Istados barbariscos
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Costera barbarisca o Istados barbariscos (fintzas Berberia) sunt is trèmenes chi sos europeos ant impreadu dae su sèculu XVI fintzas a su XIX pro si refèrrere is regiones de costera de sos atuales Marrocu, Algeria, Tunisia e Lìbia. In Otzidente, su tèrmine s'usat normalmente pro faeddare de is piratas e is cummertziantes de iscraos chi populaiant custas costeras e bivende·si de s'economia acapiada a custas atividades. Rapresentaiant una minetza costante pro sas imbarcatziones cummertziales e finamentas pro is tzitades de costera de su Mediterràneu.[1]
S'orìgine de sa paràula Berberia si faghet torrare in segus a s'annu 1500, cando fiat aparèssidu su trèmene in Itàlia. Benit dae bàrbaru e designat a s'Àfrica de su Norte.[2] Usadu pro pagu tempus, fiat torradu a bessire in is iscritos de autores vàrios e in is ditzionàrios pro passare a su limbàgiu atuale, e si refèrrere esclusivamente a is bividores de sa "Barberia", chi currespondet a is costeras de su Magreb. Chentza relatu cun su tèrmine "bàrbaru", sa paràula bèrberu est aparèssida cara a su 1860.[3]
Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Su territòriu in pràtica no at tentu mai unu guvernu unidu franca una iscuta curtza in tempus de s'Impèriu almohade (sèculu XII) e de is hafsides. In antis de su sèculu XVI sa Barberia cumprendiat is territòrios de Ifriqiya, su Marrocu, e un'istadu algerinu de su tzentru-ovest cun capitale in Tlemcen o Tiaret. Dae su sèculu XVI su territòriu incluiat puru is regiones de s'internu, chi aprofundiant in su continente africanu, comente si bidet in is mapas polìticas e geogràficos europeas publicadas intre is sèculos XVII fintzas su XX. Intre is guvernadores prus famados de custos territòrios figurant su pasciá o bey de Algeri, su bey de Tùnisi e su bey de Trìpoli, totus issos tributàrios de su sultanu de s'Impèriu otomanu, mancari gosaiant de un'autonomia de guvernu manna. Pro is natziones europeas, Trìpoli, in s'atuale Lìbia, fiat cunsiderada sa capitale de sos istados barbariscos mancari Marrakech, in Marrocu, fiat sa tzitade bèrbera prus manna e importante de s'època. Algeri e Tangeri puru fiant tzitades importantes meda de sa Barbaria.
Is atividades printzipales barbariscas fiant sa pirateria, assàrtiu de naes, e is bardanas, assàrtios de sa costera europea. Atividade chi ispàrghida in totu su Mediterràneu e in s'Atlànticu pròssimu puru, dae Irlanda a is Azorras. Sa costera de Berberia fiat àmbitu de su mercadu de iscraos, meda de is cales cristianos, caturados in gherras e in bardanas, comente fintzas africanos, chi assortiant dae is caravanas transaharianas assartiadas. Si càrculat a prus de unu millione su nùmeru de cristianos caturados in is costeras de su Mediterràneu intre 1500 e 1800, unu perìodu chi marcat su columìngiu de una pràtica chi fiat comintzada cun s'arribu de s'Islàm in su norte de s'Àfrica e in Ispagna in su sèculu VIII e chi no aiat sessadu fintzas a metade su sèculu XIX.[4][5]
A cumintzu de su sèculu XIX, unu paisu nou, is Istados Unidos, non fiat dispostu a tzèdere in antis su ricatu barbariscu a sa marina mercadera cosa sua,[6] aiat atacadu sa Tripolitània pro lìberare a is presoneris americanos e acabare cun s'atividade pirata in sa zona. S'atacu de Trìpoli (1805) si podet cunsiderare su primu interventu in s'esternu de s'istòria de sos Istados Unidos. Su bombardamentu de Algeri pro una flota anglu-olandesa, in 1816, aiat paralizadu a sa flota pirata e su bey de Algeri si fiat bida obrigadu a atzetare sas cunditziones impostas. Sa derrota in antis sos europeos e sos Istados Unidos aiat marcadu sa ruta de sos Istados de Berberia, mancari non diat acabare luegus cun sa pirateria barbarisca. Un'àtera currera britànnica in Algeri aiat tentu logu in 1824. In 1830, sa Frantza aiat ocupadu Algeri pro impònnere su domìniu coloniale suo, in antis de fàghere su matessi cun Tùnisi (1881). Trìpoli fiat abarrada suta s'autoridade direta de sos otomanos in 1835, fintzas a cando fiat ruta in manos de sos italianos in 1911, durante sa gherra intre Itàlia e Turchia. In resumu, cun su tirare a intis su sèculu XIX is bases e atividades apresadoras de sos istados barbariscos si fiant minimadas e a sa fine annichiladas dae s'aposentamentu de is protetorados europeos in su norte de Àfrica e sa retirada de s'Impèriu Otomanu de su Mediterràneu otzidentale.
Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
- ↑ (ES) Enfrentamientos Canarias/Berbería, in mgar.net.
- ↑ (IT) Barbareschi, Stati, in treccani.it.
- ↑ (FR) Guy Turbet-Delof, L'Afrique barbaresque dans la Littérature française aux XVIe et XVIIe siècles, 1973.
- ↑ (FR) Jacques Heers, Les Barbaresques, 2008.
- ↑ (FR) Marcel Dorigny, Bernard Gainot, Fabrice Le Goff, Atlas des esclavages : de l'Antiquité à nos jours, 2013.
- ↑ Tzertos istados europeos pagaiant un tributu a sos istados barbariscos pro chi is piratas no atacarent a is naes issoro; is Istados Unidos etotu aiant pagadu a primìtziu, fintzas a cando aiant isseberadu s'atzione armada in su norte de Àfrica pro liberare a is tzitadinos cautivos issoro
| Controllu de autoridade | GND (DE) 4086365-7 |
|---|