Amministratzione militare in sa Polònia ocupada

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Amministratzione militare in Polònia Militärverwaltung in Polen
Bandera
Datos amministrativos
Limbas ufitziales	polacu, tedescu
Limbas chistionadas
Capitale	Varsàvia de jure, peruna de facto
Polìtica
Forma de guvernu	Amministratzione militare tedesca
Nàschida	intre su 1 de cabudanni e su 6 de santugaine de su 1939
Càusa	Ocupatzione tedesca de sa Polònia
Fine	Intre su 8 e su 26 de santugaine de su 1939 cun Hans Frank
Càusa	Annessionadura de is territòrios, isfaghimentu
Territòriu e populatzione
Economia
Valuta	Reichsmark (de facto)
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu	Segunda Repùblica de Polònia
Istadu imbeniente	Guvernadoradu Generale
Como est parte de	Polònia

S'Amministratzione Militare in Polònia (in tedescu: Militärverwaltung in Polen) si referit a s'autoridade de ocupatzione militare istabilida in su perìodu breve durante e luegus a pustis de s'invasione tedesca de Polònia (cabudanni-santugaine de su 1939), in sa cale is territòrios polacos ocupados fiant amministrados dae sa Wehrmacht. Ddi fiat sighida s'amministratzione tzivile de su Generalgouvernement.

Amministratzione militare

Sa majoria de is logos ocupados teniant carchi amministratzione polaca, fatu·fatu ad hoc, criada a pustis de s'isfollamentu de su personale ufitziale. Custos fiant iscontzados a lestru dae is tedescos, e su controllu temporale subra custos territòrios fiat istadu dadu a is cumandantes militares de iscorta (Korück, Kommandant dias rückwärtigen Armeegebiets). Is funtzionàrios tziviles (landrats) fiant istados assignados a sa lestra a su guvernu de is powiats polacos o grupos de issos; in is tzitades e biddas otzidentales, is tedescos fiant istados numenados sìndigos e vogts, in su tzentru e in s'estu fiant atzetados is polacos.

Hitler aiat emìtidu is primas istrutziones subra s'amministratzione de s'ocupatzione su 8 de cabudanni. Su 8 e 13 de cabudanni de su 1939, su distretu militare tedescu in s'àrea de Poznań fiat torradu a numenare "Posen", cumandadu dae su generale Alfred von Vollard-Bockelberg, e "Westpreußen" (Prùssia Otzidentale), cumandada dae su generale Walter Heitz, si fiant istabilidos in su territòriu conchistadu dae sa Polònia Manna e Pomerèlia, respetivamente. De acòrdiu cun is leges de su 21 de maju de su 1935 e de su 1 de làmpadas de su 1938, s'esèrtzitu tedescu, sa Wehrmacht, aiat delegadu pòderes amministrativos tziviles subra is "Cabos de s'Amministratzione tzivile" (Chefs der Zivilverwaltung, CdZ). Su ditadore tedescu Adolf Hitler aiat numenadu a Arthur Greiser pro èssere in su CdZ de su distretu militare de Posen, e a su Gauleiter Albert Forster de Danzig pro èssere in su CdZ de su distretu militare de Prùssia Otzidentale. Su 3 de santugaine de su 1939, is distretos militares "Łódź" e "Krakau" (cuntzentrados in Łódź e Kraków, respetivamente) fiant istabilidos suta su cumandu de is generales printzipales Gerd von Rundstedt e Wilhelm List, e Hitler aiat designadu a Hans Frank e Arthur Seyß-Inquart a Cabos tziviles. Aici, su totale de sa Polònia ocupada fiat divididu in bator distetos militares (Prùssia Otzidentale, Posen, Łódź, Krakau). Frank fiat istadu in su matessi tempus numenadu "amministradore cabu supremu" pro totu is territòrios ocupados.