Legislatzione subra sos deretos LGBT in su mundu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa legislatzione subra sos deretos de su colletivu LGBT vàriat de acòrdiu cun sa cultura de cada istadu. In s'atualidade in su mundu s'agatant una bariedade enorme de legislatzione subra custu tema.

Amparos e reconnoschimentos legales pro sas parigas omosessuales Legale      Coja egualitària      Àteros tipos de uniones tziviles (o cunbivèntzia registrada)      Reconnoschimentu de cojas tzelebradas in s'èsteru      Reconnòschidas is cojas omosessuales in is àteros istados, ma limitadu      Reconnoschimentu perunu pro sas parigas de matessi sessu Praticas omosessuales illegales o àteras limitatziones      Sa lege limitat sa libertade de espressione e de assòtziu      Castigu mìnimu, in sa pràtica no aplicadu      Illìtzitu penale      Presone a vida (cundenna a s'ergastulu)      Pena de morte

Istòria de sos movimentos pro sos deretos tziviles[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos datos archeològicos prus antigos in ue si podet interpretare connotatziones omoeròticas puntant conca a su 12.000 a.C. Tziviltades antigas de s'Ìndia, Egitu, Grètzia o Amèrica nos ant lassadu rastas de tempos in ue s'omosessualidade si rapresentaiat in sa tzeràmica, s'iscultura, sa pintura. Si cumprendet chi in diversos perìodos de s'istòria s'omosessualidade est istada ammìtida in unas cantas tziviltades. Su primu còdighe penale chi puniat s'omosessualidade fiat istadu istèrridu in s'Impèriu de Gengis Khan, e proibiat sa sodomia cun sa pena de morte.[1] In Otzidente sas primas promulgatziones de leges chi punent a sa sodomia datant 1533 a traessu de sa publicatzione de su Re Erricu VIII de Inghilterra de su còdighe "Buggery Act" o a traessu de sos cambiamentos in su Còdighe Penale de Portugallu, puru de su 1533, suta influèntzia de s'Incuisitzione. Leges chi proibiant sa sodomia, mescamente in sas relatziones omosessuales, s'ant a emanare in medas paisos otzidentales. In custu matessi sensu in Germània s'isterret su Paràgrafu 175 in su 1871; custu paràgrafu, cun totu ca tentativos de nche ddu bogare de su còdighe penale fiant fatos in su 1907 e in su 1929, est istadu impreadu dae su nazismu pro castigare puru sos omosessuales e fintzas a pustis de sa ruta de su règimene de Hitler at aguantadu in sa Republica Federale Tedesca fintzas a is annos '90 de su de 20 sèculos.

A pagu a pagu sos movimentos gay ant comintzadu a identificare sos bilantzos isballiados subra sa vida issoro, sos sentimentos issoro e sas atziones issoro. Una de sas protestas pionieras pro sos deretos de sos omosessuales s'est tzelebrada in New York in su 1976. Su 15 de nadale de su 1973 s'American Psychiatric Association giai aiat retiradu s'omosessualidade de sa lista de maladias mentales. S'esclusione de s'omosessualidade comente maladia mentale est istada revisionada dae s'Organizatzione Mundiale de sa Salude (OMS) sa die 17 de maju de su 1990 e ratificada in su 1992.

Su càmbiu de cunsiderare s'omosessualidade una maladia mentale a dda cunsiderare unu cumportamentu sessuale possìbile intre èsseres umanos est istadu fundamentale pro chi diversos paisos poderent cambiare sas leges chi castigaiant s'omosessualidade, garantende in unos cantos casos paris deretos ofertos a sos eterosessuales.

Printzipales deretos rivendicados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos deretos rivendicados vàriant de unu paisu a s'àteru e pro fintzas intre tretos de sas comunidades LGBT. In sos paisos chi prevident sa pena de morte pro sas relatziones omosessuales est normale chi sos difensores de sos deretos LGBT nche pedant una revisione de sa rigidesa de sas penas aplicàbiles. A sa matessi manera, gays de unos cantos paisos podent èssere prus dispostos a defèndere deretos tziviles comente su deretu a sa coja o a s'eredade de benes, mentras chi sos transgender e transessuales podent èssere prus dispostos a defèndere deretos comente tratamentos chirùrgicos e ormonales, su càmbiu de sessu o su càmbiu de nùmene e sessu in sos registros tziviles. Semplifichende custas rivendicatziones podimus resumire:

  • Su deretu in sa vida, indipendentemente de s'orientamentu sessuale, s'identidade de gènere, s'identidade sessuale...
  • Su deretu a s'integridade sotziale, refudende totu sas formas de pregiudìtzios intre òmines, fèminas, gays, lesbicas, transsexuals, etz
  • Sos deretos tziviles, inclùdidu su deretu a sa coja tzivile e a su reconnoschimentu de parigas de fatu intre persones de su matessi sessu, incluende sos deretos de pensione, eredade, adotzione garantidos a sas uniones eterosessuales.
  • Su deretu de tratamentu mèigu, cun su cale sos transgender transsessuales chircant èssere atèndidos dae sos òrganos de salude pùblicos pro realizare sos càmbios ormonales e/o chirùrgicos chi cunditzionent sas identidades suas.
  • Su deretu a revisionare su nùmene e su sessu in sos registros tziviles pro sos transessuales.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. bjreview.com.cn, http://www.bjreview.com.cn/headline/txt/2007-08/31/content_74376.htm.