Istragu de Itri

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Cun istragu de Itri s'inditat un'acontèssida de crònaca sutzèdida intre su 12 e su 13 de trìulas 1911 in Itri, bidda de su Làtziu meridionale (ma tando galu in provìntzia de Caserta, duncas parte de sa Campània), chi at tentu a cusseguèntzia sa morte de una deghina de operajos sardos, su ferimentu de unos 60 e s'arrestu de medas àteros cun imputu de èssere brigosos.

Cuntestu istòricu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su 1911 fiat su de chimbanta anniversàrios de s'unimentu de s'Itàlia. Mancari a su tempus prevaleret una retòrica subra sa natzione torrada afines a s'unire in unu istadu solu dae s'època de sa ruta de su rennu de is Ostrogotos (493-553 p.C.), is gentes chi nde biviant su territòriu fiant s'una cun s'àtera meda istesiadas abbaidende·ddas de bisura culturale, istòrica e linguìstica. Unu sentidu natzionale si podet nàrrere chi galu no esistiat e is pòderes polìticos fiant antimes tentos mescamente de una classe dirigente de orìgine setentrionale.

A custu s'azunghiat fintzas su fatu chi in cuss'època is teorias frenològicas subra s'antropologia criminale fiant medas allegadas intre is intellètuales e in is ambientes iscientìficos, e a custu propòsitu s'agataiant medas istùdios subra is grupos de is zonas diferentes de s'istadu, ma in particulare de su meridione e de is duas ìsulas majores, in ue de su restu fiant ativas rebellias contra s'istadu nou.

Joseph De Maistre, responsabile de sa cantzelleria sabàuda, a esempru de is sardos aiat iscritu:

«Sunt prus primitivos de is primitivos ca pro ite su primitivu non connoschet sa lughe, su sardu dda tìrriat... Ratza refratària a totu is sentidos, a totu is allicos e a totu is talentos chi onorant s'umanidade»[1]

Sa Sardigna fiat tando sa regione prus pobera e discoidada de Itàlia, in agràbiu fintzas prus increschiosu chi no is àteras, dada siat de s'istesiamentu fìsicu, siat de un'àteru chi dependiat de is particulares caraterìsticas culturales e no a ùrtimas linguìsticas, chi a s'esamine impressidu e subranu de is istràngios ddos depiat fàghere pàrrere arestes e de pagu contu.

In paris tempus chi in is àteras regiones s'economia fiat unu pagu pesende·si·nche, s'isvilupu de sa Sardigna abarraiat firmu chi no torraiat a coa e s'analfabetismu, chi imbatiat a perchentos de su 90%, fiat su prus artu intre de totus is regiones. S'ùnica indùstria, sa minerària, s'agataiat in manu a meres istràngios e is sardos chi bi traballaiant fiant isfrutados e male pagados.

Non tocat a fàghere isfortzu mannu pro cumprendere comente, subra custas bases, bi cheriat belle che pagu a pònnere discunfiàntzia intre populatziones bàrias, ponende·ddas a bìvere impare.

Is fatos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro sa fraigadura de sa lìnia ferroviària Nàpoli-Roma, is Règias Ferrovias e àteras aziendas chi teniant traballos in apaltu aiant assùmidu unos 600 operajos batidos de s'ìsula. Custos fiant minadores chi apròliant de totu is partes de Sardigna e chi traballaiant in is minas de su Sulcis, cun edade intre is 19 e 24 annos.

S'isceberu de operajos sardos in logu de àteros locales o de àteras regiones de s'istadu fiat dèpidu a su fatu chi is sardos fiant manudòbera prus barata chi no àteras e fàtzile de cumandare, sende chi non teniant apògiu sindacale.

Unos 400 operajos fiant acussorgiados in Itri, is àteros in una àtera bidda pagu a tesu. A primìtziu is relatos intre sardos e populatzione locale fiant istados bonos, ma aiant acuitadu a si guastare: in pagu tempus is sardos si fiant agatados acarende problemas comente ispricuaduras subra is acasàgios e su mandiare, chi acumpangiados a pregiudìtzios dèpidos a is creèntzias comunes subra de issos e a is barreras linguisticas e culturales ddos aiant inimigados. A ùrtimas fiant arribbadas is pretesas de sa camorra de retzire unu perchentu de sa pagamenta issoro, pedida chi totu sos operajos aiant refudadu categoricamente.

Sa camorra, chi giai fiat bene irradighinada in ie, aiat duncas fatu a modu de atzitzare is bividores de sa bidda contra de issos, isparghende boghes subra su fatu chi fiant bènnidos in ie pro ddis furare su traballu. Pro ddos istòrchere ddis naraiant tando sardegnoli, comente a sa ratza de molente.

Prus de importu est però ca is ligàmenes de sa camorra fiant meda istrintos fintzas cun is classes ghiadoras, is autoridades e craramente cun is apaltadores.

  • 12 de trìulas: a mengianu nàschet briga intre traballadores sardos e locales, chi est firmada de s'intrusida de duos carabineris chi arrestant unu de is sardos chi bi sunt tirados a mesu, contra a chi arribbant a incarare sa pistola pro fàghere acabare is protestas de is cumpàngios e ddos fàghere calliare. A sero, torrada a bogare s'allega, partit unu apostamentu contra de is sardos chi si depent fuire e inserrare in is aposentos issoro e in is cantieris, acanargiados de is carabineris e de is bividores de sa bidda.
  • 13 de trìulas: a sero sa populatzione armada de onni genia de armas si ghetat in is istradas tzerriende "fuori i sardegnoli". Nde sunt bochidos 7, medas de prus sunt is chi abarrant feridos fuende·si·nche.
  • 14 de trìulas: arribbat unu cuntingente de militares pro torrare a pònnere òrdine. Unas cantas deghinas de sardos sunt postos a presone. Ant a èssere totus torrados a mandare a Sardigna de in cue a pagos dies.

Sa nova arribbat a sa crònaca natzionale su 15 de trìulas chi, fidende sa versione de is autoridades de Itri, ghetat totu is curpas subra de is sardos, imputados de èssere de “ànimu rebessu”. S'imprenta sarda nd'at a chistionare isceti sa die a pustis.

Ant a sighire ispricullitos pro averiguare is reales ispòddios de is fatos. Trigadinu s'incuru de is parlamentares sardos de su tempus, chi a primìtziu no aiant pigadu posidura peruna.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. «Sono più selvaggi dei selvaggi perché il selvaggio non conosce la luce, il sardo la odia... Razza refrattaria a tutti i sentimenti, a tutti i gusti e a tutti i talenti che onorano l'umanità»