Jump to content

Emìliu Lussu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Emilio Lussu)
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Emìliu Lussu
Àteros nùmenesEmilio Lussu
Nàschida4 nadale 1890
Armùngia
Morte10 martzu 1975
Roma
Natzionalidadesarda
Tzitadinàntziaitaliana
CòjubeJoyce Lussu
Fìgiu/a(os/as)Giovanni Lussu
Alma materUniversidade de Casteddu
Traballupolìticu, iscritore
Magnum opusUn anno sull'altipiano
Servìtziu militare
Lealtade
  • esèrtzitu de su Regnu de Itàlia
  • Segunda Repùblica Ispagnola
  • CLN ("Comitadu de Liberatzione Natzionale") italianu
Servìtziuvoluntàriu
Tempus de servìtziu
  • 1915 - 1918
  • 1936 - 1939
  • 1943 - 1945
Rangucapitanu
Unidades
  • 151u Regimentu fanteria "Tàtari"
  • 152u Regimentu fanteria "Tàtari"
Batallas/gherras
  • Batalla de sas Giaras
  • Batallas de sas Meletas
  • Difesa mancada de Roma
Decoratziones
  • Medàllia de prata a su balore militare (2)
  • Medàllia de brunzu a su balore militare (2)
  • Rughe a su mèritu de gherra
  • Medàllia commemorativa italiana de sa bìnchida
  • Medàllia commemorativa de sa gherra italo-austrìaca 1915 – 1918
  • Medàllia commemorativa de s'unidade de s'Itàlia
  • Cavalieri de s'òrdine de Vitòriu Vènetu
Contributos de importufundatzione, paris a àteros intelletuales e ativistas sardos, de su Partidu Sardu de Atzione

Emìliu Lussu (Armùngia, 4 nadale 1890Roma, 10 martzu 1975) est istadu unu polìticu e iscritore sardu, fundadore de su Partidu Sardu - Partito Sardo d'Azione.

Laureadu in sa Facultade de Giurisprudèntzia de Casteddu, fiat in favore de sa gherra contras a s'Austria. Gai chi dae istudente "interventista" partètzipat a sa Prima Gherra Mundiale, comente capitanu de fanteria in sa Brigada Tataresa.

A pustis de custa esperièntzia drammàtica, arribat a madurare unu pessamentu prus cumpridu contra a sa negatividade de sa gherra.

Torradu a Sardigna in s'annu 1919, partètzipat cun Camillo Bellieni a sa fundatzione de su Partidu Sardu de Atzione, chi pro issu est de pònnere in relatzione cun s'esperièntzia de sa gherra e cun su sentimentu de solidariedade chi si fiat creadu in mesu de sos sordados (cumpàngios) sardos chi aiant gherradu in su fronte. A pustis, su Partidu Sardu de Atzione si cunfigurat comente unu movimentu sotziale e polìticu de sos massajos e de sos pastores sardos. Est elèghidu deputadu in su Parlamentu italianu in su 1921 e in su 1924. A pustis de su delitu Matteotti, partètzipat a sa "setzessione aventiniana". Su 31 de santugaine de su 1926, cando su fascismu fiat imponende sa ditadura cun sas «leggi fascistissime», pro ischirriare sos partidos e sos sindicados de ispiratzione sotzialista e catòlica e pro abolire sa libertade de imprenta, Lussu fiat istadu assartadu in domo sua in Casteddu dae unu grustu de fascistas malintentzionados e pro si difèndere nd'ochiet unu. Arrestadu, est assoltu pro legìtima defensa, ma lu cundennant su matessi in base a sas leges fascistas e cunfinadu in Lipari.

In s'annu 1929, paris cun Carlo Rosselli est protagonista de una fua, resessit a evàdere e a arribbare a Parigi. Inie, cun àteros antifascistas, creat su movimentu de "Giustizia e Libertà".

Sos eventos polìticos chi at bìvidu in sos annos 1919-1929 sunt s'argumentu de su libru Marcia su Roma e Dintorni, chi est una testimonia autobiogràfica.

In su 1936 est ricoveradu in un'ospidale de s'Isvìtzera, pro si fàghere operare a sos purmones. Inoghe, sigomente depiat istare in pasu pro tempus meda, iscriet duas òperas de valore, sa Teoria de s'insurretzione chi est un'istùdiu subra de sas caraterìsticas de sa gherra partigiana, e su libru suo prus connotu Un anno sull'altipiano chi est unu contu autobiogràficu subra de s'esperièntzia sua de un'annu in trintzea (dae su mese de làmpadas de su 1916 a su mese de Trìulas de su 1917) in sa "Gherra Manna" de su "15/18".

A pustis de chimbe annos de esìliu, torrat a Itàlia in su mese de Austu de su 1943 gherrat in sa Resistèntzia. In su 1945, a pustis de sa fine de sa gherra, intrat comente ministru in sos guvernos Parri e De Gasperi, e deputadu in sa Costituente comente senadore de deretu. A pustis de sa fine de su Partidu Sardu de Atzione (1947), intrat in su Partidu Sotzialista ma, in su 1964, mustrat un'àtera bia su temperamentu rivolutzionàriu suo e partètzipat a sa costitutzione de su Partito Socialista di Unità Proletaria.

Controllu de autoridadeVIAF (EN24648058 · ISNI (EN0000 0001 2277 5358 · CIRIS (IT394 · BIBSYS (EN90399684 · BNE (ESXX1349320 (data) · BNF (FRcb12197435x (data) · BAV (IT) ADV12155370 · CiNii (JAENDA03244238 · GND (DE118729764 · LCCN (ENn80028463 · NDL (ENJA00840158 · NKC (ENCSkup20030000059456 · NLA (EN35316307 · NTA (EN068376987 · OL OL130325A · RERO 02-A003537247 · SBN (ITCFIV060496 · SUDOC (FR027448738 · Trove (EN909031 · WorldCat Identities (ENn80-028463