Montologia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Relatziones èssere umanu-ambiente in sas Andes peruvianas.
Andorra la Vella, capitale de un'istadu de monte in sos Pireneos.
Paro Taktsang, unu monastèriu himalayanu in Bhutan.
Kōfu, una tzitade giaponesa de monte.

Sa Montologia o istùdios de sos montes, mutida traditzionalmente fintzas orologia[1] (dae su gregu oros, ὄρος, pro 'monte' e logos, λόγος), est unu campu de chirca chi si cuntzentrat in sos tretos de sa superfìtzie terrestre cugugiados dae paesàgios de montes.

Àreas de monte[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sunt istadas isvilupadas maneras medas pro definire sas àreas montanas. Mentras unos cantos impreant una diferèntzia altitudinale de 300 m a s'internu de un'àrea, pro definire cussa zona comente montagnina,[2] àteros cunsìderant sas diferèntzias de 1000 m o prus,[3] a segunda de sa zona. In prus, unos includent sa betada pro definire sas regiones montanas, escludende gasi sas zonas artas (a esèmpiu s'Altipianu andinu o s'Altipianu tibetanu), zonas a s'ispissu bìdidas comente a montagninas. Una definitzione prus pragmàtica ma ùtile est istada proposta dae s'Istitutu Natzionale de Istatìstica (ISTAT), chi classìfica sas comunas comente a zonas montanas.

  • si nessi de s'80% de su territòriu issoro est situadu in subra de ≥ 600 m in su livellu de su mare, e/o
  • si tenent una diferèntzia altitudinale de 600 m (o prus) a s'internu de sos cunfines amministrativos issoro.[4]

Su Programma ambientale de sas Natziones Unidas at prodùidu una mapa de sas zonas montanas de totu su mundu; impreende una cumbinatzione de critèrios, at inclùdidu sas regiones cun

  • elevatziones dae sos 300 a sos 1000 m e campu de elevatzione locale > 300 m;
  • elevatziones dae sos 1000 a sos 1500 m e pendèntzia 5° o campu de elevatzione locale > 300 m;
  • elevatziones dae sos 1500 a sos 2500 m e pendèntzia ≥ 2°;
  • elevatziones dae sos 2500 m o prus.

Focus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Definitzione ampra[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In unu sensu prus ampru, sa chirca in sos montes est cunsiderada una chirca in sas regiones de montagna: pro esempru, istùdios disciplinares in subra de prantas (botànica) himalayanas, rocas andinas, tzitades alpinas, o grupos ètnicos carpàticos. Est paragonàbile a sa chirca chi si cuntzentrat in subra de s'Àrticu e s'Antàrticu.

Definitzione istrinta[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In sensu prus istrintu, sa chirca in sos montes si cuntzentrat in sas regiones de monte, sa descritzione issoro e s'acrarimentu de s'interatzione èssere umanu-ambiente e s'isvilupu sostenìbile (normativu) de custas àreas. Sa chirca montana definida gasi si còllocat intre sas iscièntzias naturales, sas iscièntzias sotziales e sas iscièntzias umanas. Basende·si supra sos traballos de Alexander von Humboldt in sas Andes, sa geografia montana e s'ecologia de su paesàgiu sunt cunsiderados setores de istùdiu fundamentales; nointames, contribuidos de importu mannu benint dae s'antropologia, sa geologia, s'economia, s'istòria o sa pianificatzione de su territòriu. Pro fàghere unu resumu, una chirca montana definida in modu restritivu àplicat un'acostamentu regionale interdisciplinàriu e integrativu. Slaymaker resumet:

« S'iscièntzia de sa montologia [...] partit dae su reconnoschimentu de s'importu de sa verticalidade, elementu distintivu de sas regiones montanas, chi imponet su controllu verticale de su sistema produtivu; dae sa marginalidade, chi derivat de su potentziale agrìculu bassu; dae sa tzentralidade de sos mecanismos de pòdere e de violèntzia; dae sa crèschida e de s'espansione de sa populatzione; dae sa religione e de su mitu, espressadu in sos montes che a logos sacros. Sa montologia ponet s'atzentu in s'ecologia de su restàuru pro inclùdere sa rivegetatzione, sa riabilitatzione, sa bonìfica e su recùperu de sa forma e de sa funtzione de su paesàgiu pèrdidu [...]. Sos efetos ecològicos de su paesàgiu sunt dispostos longu sas fascas altitudinales e costituint sa base pro una cumprensione prus cumpleta de sos habitats crìticos pro sa cunservatzione e s'isvilupu. Custu acostamentu si basat in su presupostu chi sas comunidades de climax s'insertant in una fasca altitudinale istrinta.[5] »

Denumenatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos istùdios de sos montes o orologia - de non confùndere cun orografia -, benint a bortas denominados montologia. Custu tèrmine derivat de sa geoecologia de monte de Carl Troll - sa geoecologia est sa tradutzione inglesa de Troll de su tedescu Landschaftsökologie- e est aparta in un'incontru in Cambridge, Massachusetts in su 1977.[6] Dae tando, istudiosos che a Jack D. Ives, Bruno Messerli e Robert E. Rhoades ant sustentadu s'isvilupu de sa montologia che a una chirca interdisciplinària in subra de sos montes. Su tèrmine montologia est istadu inclùdidu in su Oxford English Dictionary in su 2002.[7] Definit sa montologia comente:

« S'istùdiu de sos montes; in piessignu s'istùdiu interdisciplinàriu de sos aspetos fìsicos, chìmicos, geològicos e biològicos de sas regiones de monte; (fintzas) s'istùdiu de sos istiles de vida e de sas economias de sas sotziedades chi bivent in custas regiones.[8] »

De un'ala, su tèrmine montologia est istadu criticadu pro neghe de sa mescolàntzia de su latinu (mōns, pl. montēs) e de su grecu (logos). De s'àtera, però, custu est fintzas su casu bene atzetadu in medas disciplinas diferentes giai consolidadas che a sa glatziologia o a sa sotziologia.

Rivistas de istùdios de sos montes[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'elencu chi sighit cumprendet sas rivistas peer-reviewed chi si cuntzentrant in subra de sa chirca in monte e sunt abertas siat a sas iscièntzias naturales chi a sas sotziales:

Rivistas inditzitzadas dae ìnditzes de tzitatzione
Mountain Research and Development
Journal of Mountain Science
Journal of Alpine Research / Revue de géographie alpine
eco.mont
Revista de Investigaciones Altoandinas
Appalachian Journal
Pirineos
Histoire des Alpes – Storia delle Alpi – Geschichte der Alpen
HIMALAYA
Устойчивое развитие горных территорий / Sustainable Development of Mountain Territories
Rivistas no inditzitzadas dae ìnditzes de tzitatzione
Bulletin de l’Institut français d’études andines
Himalayan Journal of Sciences
Revista Andina
L’Italia Forestale e Montana / Italian Journal of Forest and Mountain Environments
Beskydy – The Beskids Bulletin
Journal of Mountain Agriculture on the Balkans
Mountain Research

Càstia fintzas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sitos web[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteras leturas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Definition of OROLOGY, in www.merriam-webster.com. URL consultadu su 26 cabudanni 2020.
  2. (EN) Axel Borsdorf, Editorial, in eco.mont (Journal on Protected Mountain Areas Research), vol. 5, nº 1, 2014, pp. 3–4, DOI:10.1553/eco.mont-5-1s3. URL consultadu su 26 cabudanni 2020.
  3. (EN) Mountain Systems (PDF), in UNEP. URL consultadu su 26 cabudanni 2020 (archiviadu dae s'url originale su 4 martzu 2016).
  4. (IT) Precisazione sulla classificazione dei comuni montani, in www.istat.it, 5 freàrgiu 2015. URL consultadu su 26 cabudanni 2020.
  5. (EN) O. Slaymaker, The potential contribution of geomorphology to tropical mountain development: The case of the MANRECUR project, vol. 87, 1–2, 2007, pp. 90–100, Bibcode:2007Geomo..87...90S, DOI:10.1016/j.geomorph.2006.06.044.
  6. (EN) SJ Neustadtl, Montology: the Ecology of Mountains, vol. 79, nº 8, 1977, pp. 64–66.
  7. (EN) New words list December 2002.
  8. (EN) Montology | Meaning of Montology by Lexico, in oxforddictionaries.com.