Samfaina
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
Sa samfaina[1] o pebrereta[2] est unu màndigu fatu cun un'amesturu de incueddus de birduras cun tamàtiga chi podint essi, segundu sa zona, piberoni, cibudda e pedringianu, e a pustis cundiu cun pedrusèmini e pìbiri.[3] Si podit papai a solu o impari cun petza, sitzigorrus o pisci[4]
Su fueddu samfaina s'agatat scritu sa prima borta su 1890[3], e benit de sa prus bècia samfònia, de su latinu symphōnĭia (sinfonia).[5]
Descritzioni[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
In prus de sa tamàtiga, custu pratu podit includi piberoni, pedringianu, allu, cibudda e àteras birduras (comenti sa crocoriga, crocorighedda o sa patata), in proportzionis diferentis segundu su logu. Est unu pratu chi si frigit in sa sartàina e si podit cundiri cun pedrusèmini e pìbiri o cun àteras erbas che arrìgamu, tumu o làuru.
Si podit papai a solu cun su pani o comenti cumpàngiu de un'elementu principali che petza, pisci, legùminis, sitzigorrus, arrosu, pasta o birdura. Papau a solu, s'iat a podi cunsiderai unu de is pratus-steddu de sa coxina de is Paisus Catalanus e, candu fait de acumpangiamentu, est una de is cuàturu bànnias fundamentalis de sa coxina burghesa e populari de is Paisus Catalanus, impari cun cun s'allioli, su sofregit e sa picada.[4]
A parri de Joan Perucho e Néstor Luján, est "sa bànnia prus de importu, s'ùnica bànnia chena discussioni chi sa coxina catalana at bitiu a sa gastronomia".[4]
Tocat a cunsiderai chi s'arribu de sa tamàtiga, aici fitiana in dii de oi in sa coxina catalana, est rexenti. In manera cuncreta[6], est arribau de s'Amèrica in su de XV sèculus. Parit chi sa spraxidura de bànnias a basi de tamàtiga in su Mediterràneu ocidentali siat acuntèssia po mori de is negòtzius cumertzialis intra is paisus de sa zona. Tocat ipotisai, duncas, chi sa samfaina cumenti si connoscit oi in dii, impari cun àteras variantis che sa ratatolla ocitana e is bànnias de tamàtigas napuletanas, no esistiat. Est possìbili duncas chi sa samfaina catalana de su de XIV sèculus e innantis fiat idèntica a su chi oi ddi narant escalivada o espencat.
Àterus nòminis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
In is Paisus Catalanus podeus agatai su pròpiu pratu, o unu chi dd'assimbillat meda, cun àterus nòminis, mancai su de "samfaina" siat su prus spraxu. Me in Girona ddi narant pebrot i tomata, e me in Eivissa salsa de tomata i pebreres.[4]
Su mullador est su nòmini chi ddi narant a sa samfaina in unas cantu contradas centralis e meridionalis de su Paisu Valentzianu, cun totu chi custu fueddu tèngiat unu sentidu prus mannu de bànnia po aciupai.[7] Custu nòmini benit de s'atzioni de aciupai (sciundi in bànnia) calincunu alimentu prus fundamentali e prus pagu saboriu, comenti po esempru una turta de trigu moriscu o pani. Custu fueddu iat a podi tenni ligàmini cun su murtzianu moje, una genia de insalada de birduras po aciupai su pani.
Variatzionis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Arretzetas sìmilis a sa samfaina funt sa piperrada basca, s'alboronía andalusa, sa fritada murtziana, su pisto mancianu cun tamàtiga, cibudda e tunnu, sa fritada riojana e puru su txilindron bascu cun cibudda e piberoni trisinau. Sa chanfaina castigliana, mancari cumpartzendi un'etimologia pròssima, non si podit cumparai cun sa samfaina.[4]
A foras de la penìsula Ibèrica ddoi at retzetas chi dd'assimbillant: sa ratatolha (ratatouille in francesu) ocitana cun tamàtiga, pedringianu e crocorighedda, suragù napoletanu cun tamàtiga e petza, sa kapunata maltesa o sa caponata siciliana.
In Maiorca a unu pratu sìmili ddi nant tombet[4] e si fait cun fitas finas de patata, pedringianu e piberoni arrùbiu fritas in ollu de olia. Apustis de tramudai is fitas a una cassola si coberit cun tamàtiga frita cun allu e pedrusèmini e si ponit in su forru po unu pagu. Su tombet si podit papai sceti comenti pratu vegetarianu, ma in sa coxina locale maiorchina si serbit a fitianu po acumpangiai su costàgiu de porcu o cun sa serviola/lampuga, segundu su perìodu de s'annu[8].
In càncua contrada de su sud de su Paisu Valentzianu, che s'Alcoià e s'Alacantí, custu pratu, cun su nòmini de mullador, fitianamenti est acumpangiau cun tunnu o merlutzu, arregordendi su pisto mancinu, ma a fitianu chena cibudda. A banda de custu nòmin, me in La Marina ddi podint nai puru pebrereta o tomacat[9] e ddi-si podit agiungi crocoriga in istadi e incueddus de pisci, e patata.[9]
Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
- Assumpta Miralpeix, Aquí Hi Ha Teca! Receptes de cuina catalana amb història
Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
- ↑ (CA) Institut d'Estudis Catalans (a incuru de), "Samfaina" al DIEC, in dlc.iec.cat. URL consultadu su 3 juny 2018.
- ↑ (CA) Acadèmia Valenciana de la Llengua (a incuru de), "Pebrereta", paraula normativa segons l'AVL, in avl.gva.es. URL consultadu su 3 juny 2018.
- ↑ 3.0 3.1 (CA) samfaina (XML), in www.enciclopedia.cat. URL consultadu s'11 santandria 2020.
- ↑ 4.0 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 (CA) Roger Sánchez Amat, Terra d'escudella/Samfaina, in tdk.cat. URL consultadu su 4 freàrgiu 2012 (archiviadu su 4 freàrgiu 2012).
- ↑ Jordi Bruguera i Talleda, samfaina, in Diccionari etimològic, Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 824, ISBN 9788441225169.
- ↑ (EN) Colman Andrews, Catalan Cuisine, Revised Edition: Vivid Flavors From Spain's Mediterranean Coast, Harvard Common Press, 3 nadale 2005, ISBN 978-1-55832-329-2. URL consultadu su 12 santandria 2020.
- ↑ (CA) Acadèmia Valenciana de la Llengua (a incuru de), "Mullador" segons el Diccionari Normatiu Valencià, in avl.gva.es. URL consultadu su 3 juny 2018.
- ↑ (EN) Catalan Cuisine, Revised Edition. URL consultadu su 12 santandria 2020 (archiviadu dae s'url originale su 15 santugaine 2018).
- ↑ 9.0 9.1 (ES) TOMACAT, in web.archive.org, 28 santugaine 2009. URL consultadu s'11 santandria 2020 (archiviadu dae s'url originale su 28 santugaine 2009).