Itàlia

Coordinadas: 42°30′N 12°30′E / 42.5°N 12.5°E42.5; 12.5

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia

Limba Sarda Comuna

. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

Itàlia
Repubblica italiana


(detàllios)	(detàllios)

S'Itàlia (birde iscuru) in s'Unione europea (birde craru)

Datos amministrativos

Nùmene intreu

Itàlia
Repubblica italiana

Nùmene ufitziale

Repubblica italiana

Àteras limbas

Roma (2,763,804 ab. / 2021)

Polìtica

Forma de guvernu

Repùblica parlamentare

Presidente de sa Repùblica

Sergio Mattarella

Presidente de su cussìgiu

Giorgia Meloni

Proclamatzione

10 làmpadas 1946^[1]

Intrada in s'ONU

14 nadale 1955

Intrada in s'UE

25 martzu 1957^[2]

Mannària

Totale

302,068.26 km² (72º)

% de sas abbas

2,4%

Populatzione

Totale

59,045,521 ab. (30 santandria 2021) (24º)

Densidade

196,17 ab./km²

Nùmene de sos abitantes

italianos

Geografia

Continente

Europa, Àfrica (Pelàgias)

Làcanas

Santu Marinu, Tzitade de su Vaticanu, Frantza, Isvìtzera, Àustria, Islovènia

Fusu oràriu

UTC+1
UTC+2 in ora legale

Economia

Valuta

Èuru

PIB (numenale)

2,090,448^[3] milliones de $

PIB pro capite (nominale)

34,428^[3] $ (2020 istima) (27º)

PIB (PPC)

2,515,796^[3] milliones de $ (12º)

PIB pro capite (PPC)

41,433^[3] $ (2020 istima) (33º)

IIU (2019)

0,883^[4] (artu meda) (29º)

Fecundidade

1,34 (2016)^[5]

Vàrias

Còdighes ISO 3166

IT, ITA, 380

TLD

.it, .eu

Prefissu tel.

+39^[6]

Sigla autom.

I

Innu natzionale

Su Cantu de sos Italianos

Festa natzionale

2 de làmpadas

Evolutzione istòrica

Istadu antepostu

Regnu de Itàlia

S’Itàlia, tzerriada in manera ufitziale sa Repùblica Italiana (in italianu: Repubblica Italiana), est una repùblica parlamentare de su sud de s’Europa. Alindat cun sa Frantza, s'Isvìtzera, s’Àustria e s'Islovènia addae de sas Alpes a su nord. Atinat fintzas a totu sa penìsula italiana a su sud, in prus de sas ìsulas de Sardigna e de Sitzìlia , sas prus mannas de su Mediterràneu. Annotamala atinat paritzas ìsulas prus piticas. Sos istados indipendentes de San Marino e de sa tzitade de su Vaticanu sunt enclaves a intro de s’Itàlia, imbetzes sa comuna de Campione d’Itàlia est una esclave a intro de s'Isvìtzera.

Sa cussòrgia italiana carràrgiat unos 301,338 km2 in sos chi bivent unos 60 milliones de bividores. Est su de chimbe paisos prus populados de s’Europa e su de bintitrès de su mundu. Sos oros de su mare sighint pro 8.000 km a sa grussera.

Roma est sa capitale e sigomente fiat sa capitale de s’imperu romanu, fiat istadu su tzentru de sa tzivilidade otzidentale pro agiumai ses sèculos. A pustis chi s’imperu est rutu, meda populatziones istràngias s’aposentaiant a intro sas làcanas italianas, mescamente germànicos, ma àteros puru.

In sos sèculos imbenientes sa penìsula fiat partzidu in paritzos tzidade-istados e istados regionales, chi fiant a s’ispissu controlladu pro istràngios guvernos. A pustis de carchi sèculos s’Itàlia torrat a èssere su bratzolu de sa cultura otzidentale a caddu de su risorgimentu in su sèculo XV. In fines s’Itàlia renesset in su 1861 a segudare s’unidade, gràtzias a su rennu de Sardigna, chi aunit su rennu a suta de sa corona de Savoja, e gràtzias a sa voluntade de su pòpulu italianu a s'unidade e a nde isterrinare sa dominatzione istràngias.

