pressione de su sistema de interessu.

Definitzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'umidade relativa de unu misturu de àera-abba, est definida dae sa relatzione de sa pressione partziale de su papore de abba H2O in un'ammisturu de pressione de saturatzione de abba a una temperadura de misturu de àera. S'umidade relativa s'espressat normalmente comente una pertzentuale e si càrculat utilizende s'ecuatzione imbeniente:[1]

Significu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu climàticu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllat sa temperadura e s'umidade relativa pro su cunfortu umanu, sa salude e sa seguridade, e pro sos rechisitos tècnicos de màchinas e protzessos, in fràigos, veìculos e àteros ispàtzios tancados.

Comfort[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos èsseres umanos sunt sensìbiles a s'àera infusta pro su fatu chi su corpus umanu utilizat sa refrigeratzione pro evaporatzione comente a mecanismu printzipale pro regulare sa temperadura. Suta conditziones de umidade, sa lestresa a sa cale s'ispaporat sa transpiratzione est minore chi in conditziones sicas.

Edificios[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Temperadura est arta e s'umidade relativa est bassa, s'evaporatzione de abba est lestra e mòbiles de linna si podent arreduire. Cando sa temperadura est arta e s'umidade relativa est arta, s'evaporatzione de s'abba est lenta. Cando s'umidade relativa s'acùrtziat a su 100 pro chentu, podet produire cundensatzione a sas superfìtzies, su chi batit a problemas cun sa floridura, corrosione, peoramentu e àteras alteratziones relatzionadas cun s'umidade. Tzertos protzessos de produtzione e tècnicas e tratamentos in fàbricas, laboratòrios, ispidales e àteras installatziones rechedent livellos ispetzìficos de umidade relativa duncas, si mantenet s'impreu de humidificadors, deshumidificadors e sistemas de controllu assòtziados.

Veìculos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos printzìpios fundamentales de sos edificios, puru s'àplicant a sos veìculos. In prus, podet àere cunsideros de seguridade. Pro esempru, s'umidade arta a intro de unu veìculu podet cunduire a problemas de cundensatzione, gosi comente neulizatzione de parafrinas e su curtzucircuitu de sos cumponentes elètricos.

Aviatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'àera infusta frita podet provocare sa formatzione de astra, su chi est unu perìgulu pro sos aeroplanos, ca tocat su profilu de sa fògia e su pesu aumentat. Motores de carburatzione tenent de prus perìgulu de formatzione de astra intro de su carburadore.

Medida[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'umidade de unu misturu de àera-papore de abba si determinat mediante s'impreu de diagrammas psicromètricos si sa temperadura de bulbu sicu (T) e sa temperadura de bulbu infustu (Tw) de su misturu sunt connotos. Custas cantidades s'otenent a discansu mediante s'impreu de unu psicròmetru. Esistent diversos currelatziones empìricas chi podent èssere utilizadas pro istimare sa pressione de papore de prenadura de s'abba comente una funtzione de sa temperadura. S'ecuatzione de Antoine est de sas de mancu complessas de custas fòrmulas, ca petzi tenet tres paràmetros (A, B, e C). Àteros apìtzigos, comente sos presentados dae sa Goff-Gratch e Tenten Magnus, sunt prus complicados, ma presentant mègius rendimentos. S'apìtzigu presentadu dae Buck s'agatat cun frecuèntzia in sa literadura e frunit un'echilìbriu resonile intre sa cumplessidade e pretzisione:[2]

Ue est sa temperadura de bulbu sicu, espressada in grados Celsius (°C), est sa pressione assoluta, espressada in hectopascals (hPa), e est sa pressione de papore saturu espressadu in hectopascals (hPa).

Buck at istimadu chi sa faddina relativa màssima est de mancu de 0,20% intre -20 °C e +50 °C cando custa forma particulare de sa fòrmula generalizada s'utilizat pro istimare sa pressione de papore prenadu dae abba.

Cuntzetu isballiadu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A s'ispissu su cuntzetu de tenidura de àera in su papore de abba si presentant pro descrìere su cuntzetu de umidade relativa. Custu, però, est unu cuntzetu isballiadu. S'àera est unu misturu de gas (nitrògenu, ossìgenu, argó, papore de abba e àteros gas) e comente a gasi, sos costituentes de s'ammisturu semplitzemente faghent comente unos carradores de papore de abba, ma non sunt un'apògiu de custa.

Umidade relativa si definit in tèrmines de petzi sas propiedades fìsicas de s'abba e duncas no est relatzionada cun cuntzetu de tenidura de àera in su papore de abba. Difatis, unu volùmene de àera inferiora podet cuntènnere papore de abba e duncas s'umidade de custu volùmene si podet determinare a discansu.[3][4]

Fatore de megioru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su fatore de megioru si definit comente sa relatzione intre sa pressione de papore de saturatzione de s'abba in s'àera infusta e sa pressione de papore de saturatzione de s'abba pura.

