Biddaspitziosa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 39°18′41.25″N 8°55′35.63″E / 39.311457°N 8.926563°E39.311457; 8.926563

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png



Biddaspitziosa
Villaspeciosa aerial view.png
Nùmene ufitziale: Villaspeciosa
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Tzitadi metropolitana de Casteddu (SU)
Sìndigu: Gianluca Melis lista cìvica
Ladiore: 39°19′0″ Nord
Longhiore: 8°56′0″ Est
Artiore: 7 m. subra su mare
Tirada: 27,35 km²
Populatzione: 2.193
80,18 biv./km²
Comunes lacanantes: Deximeputzu, Deximumannu, Silìcua, Uda
Còdighe postale: 09010
Prefissu telefònicu: 070
Còdighe istat: 092102
Còdighe catastale: M026
Bividores: biddaspetziosesus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santa Maria Assunta
15 de austu
Giassu web: Giassu istitutzionali
Map of comune of Villaspeciosa (province of South Sardinia, region Sardinia, Italy) - 2016.svg

Biddaspitziosa est unu comunu de 2.193 abitantes de sa tzitadi metropolitana de Casteddu. S'agatat in sa parti de bàscius de Campidanu, in su tretu intru de Casteddu e Igrèsias, a prus pagu de 20 km de sa capitali.

Territòriu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa bidda est a canta de mari, a 20 km de su portu canali de Casteddu e de su mari turìstigu de Sardinnia de bàscius, a 40 km. de is minas de su Surcis e de s'Igrèsienti.

Est una bidda chi fait de coronamentu a su logu de sa tzitadi de Casteddu e, po custa arrexoni, at pigau parti a sa gana de cambiamentu chi sa tzitadi fait arribai in is biddixeddas acanta, e chi faint cambiai sa manera de bivi, sa strutura e sa forma de is biddas.

In custus ùrtimus annus sa populatzioni est crèscia meda, nci funt 2000 personas e meda prus domus. Sa bidda s'agatat in d-unu tretu paris a intrus de unu logu mannu chi est pagu pagu ondulau in sa parti nord-ovest sceti, ca ddu trebessat su frùmini Cixerri.

Populatzioni[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su traballu in su sartu, mancai siat in crisi faci is atras atividadis, conditzionat oi puru, sa strutura de sa bidda, difatis in su “centru bèciu” nci funt domus de làrdiri, chi tenint una pranta a corratzu, sa chi teniant in s'antighidadi is domus de is arricus. S'agatant puru esemprus de domus pòbiras de is serbidoris, chi imoi no fait a impreai, ca no funt adatas a is apretus de oi.

S'atividadi econòmica est diferentziada. Sa laurantza imprendat unu cuartu de sa populatzioni chi traballat, de unu cundutu de familla, in d-una terra manna, a un'atru cun traballadoris dipendentis chi funt sempri de prus, fintzas a is siendas piticheddas (su 57% de is siendas tenit 3 ètarus de terra sceti).

Arant lioris, ortalìtzia e forràinis po pesai bestìamini (brebexinus). Is siendas de bestiàmini po su prus funt piticheddas ma comuncas modernas.

Fintzas a pagus annus a oi s'agàtant pagus fàbricas: unu casefìciu, tres de mobìlia, una po traballai mineralis. Ma cumenti ant amanniau su logu

industriali, chi ddu nant PIP, oi s'agàtant atras siendas: una fàbrica de salàmini, una butega de linna industriali e aici nendi. Anti giai donau 36 de 40 lotus aprontaus.

Su 78% de sa populatzioni chi traballat est in is setoris de duus (secondario) e de tres (terziario), ca sa bidda est acanta de Casteddu.[1]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. http://egov3.halleysardegna.com/villaspeciosa/ev/hh_anteprima_argomento_home.php?idservizio=10059&idtesto=271