In su de XX sèculu at segudadu un'imperu coloniale e leat parte a sa Prima e a sa Segunda gherra mundiale, binchende sa de unu, ma perdende sa de duos e pro cussu perdet a sas colònias suas. In sa segunda metade de su sèculu su paisu at tentu un'isvilupu econòmicu mannu. Est su de 24 paisu prus isvilupadu de su mundu e su de 10 pro su chi atenet sa calidade de sa vida. Est unu de sos fundadores de su chi immoe est s'Unione Europea et est in sa Euro-zona. Leat parte a su G9, su G20 e a sa NATO. Tenet sa de tres riserva prus manna de oro, su de oto GDP nominale, su de deghe GDP (PPP) e sas de sas intradas (budget) prus mannas de su mundu. Tenet unu livellu de pùblica istrutzione bonu a beru et est globalizadu meda. S’Itàlia giogat unu rolu meda importante pro cantu pertocat s’aspetu militare, culturale e diplomàticu in su cuntestu internatzionale.

Geografia

A nord alindat cun sa Frantza, s'Isvìtzera, s'Àustria, sa Islovènia. Est inghiriada dae su Mare Mediterraneu: s'Adriàticu, su Iòniu, su Tirrenu. A s'Itàlia apartenent duas ìsulas mannas, Sitzìlia e Sardigna, e àteras minores. A nord de s'Itàlia b'est sa cadena de sas Alpes, e in longària, in sa penìsula, sos Apenninos. Su frùmene prus mannu de s'Itàlia est su Po, chi naschet dae su Monviso, e atraessat sa Pranura Padana, e si nche ghetat a mare in s'Adriàticu, a curtzu de Venezia.

Sas Alpes ant un'istèrrida de 1200 km. Carchi monte: su Monte Biancu (4800m.), su Cervinu (4400m.), su Monte Rosa (4600m.), Su Bernina (4050m.), su Monviso (3800m.), Adamello, Ortles, Cevedale e ateros. Sos ghiacciaios de sas Alpes alimentant frùmenes mannos (in Itàlia): su Po, su Ticinu, s'Adda, s'Adige, su Tagliamento, e àteros. E ateros in Europa: Su Renu, su Ròdanu, su Danubiu.

In Itàlia peninsulare bi sunt sos Apenninos, chi tenent una longària de 1200 km., dae su passu de Cadibona a su Istritu de Messina. Sunt partzidos in tres partes: Apenninos setentrionales, chi cumprendent sos Apenninos Ligures e Toscanos, cun su Monte Cimone, su Monte Fumaiolo e-i su Monte Falterona. E cun sos frùmenes: Arnu e Tevere.

Sos Apenninos tzentrales, cun sos Apenninos Marchigianos e Abrutzesos, cun su Gran Sasso d'Itàlia (2912m) e sa Maiella (2795m), e sos frùmenes Metàuru, Trontu, Pescara.

Sos Apenninos Meridionales, cun sos Apenninos de sa Campania e de sa Calabria e sos Montes La Sila e s'Aspromonte (1955m). Unu riu importante: su Gariglianu.

Dèvemus annànghere s'Apenninu Sitzilianu, cun sos Montes Nebrodi e Le Madonie e su riu Simeto. In Sardigna sa cadena de su Gennargentu, cun sa Punta La Marmora (1834m).

In Itàlia bi sunt lagos: a nord sos printzipales sunt su Lagu Mazore, su de Garda e su d'Iseu.

A su tzentru: Lagu de Bolsena, e Lagu Trasimenu. In Sardigna bi est su lagu artificiale prus mannu d'Europa, su Lagu Omodeo, formadu dae su Tirsu.

Etimologia

Su istadu leat su nùmene dae sa regione geogràfica chi issa cumprendet.

Ipòtesi printzipale: dae s'annigru

Sende chi bi sunt paritzas ipòtesis pro su chi atenet s'orìgine de su faeddu, pro sa majoria de sos istòricos e de sos linguistas est dae sos grecos ca su nùmene benit. Aici paret chi tzerriaiant sa regione e custu paret chi benit dae sa paràula ‘’Viteliù’’ de sa limba oscana, una limba iscumpàrrida chi si faeddaiat in su sud de sa penìsula.

Su faeddu cheret nàrrere "sa terra de sos annigros", est a nàrrere de sos traos giòvanos. Su trau fiat unu sìmbulu sagradu pro custas populatziones.

Riferimentos

↑ Gazeta Ufitziale n. 135 de su 21 làmpadas 1946, e a pustis finas a su 31 austu, cun nùmene "Atti emanati anteriormente al 10 giugno 1946" e simigiantes.
↑ Membru fundadore.
↑ ^3.0 ^3.1 ^3.2 ^3.3 (EN) World Economic Outlook Database, April 2019, in imf.org. URL consultadu su 22 maju 2019.
↑ Human Development Report 2019 (PDF), in hdr.undp.org. URL consultadu su 13 trìulas 2020.
↑ (IT) Stranieri residenti al 31 dicembre, in dati.istat.it, 30 trìulas 2021.
↑ Francu su comune de Campione d'Italia chi tenet su prefissu +41.