Dipendèntzia de sa pressione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'umidade relativa de unu sistema de àera-abba est dipendente non petzi dae sa temperadura si nono puru de sa pressione assoluta de su sistema istudadu. Custa dipendèntzia si dimustrat cunsiderende su sistema de àera-abba chi si mustrat in fatu. Su sistema est tancadu (est a nàrrere, no importat chi intrat o essit dae su sistema).

Si su sistema in s'Istadu A si cagentat isobàricamente (riscaldamentu sena cambiamentu in sa pressione de su sistema), tando s'umidade relativa de su sistema mìnimat pro su fatu chi sa pressione de papore prenadu dae abba aumentat cun sa temperadura chi creschet. Custu si mustrat in s'Istadu B.

Si su sistema in s'Istadu A s'incarcat isotèrmicamente (cumpressione sena cambiamentu in sa temperadura de su sistema) tando s'umidade relativa de su sistema aumentat a causa de su fatu chi sa pressione partziale de s'abba in su sistema aumentat cun s'aumentu de sa pressione de su sistema. Custu si mustrat in s'Istadu C.

Duncas unu cambiamentu in s'umidade relativa si podet ispiegare pro unu cambiamentu in sa temperadura de su sistema, unu cambiamentu in sa pressione assoluta de su sistema, o unu cambiamentu in sas duas de custas propiedades de su sistema.

Cuntzetos relatzionados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su tèrmine de s'umidade relativa s'abbandat pro sos sistemas de papore de abba in s'àera. Su tèrmine de sa prenadura relativa s'utilizat pro descrìere propiedades sìmiles pro sistemas chi tenent una fase condensable in manera diferente de s'abba in una fase non condensable chi non siat àera.[5]

Àteros fatores importantes[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Relative Humidity.png

Unu gas in custu cuntestu si connoschet comente prenadu cando sa pressione de papore de abba in s'àera est in echilìbriu cun sa pressione de papore de su papore de abba a sa temperadura de su misturu de gas e papore de abba; abba lìcuida (e s'astra, a sa temperadura apropriada) at a dassare de pèrdere tropu pro s'evaporatzione cando s'arrischet a s'àera prenada. Puru podet currispòndere a sa possibilidade de sa formatzione de rosada o de neula, in un'ispàtziu chi non tenet sas diferèntzias de temperadura intre sas portziones suas.

Umidade assoluta[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'espressat pro sa massa de s'abba (chilogrammos) in unu volùmene (metru cùbicu) de àera.

Su càrculu est: , pro metru cùbicu de àera, .

Su balore de s'umidade assoluta càmbiat de acordu cun sa pressione.

Mesura e regulamentu de s'umidade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

B'ant diversos trastos pro medire s'umidade. Unu de issos est su psicròmetru fundadu supra sa diferèntzia intre unu termomètru sicu e unu infustu. Sos àteros sunt higròmetros diretos. Puru si medit a traessu de satèllites geoestatzionarios.

Sos deshumidificadores sicant s'àera caturende·nde s'umidade.

S'umidade in sa piròlisi[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Est su segundu fatore prus influente in sa piròlisi e su chi est prus relatzionadu, mancari in manera indireta, cun sa temperadura de piròlisi.

Est importante ischire sa pertzentuale de umidade de su rusuzu a istudare, ca est unu fatore determinante cando si pretendet adotare comente a tratamentu intermèdiu s'inchisinadura, dae chi sa cantidade de combustìbile netzessàriu pro su protzessu at a variare segundu su cuntenutu de umidade de su rusuzu. Custu est aici ca normalmente sa piròlisi de partigheddas infustas, tenet logu a temperadura prus minujas de sa fissada, dae chi parte de su calore porridu, s'impreat in ispaporare s'umidade de sa mustra. Puru influentzat subra sa cumpositzione de su gas de essida, agiomai iscostiende carchi reatzione. In generale s'atzetant umidades de intre 10 e 20% pro letos mòbiles e finas a su 40% pro letos flùidos.[6]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Perry, R.H. and Green, D.W, Perry's Chemical Engineers' Handbook (7th Edition), McGraw-Hill, ISBN 0-07-049841-5, Eqn 12-7
  • http://www.google.ca/#hl=en&safe=off&&sa=X&ei=T7xqTN-UFYy4sQPFy-XGDw&ved=0CBQQvwUoAQ&q=new+equations+for+computing&spell=1&fp=61ed78eac09af644
  • http://www.atmos.umd.edu/~stevenb/vapor/
  • http://www.ems.psu.edu/~fraser/Bad/BadFAQ/BadCloudsFAQ.html
  • http://blowers.chee.arizona.edu/201project/GLsys.interrelatn.pg1.HTML
  • García Cortes, Angela Nuria. Estudio termoquímico y cinético de la pirólisis de residuos sólidos urbános. Universidad de Alicante, Facultad de Ciencias, Departamento de Ingenieria Química, Septiembre 2003.