Crìmene contra s'umanidade

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Crìmene contra s'umanidade est unu trèmene de deretu internatzionale chi faghet relatu a atos de bochiduras de massa, persighida contra de unu pòpulu, cunsideradu su delitu penale in subra de totu sos àteros. Su trèmene fiat utilizadu sa prima borta in su preàmbulu de sa Cunventzione de s'Aja de su 1907 e a pustis durante is Protzessos de Nürnberg (1945-1949), che a acusa pro sas atos comente s'Olocàustu chi non violaiant unu tratadu ispetzìficu ma si cunsideraiat chi esigiant unu castigu severu.

Istatutu de Roma[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Segundu canto istabilidu dae s'Istatutu de Roma de sa Corte Penale Internatzionale si ddi narat Crìmene contra s'umanidade a is condutas comente mortòrgiu, isperdìtziu, disterru o bogadura fortzada, arrestu, tortura, violadura, prostitutzione fortzada, isterilitzatzione fortzada, persighida pro motivos polìticos, religiosos, ideològicos, ratziales, ètnicos o àteros definidos espressamente, isparessimentu fortzadu o cale si siat atu inumanu chi càuset sufrimentos graes o atentet contra sa salude mentale o fìsica de chie los sufrit, semper chi custas condutas si cummitant che a parte de un'atacu generalizadu o sistemàticu contra una populatzione tzivile e cun cuscèntzia de custu atacu.

Caraterìsticas de is delitos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Custu tipu de atzione non petzi si referit a atacos militares. Si podet produire tantis in tempos de gherra comente in tempus de paghe.
  2. Si dirigit contra de una populatzione tzivile.
  3. S'atacu depet èssere generalizadu o sistemàticu.
  4. Si depent àere cummìtidu in cunformidade de una polìtica istatale.
  5. Sos atos isulados o cummìtidos pro casu non podent èssere cunsiderados de custa tipologia.
  6. Sunt imprescritìbles, est a nàrrere, is suspetados de àere cummìtidu tale tipu de crìmene podent èssere acusados e giuigados in funtzione de su delitu cummìtidu in cale si siat momentu.

Tipu de delitos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Segundu s'Istatutu de Roma podent costituire crìmenes contra de s'umanidade is 11 tipos de atos apòrridos a sighire:

  • Mortòrgiu: bochidura intentzionale.
  • Isperdìtziu: impositzione intentzionale de cunditziones de vida, intre àteras, sa privatzione de s'atzessu a alimentos o meighinas, cun s'intentu de causare s'iscagiadura de parte de una populatzione.
  • Iscravidade: esertzìtziu de deretos de propiedade subra una persone, inclùdidu su tràficu de persones, in piessignu de fèminas e pitzinnos.
  • Disterru o tramudàntzia fortzada de populatzione: espulsione de persones de sa zona ue sunt presentes in manera legìtima sena motivos autorizados dae su deretu internatzionale, cumprendende·si chi su disterru suponet rugrare fronteras natzionales e chi sa tramudada segura, no.
  • Impresonamentu o àtera privatzione grae de sa libertade fìsica in violatzione de normas fundamentales de deretu internatzionale.
  • Tortura: dolu o sufrimentos graes, fìsicos e/o mentales, causados in manera intentzionale a una persone chi s'acusadu teniat suta amparu o controllu suo.
  • Violadura, iscravidade sessuale, prostitutzione fortzada, ingraidèntzia fortzada, isterilitzatzione fortzada o àteros abusos sessuales de gravidade parìbile: sa violadura e àteros abusos sessuales podent costituire puru àteros crìmines de cumpetèntzia de sa Corte Penale Internatzionale, a si commutare in tortura o crìmene de gherra.
  • Persighida de unu grupu o colletividade cun identidade pròpia pro motivos polìticos, ratziales, natzionales, ètnicos, culturales, religiosos o de gènere o pro àteros motivos universalmente reconnotos che a inatzeptàbiles cunforma a su deretu internatzionale, in connessione cun cale si siat crìmene cumpresu in s'Istatutu: privatzione intentzionale e grae de deretos fundamentales contra a su deretu internatzionale a causa de s'identidade de unu grupu o colletividade e relatzionada cun àteru atu chi costituat unu crìmene contra de s'umanidade, unu crìmene de gherra o genotzìdiu.
  • Isparessimentu fortzadu de persones: arrestu o secuestru de persones a banda de un'Istadu o un'organizatzione polìtica o cun s'autorizatzione sua, cunsensu o acunsentimentu, paris cun sa farta a reconnòschere sa privatzione de libertade o a frunire informatziones subra sa sorte chi ant sighidu sos «isparessidos» cun s'intentzione de ddos privare de s'amparu de sa lege durante unu perìodu longu.
  • Su crìmene de apartheid: atos inumanos cummìtidos in su cuntestu de unu règimene istitutzionalizadu de opressione e dominatzione sistemàtica de unu grupu ratziale subra unu àteru cun s'intentu de mantènnere custu règimene.
  • Àteros atos inumanos de caratere simbigiante chi càusent in manera intentzionale sufrimentos mannos o atentent contra s'integridade fìsica o sa salude mentale o fìsica: atos inumanos de gravidade simbigiante a àteros crìmenes contra de s'umanidade.

Artìculos in ligòngiu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]