Dominique Fernandez

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Dominique Fernandez, nàschidu su 25 de austu de 1.929 in Neuilly-sur-Seine, est un’iscritore, romanzeri, issazista e grandu biazadore frantzesu, membru de s’Acadèmia frantzesa.

Est fizu de Ramon Fernandez, dipromàtigu de orìzine messigana, cullaboratzionista, a su cale l’at dedigadu in su 2.009 unu libru, “Ramon”, e de Liliane Chomette, normaliana, nàschida in Saint Anthème (Puy de Dôme) s’1 de abrile de 1.901, professora de matèrias literàrias.

Dischente de s’Iscola normale arta, agrustadu de italianu in su 1.955, Dominique Fernandez devenit in su 1.957 professore in s’Istitutu frantzesu de Nàpules. In su 1.968, presentat sa dissertadura sua subra de “Su disintzertu de Pavese” e devenit dutore in matèrias literàrias. Posteriormente, est numenalizadu professore de italianu in s’universidade de s’Arta Bretanna in Rennes.

Partzit su tempus suo intre su traballu suo de imparadore, s’iscritura de sos libros suos e su redatamentu de sos artìgulos suos pro “La Quinzaine littéraire”, “L’Express”, sa rebista isvìtzera de arte e curtura “Artpassions” o “Le Nouvel Observateur”. Retzit su Prèmiu Medici in 1.974 pro “Porporinu o sos mistèrios de Nàpules", contu de unu castradu in s’Itàlia de su de XVIII sègulos. In su 1.982, su romanzu suo basadu in sa bida de Pasolini, “In sa manu de s’ànghelu”, est galardonadu cun su Prèmiu Goncourt.

A sos 77 annos, Dominique Fernandez est istadu elèghidu in s’Acadèmia frantzesa s’8 de martzu de 2.007, in sa sea dassada iscaitza dae s’òbitu de Jean Bernard su professore, e retzidu suta de sa Cùpula su 13 de nadale de 2.007 dae Pierre-Jean Remy.

Est s’imbentore de sa “sigobiogafia”. Grandu biazadore, ispetzialista de s’arte baroca e de sa curtura italiana, Dominique Fernandez at batidu dae sos numerosos suos biazos a Itàlia, Boèmia, Portugallu, Rùssia, Sìria, Brasile o Bolìvia contos illustrados dae Ferrante Ferranti su fotògrafu, cumpanzu suo pro bìndighi annos.

Non faghet mistèriu de s’omosessualidade sua, revelada a su pùbrigu a s’ora de sa pubrigadura de “Porporinu o sos Mistèrios de Nàpules”, in su 1.975, e a pitzos de sa cale at iscritu in particulare in s’òbera sua “S’isteddu in colore de rosa” (1.978). In su 1.999, leat sa defesa de su PACS. Decrarende-si comente “su primu acadèmigu abertamente omo”, at fatu figurare a Ganimede in su pomu de s’ispada sua.

Est istadu cojuadu dae su 1.961 a su 1.971 cun Diane de Margerie, dae sa cale at tentu unu fizu, Ramon Fernandez (naradu che zaju suo) e una fiza, Laetitia. Dominique Fernandez at bìvidu in un’istatzu gadduresu a sos cumintzos de s’abentura turìstiga manna de sa Costera Ismerarda.