Guvernadoradu Generale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 50°03′N 19°56′E / 50.05°N 19.933333°E50.05; 19.933333

Guvernadoradu Generale
Guvernadoradu Generale – Bandera Guvernadoradu Generale - Istemma
Bandera
Motu: Ein Volk, ein Reich, ein Führer (Unu pòpulu, unu impèriu, unu dugone)
Guvernadoradu Generale - Localizatzione
Datos amministrativos
Limbas ufitziales tedescu
Limbas chistionadas polacu, ucrainu, yiddish
Innu Das Lied der Deutschen, Horst Wessel Lied
Capitale Łódź (1939), Cracòvia (1939-1945)
Polìtica
Forma de Istadu Territòriu ocupadu
Forma de guvernu Totalitarismu
Nàschida 26 de santugaine de su 1939
Càusa Ocupatzione tedesca de sa Polònia
Fine 2 de ghennàrgiu de su 1945 cun Hans Frank
Càusa Operatzione Vìstula-Oder
Territòriu e populatzione
Mannària màssima 142.000 km² in su 1941
Populatzione 12.000.000 in su 1941
Economia
Valuta Złoty, Reichsmark
Produtziones Atzàrgiu
Religione e sotziedade
Religiones prus mannas Catolitzèsimu, ebraismu, protestantèsimu e ortodossia
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu War Ensign of Germany (1938–1945).svg Amministratzione militare in sa Polònia ocupada
Istadu imbeniente Flag of Poland (1927–1980).svg Repùblica Populare de Polònia
Como est parte de Flag of Poland.svg Polònia

Flag of Ukraine.svg Ucraina

Guvernadoradu Generale[1]​ (nùmene cumpletu: Guvernadoradu Generale de is territòrios polacos ocupados, in tedescu: Generalgouvernement für die besetzten polnischen Gebiete, in polonesu: Generalne Gubernatorstwo) fiat su nùmene dadu dae su Germània Nazista a s'autoridade chi guvernaiat is territòrios polacos ocupados a pustis de s'invasione a banda de is fortzas armadas tedescas (Wehrmacht) su 12 de santugaine de su 1939 e chi aiant sighidu suta controllu tedescu giai fintzas a su 18 de ghennàrgiu de su 1945. Su tèrmine s'usat puru pro si refèrrere in su territòriu amministradu e controlladu dae su Guvernadoradu Generale (GG). Custa denominatzione fiat istada isseberada in relatu cun su mentovadu Guvernu Generale de Varsàvia, entidade tzivile criada dae s'Impèriu Tedescu durante sa Prima Gherra Mundiale.

Su Guvernadoradu Generale fiat una divisione amministrativa de su De tres Reich, in ue sas autoridades militares tedescas esertzitaiat su mandu de s'amministratzione, permitende s'esistèntzia de autoridades polacas (designadas dae is tedescos) petzi in is livellos prus bàscios de s'amministratzione locale (sìndigos de biddas o cussòrgias de atzessu dificultosu), e chi non si fiat cunvèrtidu mai a unu guvernu buatone polacu. Fiant abarradas a càrrigu de polacos isceti is funtziones pro is cales is tedescos non teniant personale a disponimentu. Difatis fiat criada in su mese de ghennàrgiu de su 1940 una politzia polaca cun ufitziales tedescos de sa Gestapo, ma aiat agiuntu a penas a unu màssimu de 16.000 òmines pro totu su GG, in prus de èssere pagu fidada pro is tedescos, ca is subordinados issoro collaboraiant fatu·fatu cun sa resistèntzia de s'Armia Krajowa.

Is istitutziones educativas polacas fiant istadas simpremente abolidas dae s'ocupatzione nazista: fiant istadas suprimidas is universidades, is collègios segundàrios, e is iscolas tècnicas de totu casta. S'educatzione primària de pitzinnos fiat istada mantenta petzi cun su progetu de formare traballadores ispetzializados, de manera chi is pipios polacos esserent capatzos isceti de traballare a su servìtziu de sos ocupantes e abarrarent angenos a cale si siat imparu acadèmicu. S'mprenta polaca fiat istada tzensurada dae is nazistas e usada pro fines de propaganda, mentras chi fiat proibida cale si siat editzione de libros in limba polaca, mentras sa limba tedesca fiat fata limba ufitziale amministrativa e de su guvernu; is àteras istitutziones culturales polacas (sotziedades istòricas, sientìficas, literàrias, artìsticas) fiant proibidas.

Mancari in is primos meses de s'ocupatzione Hitler e Himmler aiant analizadu sa possibilidade de costituire unu règimene buatone de polacos pro-tedscos (simigiante a su realizadu cun is cecos de su Protetoradu de Boèmia e Moràvia), is nazistas no aiant mai agatadu unu grupu significativu bastante de polacos chi assegundaret tale progetu, a su contràriu fiat evidente s'ostilidade de totu is movimentos polìticos polacos cara a su De tres Reich. Difatis, s'ùnicu apògiu reale retzidu dae is nazistas beniat dae is polacos de orìgine ètnica tedesca: is Volksdeutsche, chi biviant in is regiones a làcana cun su Reich e chi aiant mantentu sa limba e custùmenes cosa issoro, refudende a si faghere pare a sa sotziedade polaca. Sende gasi, custu grupu arribaiat a penas a su 2% de sa populatzione de Polònia, e in realidade tedescos ètnicos medas aiant refudadu si registrare comente "tzitadinos de su Reich" in is cumpudamentos esecutados dae is SS.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Diemut Majer, Non-Germans Under the Third Reich: The Nazi Judicial and Administrative System in Germany and Occupied Easterneurope, With Special Regard to Occupied Poland, 1939-1945.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]