Euràsia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Euràsia

S' Euràsia est sa palca continentale chi cumprendet s'impare de Europa e Àsia. Localizadu in s'emisfèriu setentrionale e in s'orientale faghet làcana in s'uestu cun s'otzèanu Atlànticu, in s'estu cun su Patzìficu, in su norte cun s'otzèanu Àrticu, in su sud cun s'Àfrica, su mare Mediterràneu e s'otzèanu Indianu. Sa partzidura intre Europa e Àsia che duos continentes dislindados est unu imbentu istòricu, sende chi no s'agatat una partzidura neta fìsica ne culturale intre issos; no ispantat duncas ca in unas partes de su mundu s'Euràsia siat cunsiderada simpremente su prus mannu continente intre ses, chimbe o fintzas bator. Geologicamente s'Euràsia est cunsideradu fitianamente unu blocu ùnicu.

S'Euràsia ammuntat unos 55.000.000 km², aprossimadamente unu 36.2% de sas terras emèrgidas de su praneta, e contat unos 5 milliardos de pessones, chi rapresentat unu 70% de sa populatzione mundiale. S'omine s'est istabilidu in Euràsia intre unos 60.000 e unos 125.000 annos faghet. Unas cantas ìsulas mannas, comente Britànnia Manna, Islanda, Irlanda, sas ìsulas giaponesas, sas Filipinas e s'Indonèsia sunt fatu·fatu contadas suta sa definitzione de Euràsia, mancari si nd'agatent ischirriadas.

Fisiograficamente s'Euràsia est unu continente solu. Sos cuntzetos de Europa e Àsia che contientes dislindados remontat a s'antighidade e sas rispetivas làcanas sunt arbitràrias. In tempos antigos su mare Nieddu e su mare de Màrmara, impare a sos istrintos assotziados, si cunsideraiant partzire sos duos continentes, ma oe in die su Càucasu e sos montes Urales rapresentant sos prus fitianos puntos de partzidura. S'Euràsia est unida a s'Àfrica peri su canale de Suez, e impare a s'Àfrica e totu est a bortas cunsiderada formare unu contiente fintzas prus mannu: s'Eurafràsia.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]