Aborìgenos canàrios

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Iscultura a su Mencey (ree) Beneharo in Candelaria, Tenerife. Iscultore: José Abad

Sa denuminatzione de aborígenes canàrios s'àplicat genericamente a sos diferentes pòpulos de orìgine bèrbera chi biviant in is ìsulas Canàrias in antis de sa conchista de s'artzipèlagu chi fiat acontèssida intre su 1402 e su 1496. Sunt classificados che «aborìgenos», mancari sunt fintzas connotos che antigos canàrios e susetotus che guanches (lege guances), trèmene chi originalmente si referiat petzi a sos aborìgenos de etnia berbera de s'isula de Tenerife.[1][2] Àteros nùmenes de impitu minoritàriu sunt indígenos canàrios.[3]

Is aborìgenos de is ìsulas Canàrias fiant s'ùnicu pòpulu nadiu chi biviat in sa regione macaronesia, giai ca in sas ìsulas Azorras, Cabu Birde, Madeira e ìsulas Arestes no est istada constatada niuna cultura nadia in antis de s'arribbu de sos europeos a estos artzipèlagos.

Trèmenes ispetzìficos pro sos aborìgenos canàrios de cada isla[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Distintas fontes sostenent ca sos bividores de cada ìsula impitaiant etònimos ispetzìficos.[1][4] Noantimes, su Dotore José Farrujia afirmat chi cusso trèmenes sunt modernos o «modismos» chentza de caràtere istòricu.

Orìgine de s'antiga populatzione de Canàrias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Segundu is teorias prus atzetadas, is primos aborìgenos canàrios diant arribbare de su norte de Àfrica intre su de 5 sèculos a.C. e su comintzu de s'era cristiana. Iscobertas archeològicas reghentes fàghent creere chi su primu populamentu diat àere pòdidu tènnere logu meda in antis, in su de 10 sèculos a.C.[5] In Tenerife, concretamente in sa zona Archològica de la Cueva de los Guanches in Icod de los Vinos, at istimadu sas cronologias prus antigas prus antigas de Canàrias cun dataduras in intorinos de su 6 sèculos a.C.[6]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 (ES) Ignacio Reyes, Gentilicios, in Mundo Guanche, Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife, Asociación Mundo Guanche, 2007-01. URL consultadu su 12 cabudanni 2014.
    «A cara de su 1590, unu istòricu chi aiat firmadu s'òpera sua cun su pseudònimu de Juan de Abreu Galindo (III, 13) aiat impitadu custu nùmene esprimidu de manera inechivocabile in limba amazigh: «Esta ysla de Tenerife se llama en su comun hablar Chíneche, y alos naturales llamaban Bincheni». Unu sèculu prus a tàrdiu, su méigu e fintzas istòricu Tomás Marín de Cubas (1694: 26v, 50) aiat relatadu su matessi datu, però custa borta suta una forma ligeramente distinta: «[a] los naturales le[s] llaman Guanchini». Sas diferèntzias istant in su fatu chi un autore aiat apuntadu su plurale e s'àteru, su singulare: wanshen, pl. winshen. Pro ite s'enuntziadu mantenet su relatu cun su nùmene de s'ìsula, Ashenshen (o Ašenšen), caraterizadu dae sa reduplicatzione espressiva de su tema chi si perdet in su gentilìtziu. Dae inoghe derivant totu si variantes chi oe connoschemos, sa prus famosa de sas cales est sa boghe ‘guanche’.».
  2. (ES) Juan de Abréu Galindo, Capítulo XII (PDF), in Valentín Sanz (a incuru de), Historia de la conquista de las siete islas de Gran Canaria, Biblioteca Canaria, III, Santa Cruz de Tenerife, 1940 [1632], p. 221. URL consultadu su 12 cabudanni 2014.
  3. Pro nd'ischire de prus subra s'usu de su trèmene indìgenu contra aborìgenu si podet consultare s'artìculu (ES) José Farrujia de la Rosa, La identidad de los indígenas canarios, in La Opinión de Tenerife, 4 ghennàrgiu 2009. URL consultadu su 19 martzu 2014.
  4. (ES) Juan de Abréu Galindo, Capítulo I (PDF), in Valentín Sanz (a incuru de), Historia de la conquista de las siete islas de Gran Canaria, Biblioteca Canaria, III, Santa Cruz de Tenerife, 1940 [1632], p. 188. URL consultadu su 12 cabudanni 2014.
    «Però sos naturales naraiant a esta ìsula in su linguàgiu suo Benahoare, chi in castellanu cheret nàrrer pàtria mia, o terra mia; ca mancari sos nùmenes inditant duas cosas diferentes, sigomente is bividores non teniant nova de àtera terra, no ischiant distinghere terra cun pàtria.».
  5. (ES) La Provincia-Diario de Las Palmas, El yacimiento obligará a reescribir la historia canaria, in www.laprovincia.es. URL consultadu su 12 freàrgiu 2020.
  6. (ES) Marcelino J. del Arco Aguilar, María del Carmen del Arco Aguilar, María Mercedes del Arco Aguilar, Emilio Atiénzar Armas, Cecilia González Hernández e María Candelaria Rosario Adrián, El menceyato de Icod en el poblamiento de Tenerife. D. Gaspar, Las Palomas y Los Guanches. Sobre el poblamiento y las estrategias de alimentación vegetal entre los guanches (PDF), in Eres. Arqueología/Bioantropología, nº 9, Santa Cruz de Tenerife, Museo Arqueológico de Tenerife, 2000, pp. 67-129, ISSN 1130-6572 (WC · ACNP).

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]