Alà

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°39′04.95″N 9°19′45.26″E / 40.651374°N 9.329238°E40.651374; 9.329238


Alà
File:Alà dei Sardi-Stemma.png
Nùmene ufitziale: Alà dei Sardi
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nord-Est Sardigna (OT)
Ladiore: 40°39′0″ Nord
Longhiore: 9°20′0″ Est
Artiore: 663 m. subra su mare
Tirada: 188.60 km²
Populatzione: 1960 31/12/2010
10,39 biv./km²
Apendìtzios: Badde Suelzu, Mazzinaiu, S'iscala Pedrosa, Sos Sonorcolos
Comunes lacanantes: Bilchidda, Vithi (NU), Buddusò, Monti, Terranòa, Oscheri, Padru
Còdighe postale: 07020
Prefissu telefònicu: 079
Còdighe istat: 104003
Còdighe catastale: A115
Bividores: alaesos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Austinu
28 Austu
Giassu web: Giassu Istitutzionale
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Ozieri-Stemma.pnglogudoresaOzieri-Stemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · LSC · nugoresu

Map of comune of Alà dei Sardi (province of Sassari, region Sardinia, Italy) - 2016.svg

Alà est una bidda e unu comunu de guasi 2000 abitadores de sa Provìntzia de su Nord-Est Sardigna. Si isterret in sos sètiles chin su mantessi lùmene de sa bidda, a 700 metros subra s’ata ‘e su mare.

Alà dei Sardi, panorama (04).jpg

S’eretu alaesu arribada sitos importantes de archeologia nuràgica (Su pedrighinosu, Balare, Su Posidu, Malagarrucca, Sos Nurattolos, Chidade, Boddò) testimonias de una orìgine antiga meda. Si pessat chi su lùmene “Alà” benzat’ dae “Balare” chin sa peldentzia de sa B a s’incomintzu (ancora oje est tìpicu de su faeddu alaesu sa peldèntzia de sa B a printzìpiu de paràula, a paragone de su logudoresu genèricu) chelfende narrere duncas “bidda de sos Balares”. Opuru si atuit chi benzat dae su lùmene “Ilienses” (unu populu antigu de ratza greca), e dae cue Alaenses e a pustis Alà, ma sos limbistas no atzetant custa teoria. A donzi manera sia sos Balares, sia sos Ilienses fini sos antigos abitadores de sos logos alaesos, ambos duos populos mai assugetados in tottu a sos Romanos. A cumprobu de cantu nadu, unu nummeru abberu mannu de toponimos pre-romanos in sas cussorzas de Alà (Boddò, Serì, Laccaralò, Senè, Istenolì...), comente forsis in perunu àteru logu in Sardigna.

Sa bidda de oe est nàschida in su XVI seculu daboi de Cristu, forsis pro more de si acultziare a sas leadas de Gaddura, dae palte de sa zente de su Monte Acutu. Custas andamentas deini vida duncas a Alà, a sos istatzos suos e de Monte e Padru. Alà ad àpidu semper una acolomia ligada a s’agricola e-i su pastoriu, tribaglios chi ad dadu dae sèculos su pane a sa comunidade intrea. Connota e famada fit sa peta ‘ula seberada e su mele, mentres chi sas erveghes fini in mancu cunfromm’a sa media sarda, forsis pro sas mannesas mìnimas de su pastorizale e de sas tancas (in Alà mai s’est connotu su latifundu). A sa fine de s'otighentos si isvilupeit s’acolomia de su calvone, gràtzias a carvonajos bènnidos dae Tuscana, chi su pius si frimmeint a bìvere in Alà (ancora oe si reconnoschent sos sambenados, e sos lùmenes puru - Dante, Cesare e Cesarina, Giulio, Giusuè - chi fintzas a tando no si connoschiant tra sos alaesos). S’acolomia de sas cheas però distrueit meda buscos e padentes, comente s'idet oje in Su Monte e andende a Torpè.

A pustis de unu tempu de disterradas a truma, a fine de su sèculu passadu, chi ateit su mìnimu istòricu de abitadores pro Alà, sa bidda est resèssida a torrare in posse, gràtzias a s’isvilupu turìsticu gadduresu. Sos mastros de muru ‘e pedra alaesos sono sos pius chilcados e montovados, tantu chi si pessat a unu sòtziu de tutela. Puru sa forestale est meda cumbeniosa pro Alà: meidade de su comunale est a domàniu. Oje Alà at un’acolomia chi est creschende arreu, chei neune in Itàlia. In su 2004 est istada sa bidda chin pius aziendas cunfromma a sos abitadores, chin una crèschida de sas impreas de su 18% in su 2003. Totu custu gràtzias a sos mastros de muru, a s’oltiju bogadu in sas cussolzas alaesas e a su contone chi, mancari s’istrobu de sa Cina, resessit a muntènnere su melcadu mondiale. Pro totu custu su nùmeru de sos arressos est pròssimu a su nudda, e vivint e trabàgliant in Alà, 150 e piusu de istranzos afeltos dae onzi palte de logu. Su pecu de totu custu est unu nùmeru de laureados bàsciu a beru, forsis su pius minore de sa Saldigna intrea.

Alà est de seguru una de sas pagas biddas de s'istadu italianu in ue mai s’est àpida una denùntzia pro droga. Sa bèndida e su cossumu de sustàntzias tòssicas no b’est mai istadu, e sos alaesos si bantant de custu.[tzitatzione netzessària] In pius, sa limba salda è bia comente no mai, a s’imbesse de àteras biddas saldas, tantu chi no si podet faeddare mancu de bi-limba italianu-saldu pro Alà, ma sia diat faeddare de mono-limba salda: cale si siat arrejonu - dae sas faeddadas lèbias in su tzilleri, a sas prèigas crejastigas, fentzas sas chistiones in consizu cumunale - est pelferidu guasi totu in saldu, siat dae palte de sos giòvanos che-i dae sos mannos.

Donz’annu si curret in Alà sa cursa campestre Alasport, chi pro sa calidade de chie bi curret est oramai sa prima in Europa, apende-che coladu pro impoltàntzia sa legendària “Cinque Mulini”. In beranu de onz’annu colat in sos tirighinos alaesos calchi tapa de su rally mondiale Sardinia-Italia. Su 4 de Sant’aine si festat in Alà Santu Frantziscu’e Assisi, chin gustu a peta e brou pro pius de 10.000 acudidos dae totu s’ìsula.

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]