Crutzadas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Rapresentazione de s'assìtiu de Antiòchia durante sa prima crutzada

Is crutzadas de s'Edade Mèdia sunt istados pellengrinàgios armados, promòvidos dae su paba, autoridade ispirituale de s'otzidente cristianu.

Inghitzadas cun s'intentu de torrare a abèrrere su caminu a is logos de pellegrinàgiu cristianos in Terra Santa, chi fiant istados autorizados dae is àrabos Abbassidos, ma controidos dae is turcos selgiuchidos in su 1071, a fatu de àere conchistadu Gerusalemme dae is àrabos. Sa prima crutzada fiat comintzada in su 1095, in resposta a sa pedida de s'imperadore bizantinu, apensamentadu dae s'atitùdine de is turcos. Is bizantinos faeddaiant gregu e fiant cristianos, mancari in perrica cun Roma dae su 1054 (essende issos ortodossos). Is conchistas territoriales fatas peri is crutzadas non fiant istadas de durada longa, sende chi si nde fiat disinteressados una borta chi Saladinu aiat torradu a istabilire su passàgiu a is pilligrinàgios, foras pro is chi si fiant istabilidos in ie. Cheret fintzas naradu ca is crutzadas, prus chi non agiudare is bizantinos aiant tentu resurtu de ddos indebilitare.

Bias de is crutzadas
Mapa de is istados crutzados in su 1135

Segundu sa definitzione traditzionale, su perìodu de is crosadas tirat dae su 1095 a su 1291, chi di cunsìderant isceti is ispeditziones a manu de Terra Santa. Segundu una bisura prus ampra, si podet arribbare fintzas a sa batalla de Lèpanto, in su 1571, includende sa Reconquista ispagnola e totu is gherras contra infideles e erèticos promòvidas dae su paba, fatas cun sa promissa de cumpensos ispirituales e de indulgèntzias.

Sa prima crutzada fiat fata in su 1096 pro torrare a ocupare una parte de is terras pèrdidas a fatu de s'ispainadura àraba de su de su sèculu IX e torrare a aberrere a is pilligrinos su passàgiu a manu de Gerusalemme. Aiant batidu a sa fundadura de is Istados crutzados, sa defensa de is cales aiat giustificadu is àteras sete crutzadas printzipales, dae su 1147 a su 1291, annu de sa pèrdida de is ùrtimos territòrios. A partire dae sa de bator crutzadas, fiant organizadas ispeditziones fintzas contra de is oponidores cristianos de su paba (Albigesos, Hohenstaufen, Aragona e Hussitas), o contra paganos (baltos), perdende duncas su mantenimentu de Gerusalemme che obietivu.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]