Sestu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 39°17′57.97″N 9°05′30.59″E / 39.299436°N 9.09183°E39.299436; 9.09183

Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu


Sestu
Sestu-Istemma.png
Nùmene ufitziale: Sestu
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Tzitade metropolitana de Casteddu (CA)
Ladiore: 39°18′00″ Nord
Longhiore: 9°06′00″ Est
Artiore: 44 m. subra su mare
Tirada: 48,32 km²
Populatzione: 20 253 31-05-2012
419,14 biv./km²
Apendìtzios: Cortexandra, San Gemiliano
Comunes lacanantes: Assèmini, Casteddu, Ceraxius, Muristenis, Paùli, Santu Sparau, Sètimu, Su Masu
Còdighe postale: 09028
Prefissu telefònicu: 070
Còdighe istat: 092074
Còdighe catastale: I695
Bividores: sestesus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Jorgi
23 Abrile
Giassu web: Giassu Istitutzionale


Sestu s'agatat a 10 chilòmetrus de Casteddu, in sa Sardigna de iossu in su Campidanu. Contat 18.237 bividoris, s'economia de su logu si fait prima de totu a s'agricultura (arraiga, latia etc), fruta (àxina) e trigu. In Sestu dui funt cincu cresias: Santu Millanu (13° sec.); Santu Jorgi (16° sec.); Santu Srabadori (13° sec.); Santu Antoni (annus 30 de su 900) e Nosta Sinniora de is Gratzias (annus 80 de su 1900).


S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is arrestus archeologicus antigus agataus (testus chi s'imperànta in domu) funt de su III millènniu A.C., scrobertus in d'una necròpoli in sa zona de "Corso Italia". Si pentzat ca is orìginis de sa bidda siant cartaginesas. In atras zonas funti stètias agatadas monedas de su perìodu de Caligola e Domitzianu, una losa romana, una cordonera e una perda milliari chi s'agatat in crèsia de Santu Jorgi. Su nòmini de sa bidda benit de su perìodu romanu e pigada su nòmini de sa bia chi percurriat dae Casteddu a Porto Torres: Sexto ab urbe lapide, o siat acanta de sa pedra milliari agatada in sa bidda cun s'iscrita: AD SEXTUM LAPIDEM.

In s'Idadi de Mesu Sestu fiat pati de su Judicau de Casteddu i est stètia posta in sa Curadoria de su Campidanu. Candu su Judicau est arrutu (1257) sa bidda fadiat parti de su Comunu de Pisa.

Prus ananti est passada a is Aragonesus chi in su 1324 fadiat pati de su fèudu de Berengario Carroz. In su 1363 est stètia criada sa Contea de Quirra e sa bidda de Sestu est intrada a fai pati de sa Baronia de Santu Migheli, sempri fèudu de is Carroz.

In su 1603 fadiat pati de su fèudu de is Centelles e prus ananti est passada a is Osorio chi d'ant tenta fintzas a s'abolitzioni de su feudalèsimu (1839). De su 1840 Sestu est comunu lìberu.

Oi sa bidda de Sestu contada 18.113 bividoris.

Istòria Demogràfica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Bividores censidos


Sestu in sa provìntzia de Casteddu