Segunda Repùblica de Polònia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 52°13′48″N 21°00′40″E / 52.23°N 21.011111°E52.23; 21.011111

Segunda Repùblica de Polònia
Segunda Repùblica de Polònia – Bandera Segunda Repùblica de Polònia - Istemma
Bandera
Segunda Repùblica de Polònia - Localizatzione
Datos amministrativos
Limbas chistionadas polacu, tedescu, ucrainu, bielorussu, lituanu
Innu Mazurek Dąbrowskiego
Capitale Varsàvia
Polìtica
Forma de Istadu Repùblica
Forma de guvernu Repùblica parlamentare, Ditadura militare (1926-1939)
Nàschida 11 de onniasantu 1918
Càusa Tartadu de Versailles (1919)
Fine 6 de santugaine 1939 cun Ignacy Mościcki
Càusa Ocupatzione tedesca de sa Polònia
Territòriu e populatzione
Mannària màssima 389.720 km² in su 1939
Populatzione 34.849.000 in su 1938
Economia
Valuta Marcu polacu, Złoty
Religione e sotziedade
Religiones prus mannas Catolitzèsimu e Ebraismu
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Flag of Germany (1867–1918).svg Impèriu Tedescu

Civil ensign of Austria-Hungary (1869-1918).svgImpèriu Àustru-Ungheresu
Flag of Belarus (1918, 1991–1995).svg Repùblica Populare Bielorussa
Flag of the Russian Soviet Federative Socialist Republic (1954–1991).svg Repùblica Sotzialista Federativa Soviètica Russa
Flag of Ukraine.svg Repùblica Populare Ucraina

Istadu imbeniente War Ensign of Germany (1938–1945).svg Amministratzione militare in sa Polònia ocupada
Como est parte de Flag of Poland.svg Polònia

Flag of Belarus.svg Bielorùssia
Flag of Lithuania.svg Lituània
Flag of Ukraine.svg Ucraina

Sa Segunda Repùblica de Polònia (in polacu: II Rzeczpospolita) est su nùmene istòricu de sa Repùblica de Polònia intre is annos 1918 e 1939. Sa Repùblica tiraiat a 389.720 km² e contaiat unos 35 milliones de bividores. Faghiat làcana cun Germània, Tzecoslovàchia, Romania, Letònia, Lituània e Unione Soviètica.

Cun sa firma de s'Armistìtziu de Compiègne, su guvernadore tedescu Von Beseler aiat tzèdidu su pòdere a su generale polacu Józef Piłsudski su 11 de santandria de su 1918.​ Custu trasladadura de pòdere aiat significadu s'istabilimentu de sa prima entidade istatale polaca indipendente in prus de chentubinti annos, chi aiat pigadu nùmene Regèntzia o Regnu de Polònia.

Sa Segunda Repùblica de Polònia aiat sessadu de esìstere a pustis de su cumintzu de sa Segunda Gherra Mundiale su 1 de cabudanni de su 1939, cando sa Germània aiat ocupadu Polònia. Su 17 de cabudanni de su 1939 matessi, s'Unione Soviètica, sighende su protocollu additzionale secretu cun sa Germània chi acumpangiaiat su Patu Mòlotov-Ribbentrop, aiat ocupadu Polònia dae s'estu, portende is defensas polacas a su caos mediante s'abertura de unu segundu fronte de gherra. Una a pustis, tantis su presidente polacu comente su cumandante in càrriga fiant fuidos a Romania. Sa 1 de santugaine, a pustis de unu mese acometende Varsàvia, is fortzas inimigas fiant intradas in sa tzitade. Is ùrtimas unidades polacas si fiant rèndidas su 6 de santugaine de su 1939. Durante s'ocupatzione de Polònia si fiat mantentu su Guvernu de Polònia in s'esìliu.

A pustis de torrare a conchistare s'indipendèntzia, sa Polònia aiat dèpidu acarare dificultades econòmicas mannas. In is làcanas de sa repùblica, costituida subra su territòriu de tres istados diferentes (Impèriu Àustru-Ungheresu, Impèriu Tedescu, Impèriu Russu), fiant galu in vigore tres sistemas econòmicos diferentes, cun tres monedas diferentes e cun colligamentos infrastruturales iscassos intre issos e issos. Sa situatzione fiat gasi grae chi tzentros industriales a curtzu pare·pare non possediant is ferruvias deretas, ca fiant istados in antis partes de natziones ocupantes diferentes. A custu s'agiunghiat sa destruidura lassada siat dae sa prima gherra mundiale a pustis sa gherra sovièticu-polaca. Bi fiat fintzas disparidade econòmica manna intre s'est e s'ovest de sa natzione, in cantu su chirru otzidentale fiat prus isvilupadu e pròsperu, s'orientale fiat rurale a fundu. Fintzas is serradas fitianas de is fronteras e is gherras tarifàrias (ispetzialmente cun sa Germània Nazista) aiant tentu impatos negativos subra de s'economia polaca.

Sa Polònia fiat istada in tempus passadu traditzionalmente unu Paisu multiètnicu, cun minorias giudeas e ucràinas cunsistentes. A pustis de torrare a s'indipendèntzia, su tzensu de su 1918 aiat registradu su 30,8% de is abitantes de sa Polònia non polacos.[1] Cun sa vitòria polaca in sa gherra sovièticu-polaca, sa Polònia aiat istèrridu fintzas de prus is territòrios suos, faghende aumentare sa pertzentuale de is minorias. In su 1931 su tzensu aiat ammustradu chi su 66% de sa populatzione fiat polaca, su 15% ucràina, su 9% ebrea, su 5% bielorussa e su 2,5% tedesca.

Sa Polònia fiat fintzas una natzione de religiones medas, de orìgine ebràica e cristiana. In su 1921 unu 62,5% de is polacos fiat catòlicu, unu 11,8% fiat ortodossu, unu 10,95% gregu-ortodossu, unu 10,8% ebràicos e unu 3,7% protestante. In su 1931 sa Polònia contaiat sa prus pertzentuale arta de populatzione giudea a su mundu, cun su chimbe unu de totu is ebreos de su mundu chi biviant in ie.[2]

Galleria de immàgines[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Joseph Marcus, Social and Political History of the Jews in Poland, 1919-1939, Mouton Publishing, 1983.
  2. Joseph Marcus, Social and Political History of the Jews in Poland, 1919-1939, Mouton Publishing, 1983.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]