Chemnitz

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 50°50′N 12°55′E / 50.833333°N 12.916667°E50.833333; 12.916667

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Chemnitz
Posidura de Chemnitz in su land de Freistaat Sachsen

Chemnitz (Kamjenica in sorabu) est una tzitade de unos 250.000 bividores de sa Germània, chi s'agatat in su Sud-Ovest de su Land de Freistaat Sachsen. Est sa de tres tzitade prus populada in su Land.

Pigat nòmene de su frùmene chi dd'atraessat. Su faeddu benit de Kamjenica, chi in limba soraba e cheret nàrrere "riu cun pedras".

Intre su 10 de maju 1953 e su 23 de abrile 1990, cando Chemnitz faghiat parte de sa Repùblica Democràtica Tedesca, at tentu nòmene mudadu in Karl-Marx-Stadt (tzitade dedicada a Karl Marx).

Istòria[càmbia | edit source]

Is primas testimonias iscritas de s'esistèntzia de sa tzitade sunt de su 1143. Sa bidda est crèschida a inghìriu de unu monastèriu benedetinu. In s'Edade de Mesu fiat unu tzentru cummertziale importante de tessìngiu.

De su sèculu XIX sa tzitade fiat diventada tzentru industriale e sa populatzione fiat crèschida meda, a su puntu ca a primìtziu de su sèculu XX contaiat prus de 300.000 bividores, fatu chi nde faghiat unu tzentru mannu comente is printzipales tzitades de sa regione: Leipzig e Dresden. A s'iscomintzu de sa crisi econòmica mundiale de is annos 30 sa populatzione fiat crèschida fintzas a 360.000 bividores - meda prus chi no in die de oe - e si pentzaiat chi diat a imbàtere in sos annos a sighire su millione. Fiat sa tzitade prus rica de Germània.

In tempus de su nazismu e de sa II Gherra Mundiale sa produtzione industriale si fiat fata mascamente de iscera militare e de cussiguèntzia sa tzitade fiat diventada obietivu de medas bombardamentos chi dd'aiant addanniada graemente. Francas pagus ecetziones, is monumentos istòricos printzipales sunt istados isciarrocados.

Monumentu a Karl Marx in Chemnitz

Finida sa gherra su gubernu communista de sa Repùblica Democràtica Tedesca, dd'aiat torrada a pesare in manera diferente de s'assentadura cabudiana, segundu unu progetu chi nde cheriat faghere unu modellu de tzitade sotzialista. In su 1953 su nòmene fiat mudadu a Karl-Marx-Stadt.

Cun s'arruta de su communismu in su 1990, is tzitadinos ant votadu pro ddi torrare su nòmene originale.