Coria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 39°58′55″N 6°32′14″W / 39.981944°N 6.537222°W39.981944; -6.537222

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Coria

Coria est unu comunu ispagnolu de 12.947 abitantes situadu in sa comunidade autònoma de s'Estremadura, in provìntzia de Cáceres.Est situada in su riu Alagón a su tzentru de una rica zona agrìcula, sede de obispadu, isceberada dae paba Serbestru in su 338, cunservat àncora oe custu privilègiu, partzende·ddu cun Cáceres.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is giatzimentos archeològicos de sa zona permitent de afirmare chi sa presèntzia umana torrat a su Neolìticu e chi su primu insediamentu fissu resurtat èssere una biddighedda de belle 5000 annos faet, naradu Caura chi diat dèpere èssere localizadu in logu ue s'agatat oe sa Catedrale de Coria.

In su 700 a.C. sa populatzione tzèltica de sos Vetones torrat a sètzere a Caura chi at afortiadu pro tres lados cun muros e in s'ala nord cun unu affossadu. Sos Romanos conchistant sa tzitade distruende·la e su mìticu capu lusitanu Viriatu chi amparat sa tzitade e abarrat ochidu, segundu sa legenda est interradu in suta de is ruinas suas. Sos Romanos torrant a pesare sa tzitade, la mutint Cauria Verona , afortiende, sos muros in su cursu de sos de 3 e 4 sèculos. Cun is invasiones barbàricas sos Romanos sunt custrintos a la lassare e Coria colat in suta de su domìniu de sos Isvevos comente dimustrat unu documentu de su cuntzìliu de Toledo de su 589 in su cale Leovigildu, su conchistadore de Coria, sutascriet un'atu de cunversione a su Catolitzèsimu. Cun s'invasione àraba de sa penìsula assortit in Coria su primu nùcleu mozàrabu de Ispagna. (Sos mozàrabos sunt sos Cristianos residentes in territòriu àrabu). In suta de sos Àrabos benit in manera noa cambiadu su nùmene a sa tzitade chi assumet cuddu de Qurija. In su de 9 sèculos Qurija est sa capitale de su califfadu indipendente de su re Zeth-Ibn- Casin. In su 861 Ordoňo I incumentzat sa riconchista e in sos annos imbenientes sa tzitade colat in prus furriadas in manu a sos Cristianos a sos àrabos e a su revessu, fintzas a chi Alfonsu VII la conchistat definitivamente e l'ìntegrat in su regnu de Leon. A pustis de tando non b'est prus un'istòria dillindada de Coria chi sighit sos fatos de su Léon, de sa Castìglia e poi de s'Ispagna.

Monumentos e festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Monumentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos monumentos de annotu de sa tzitade sunt sa Catedrale e sa Tzinta murària.

  • Sa Catedral de Santa María de s'Asunción est un'artu edifìtziu gòticu cun agiuntas de su chimbighentos, incumentzadu in su 1108 e acabadu in su de 14 sèculos, tenet una turre in istile gòticu froridu de su sèculu XVI e unu bel cumbentu gòticu de su 14 sèculos.
  • Sa Tzinta murària romana est costruida cun blocos squadrati de granitu, at pranta esagonale cun bator porridas acostagiadas dae torrette a pranta semicircolare e unas àteras torrette. A s'internu de sos muros b'at su Casteddu pentagonale costruidu in su 15 sèculos coronadu dae torrette.

Festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Comente a in totus sos tzentros ispagnolos, fintzas a Coria b'ant festas e su calendàriu non bidet belle mai colare unu mese sena chi ve nde siat una.

  • ghennàrgiu
    • Festa de San Sebastian
  • freàrgiu
    • Carrasegare
    • Chida Santa
  • maju
    • Romeria de sa Virgen Argenne
  • làmpadas
    • Festa de su Corpus Dòminos
    • Los Sanjuanes, sa prus importante declarada de interessu turìsticu regionale, is cales orìginet torrant a artziare a sos Vetones chi cunsideraiant su toru un'animale sacru. Sa festa est in manera intrea dedicada a su tema taurinu e si volgono corride in sa Plaza Mayor costruida in su de 16 sèculos in manera apòsita pro custa mira.

In sos meses imbenientes s'acumprint unas àteras festas de minore annotu.

Ispetzializades alimentares[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A Coria e in sos unos àteros tzentros agrìculos de s'Estremadura si produent numerois ispetzializades alimentares tuteladas dae su semu DOP

  • Dehesa de Estremadura, presutu prodùidu cun petza de una ratza ispetziale de porcos criados isceti in Estremadura
  • Queso de Serena casu de berbeghe
  • Queso Ibores casu de craba
  • Torta de su Casar, àteru tipu de casu

Bi sunt poi fintzas diversos ògios vìrgines de olia e medas unos àteros produtos pro sos cales s'acumprint beros e pròpios cuncursos a prèmios pro cussos giudicados megioret de giurias de atastadores.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]