Nemos iscriet a su coronellu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Nemos iscriet a su coronellu (El coronel no tiene quien le escriba) est unu romanzu curtzu de Gabriel García Márquez, publicadu a primu a episòdius in una rivista intre maju e làmpadas 1958, posca in volùmene in su 1961.

Trama[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'istòria est ambientada in su 1956 in una tzitadina indeterminada de sa Colòmbia, chi podet èssere ispirada a Sucre, tzitade in ue s'autore s'est firmadu in prus ocasiones.[1] Su protagonista est unu ex coronellu antzianu de s'esèrtzitu liberale, derrotadu in sa gherra de sas milli dies, chi bivet in poberesa cun sa pobidda. Su coronellu si preparat pro partetzipare a un'interru; essidu de domo addòbiat Don Sabas, ùnicu dirigente de su partidu liberale isfugidu a is persecutziones de sa ditadura, chi est fintzas padrinu de Agustín, su fìgiu defuntu de su coronellu. Su fìgiu est istadu ochidu noe meses in antis in s'ìnteri de una cumbata de puddos pro àere distribuidu imprenta clandestina.

Onni chenàbura su coronellu andat a s'ufìtziu postale. Bìndichi annos in antis aiat presentadu recherta pro sa pensione de is ex gherreris, chi tocat, segundu is acòrdios, fintzas a is 200 ufitziales liberales chi ant capituladu in s'armistìtziu de Neerlandia, ponende fine a sa gherra tzivile. In cudda ocasione, comente tesoreri de s'esèrtzitu derrotadu, aiat cunsinnadu sa càscia a su coronellu Aureliano Buendía, intendente generale de su litorale atlànticu. Su coronellu andat achè su pròpiu abogadu pro ddi revocare s'incàrrigu, ca no est àncora resèssidu a ddi fàghere tènnere sa pensione. Pro subravìvere, de acòrdiu cun sa pobidda, sighit a bèndere is mòbiles de domo; s'ispissu si papat pagu pro alimentare su puddu de cumbata lassadu dae su fìgiu, no isceti pro nde arreguare s'ammentu ma fintzas in s'isperu chi bincat a is cumbatas de beranu. Cando dd'iscoberint, is cumpàngios de Agustín s'incàrrigant de nutrire s'animale paghende issos.

Don Sabas assegurat a su coronellu chi, si bolet, podet bèndere su puddu pro 900 pesos. Sa pobidda est favorèvole, duncas su coronellu atzetat. Però, arribbadu su momentu de sa bèndida, su preìderu nd'oferit 400, cun 60 isceti de antìtzipu. Segundu su dutore, Don Sabas at gandangiadu su dinare torrende a comporare is benes de is cumpàngios de partidu disterrados. Su coronellu pigat s'antìtzipu ma a pustis istorrat, mancari sa pobidda no siat de acòrdiu. Sunt incumentzados is allenamentos de is puddos, is cumpàngios de Agustín intzullint pro fàghere cumbàtere su puddu. Sa fide sua in s'arribu in curtzu de sa pensione est mala a rùere.

Istòria e crìtica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su romanzu est istadu iscritu intre su 1956 e su 1957 a Parigi in ue s'autore, imbiadu dae sa rivista colombiana El Espectador chi dd'aiat publicadu is primos contos, fiat abarradu sena istipèndiu, pro ite ca sa ditadura de Gustavo Rojas Pinilla aiat serradu su giornale.[1] Custu isetu inùtile de unu salàriu chi non diat èssere prus arribbadu intrat comente a esperièntzia in s'iscritura de su romanzu, che s'esperièntzia bera de mannoi Nicolás Márquez Iguarán, chi fiat istadu a beru un'ufitziale de artu gradu durante sa gherra de is milli dies. A pustis de èssere istadu imbiadu in Ginevra e Roma (ue si fiat iscritu a su Tzentru isperimentale de tzinematografia), si fiat istabilidu in sa capitale frantzesa, in ue at incumentzadu a iscrìere in su 1956 su romanzu La mala hora. Dae custu est nàschidu Nemos iscriet a su coronellu, chi at a lòmpere in antis a sa publicatzione, in forma de episòdiu chi s'isvilupat in manera autònoma.

Sa prima editzione est de su 1959 in sa rivista bimestrale de cultura Mitu (Bogotà), in su n. 19 annu IV, maju-làmpadas 1958. Sa prima publicatzione in volùmene est imbetzes de su 1961, pro Aguirre Editor a Medellín. Cumparadu cun is contos in antis, in Nemos iscriet a su coronellu su naturalismu est temperadu dae un'umorismu tzìnicu e dae sa richesa de sìmbulos comente a su puddu, s'isetu de sa posta, su fàmene.[2] Su puddu, comente ammentu de su fìgiu mortu e veìculu de solidariedade de is paesanos, est su sìmbulu de su riscatu de unu continente, s'Amèrica latina, chi no at a acontèssere mai.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 Rosalba Campra, note a Gabriel García Márquez, Opere narrative, Meridiani Mondadori, 1987, p. 990, ISBN 88-04-55136-4.
  2. Dario Puccini, introduzione a Gabriel García Márquez, I funerali della Mamá Grande, Mondadori, 1988.

Editziones sardas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]