Papore de abba

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Su papore de abba est sa fase gassosa de sa molècula de abba. Est unu de sos istados de sa matèria de s'abba intro s'hidrosfera. Su papore de abba si podet produire dae s'evaporatzione o buddidura de s'abba lìcuida o de sa sublimatzione de s'astra. Suta sas conditziones atmosfèricas tìpicas, su papore de abba si gènerat arreu arreu pro evaporatzione e remotzione cun sa cundensatzione. Est prus lèbiu chi s'àera e pròvocat a trèulu de cunventzione chi podent criare nues.

Su papore de abba est unu gas potente ierrile giuntu cun àteros gas comente su diòssidu de carbòniu e su metanu.

Propiedades generales[modìfica | edit source]

  • Evaporatzione e sublimatzione
  • Cundensatzione
Sas nues si formant pro cundensatzione de su papore de abba.

Medida[modìfica | edit source]

Medire sa cantidade de papore de abba in unu mèdiu si podet fàghere diretamente o de forma remota cun diversos grados de pretzisione. Sos mètodos remotos comente sa surbidura eletromagnètica sunt possìbiles de fàghere cun satèllites subra atmosferas planetàrias. Sos mètodos diretos impreant transdutores eletrònicos, termòmetros a umidu o materiales higroscòpicos chi medint sos cambiamentos in sas propiedades fìsicas o sas dimensiones.

Reatziones chìmicas[modìfica | edit source]

B'at medas reatziones chìmicas in sas cales su produtu est su papore de abba. Si sas reatziones tenent logu a temperaduras prus artas chi sas de su puntu de lentore de s'àera chi las inghìriat s'abba s'at a formare comente a papore e at a ismanniare s'umidade a livellu locale, si si faghent dae suta de su puntu de lentore b'at a àere cundensatzione. Sas reatziones tìpicas chi resurtant in formatzione de abba sunt sa formatzione de idrògenu e medas àteros hidrocarbonios in sa matessi àera o in cumbinatzione cun ossìgenu o àteros ossidantes.

Su papore de abba in s'atmosfera de sa Terra[modìfica | edit source]

S'abba in istadu de gas rapresentat unu minore ma in manera mèdiuambientale significativu costituente de s'atmosfera de sa Terra. Sa pertzentuale de papore de abba in sa superfìtzie de s'àera vàriat dae sémidas in sos desertos finas a unu 4% subra sos otzèanos.[1] Belle su 99,13% s'agatat in sa troposfera. Sa cundensatzione est sa responsàbile de sas nues, de s'abba, su nie e àteras trabentaduras meteorològicas. Est de mancu craru su calore latente de vaporizatzione chi si lìberat in s'atmosfera cando acontesset sa cundensatzione, su cale est su responsàbile de sas temporadas comente sa de sos tziclones tropicales. Su ligàmene ossidrile faghet chi su papore de abba surbat s'infra-ruju e tèngiat efetu ierrile. S'isetat chi su papore de abba s'ismànniet cun s'artària de sas temperaduras pro su cambiamentu climàticu ma est mancu craru chi aumentet sa nuvolositat.

Sa neula e sas nues si formant pro cundensatzione a inghìriu de unu nùcleu de cundensatzione de sas nues, si no bi podet àere petzi cundensatzione a una temperadura prus bassa.

Acreschimentu de su papore de abba atmosfèricu in Boulder, Colorado.

Su cuntenutu de papore de abba de s'atmosfera arreu arreu s'esaurit pro sa trabentadura e a su matessi tempus si prenat pro s'evaporatzione. Su cuntenutu globale de papore de abba de s'atmosfera diat èssere bastante pro cobèrrere sa superfìtzie de su praneta cun una capa de abba lìcuida de 25 mm de grussària. Sa trabentadura globale de sa Terra est de belle unu metru de abba (1000 litros pro m2) cosa chi implicat chi su tempus de residèntzia de una molècula de abba in sa troposfera est de 9 a 10 dies. In sos vulcanos su papore de abba est su printzipale costituente de sas emissiones de gas vulcànicu.[2]

Su cuntenutu de papore de abba de s'atmosfera s'espressat usende diversas medidas chi includent sa pressione de papore, s'umidade ispetzìfica, sa relatzione de ammisturu, su puntu de lentore e s'umidade relativa.

Riferimentos[modìfica | edit source]

Template:Referències

Ligàmenes esternos[modìfica | edit source]