Cien años de soledad

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Cien años de soledad.png

Cien años de soledad (Chentu annos de soledade) est unu romanzu de su 1967 de su Prèmiu Nobel colombianu Gabriel García Márquez, cunsideradu una de is òperas prus de importu de sa literadura de su Noighentos.

Contat is fatos de sete generatziones de sa famìlia Buendía de sa tzitade de Macondo, fundada dae José Arcadio, fundamentàriu de sa famìlia, a sa fine de su XIX sèculos. S'istòria est contada cun un'istile elaboradu e personale, ricu de prolessi chi antìtzipant is acuntessimentos chi benint prus tardu in su contu. Ponende in pari rigore formale e frases pomposas, raighinas clàssicas e isperimentatzione, su romanzu at isveladu su vitalismu de un'universu de soledades incrugadas, in ue si cumprint is destinos de una famìlia; romanzu in ue, comente at naradu Ariel Dorfman, «s'indivìduu est allufiadu dae s'istòria e s'istòria est allufiada issa etotu dae su mitu».[1]

Su romanzu, iscritu in degheoto meses[2], est cunsideradu s'òpera majore de s'autore; publicadu in su cumentzu dae sa domo editora Sudamericana in Buenos Aires in su làmpadas 1967, at bèndidu in duas chidas otumìgia còpias; in is tres annos imbenientes 600 000 còpias. Est istadu a pustis traduidu in 37 limbas bendende prus de binti milliones de còpias.[3][4] S'istile de su romanzu, su realismu màgicu, e sa matèria temàtica ant fatu essire Chentu annos de soledade una rapresentatzione de su boom latinoamericanu de is annos sessanta e setanta[5], influentzadu in s'istile dae su modernismu (europeu e nordamericanu) e dae su movimentu literàriu ligadu a sa revista cubana Vanguardia.

S'istèrrida[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'iscritore colombianu Gabriel García Márquez est istadu unu de is primos bator iscritores de romanzos latinoamericanos interessados a su boom literàriu latinoamericanu de is annos sessanta e setanta, paris cun su peruvianu Mario Vargas Llosa, a s'argentinu Julio Cortázar e a su messicanu Carlos Fuentes. Cien años de soledad at procuradu a García Márquez fama internatzionale a s'internu de su movimentu màgicu-realista de sa literadura latinoamericana.[6]

Metàfora de s'istòria colombiana, dae sa fundatzione a s'Istadu cuntemporàneu, Cien años de soledad contat mitos e legendas locales pro mèdiu de s'istòria de sa famìlia Buendía[7], cun is sete generatziones suas chi s'insertant in sa vida de su paisu e permitint de contare, mancari cun s'iscarenadura de sa màscara linguìstica, is eventos istòricos de sa Colòmbia moderna, comente a is chistiones de su de XIX sèculos pro e contra a sa reforma polìtica liberale de un'istile de vida coloniale, s'insertada a pagu a pagu in sa bia de su progressu, cun s'arribu de sa ferrovia, de su tzìnema e de s'automòbile, sa gherra de sas milli dies (1899-1902), su primore econòmicu de s'United Fruit Company (in su libru, "Compañia Bananera"), in sa lògica de sa dotrina Monroe, e sa sambenosa repressione de s'isciòperu comente a polìtica de relatziones intre guvernu e classe traballadora.[8].

Cien años de soledad est su resurtadu definitivu de unu traballu longu incumentzadu a giòvanu; giai in su 1944 García Márquez fiat ossessionadu de su fàbricu de un'istòria familiare; est arribbadu fintzas a publicare is "apuntos pro unu romanzu" cun su tìtulu La casa de los Buendía (Crónica n. 6, Barranquilla, 3 làmpadas 1950). Pro tempus meda su tìtulu de traballu de s'òpera abarrat La casa, e una costola de su romanzu at a dare orìgine a La hojarasca.[9]

A pustis de s'istèrrida de La mala hora, García Márquez sufrit unu blocu creativu, ca si nd'acatat chi est madurende s'òpera de sa vida. In su 1965 bivet a Tzitade de su Mèssicu cun sa pobidda e is fìgios; in su mese de ghennàrgiu, durante is vacàntzias, in su caminu concas a Acapulco, tenet una bisione repente de comente a at a dèpere èssere su romanzu suo, cun s'incipit e su primu capìtulu suos; firmat s'Opel chi est portende e narat a sa pobidda chi at agatadu s'istile giustu pro s'iscritura sua: at a impreare su tonu narrativu-èpicu chi s'ajaja impreaiat pro ddi contare is istòrias fantàsticas de s'infàntzia sua.[10] Torradu in domo, si serrat in s'istùdiu e sighit a iscrìere pro degheoto meses, preghende sa pobidda de s'ocupare de totu; Mercedes Barcha at a fàghere dèpidos finas a 12 000 dollaros pro su nordìtziu de sa famìlia, fintzas a cando su romanzu no est prontu.[9]

Trama[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cien años de soledad est s'istòria de is sete generatziones de sa famìlia Buendía in tzitadina umbradile de Macondo, in sa Colòmbia caraìbica. S'istile de custu romanzu, definidu a pustis "realismu màgicu", contat unu microcosmu arcanu e cungiadu in ue sa làcana intre bios e mortos no est aici nida e a is bios est dadu su donu tràgicu de s'indovinadura, totu in su fundu de unu messàgiu drammàticu de isulamentu e arestùmine. Su romanzu est partzidu in capìtulos separados dae un' interrutzione de pàgina, chi però non sunt numerados ne intitulados. Dae sa fundatzione de Macondo a sa sua fine colant chentu annos, apuntu, de "soledade"; prus o mancu, in sa lente trasfigurada de sa fantasia de s'autore, su perìodu colombianu de su 1830 (annu de fundatzione de sa Colòmbia, rapresentada dae Macondo chi est su sìmbulu suo) a sa depresione econòmica post-bananiera de su 1930, comente si cumprendet dae is pagos avenimentos istòricos ammentados e dae is tecnologias impreadas.

Sa prima generatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is Buendía de sa prima generatzione sunt protagonistas de is capìtulos dae 1 a 3.

Su fundamentàriu de sa famìlia e fundadore de Macondo, José Arcadio Buendía, e pobidda sua (e sorrastra de primu gradu) Ursula Iguarán lassant sa tzitade in ue bivent a pustis chi issu at ochidu un'òmine chi ddu pigaiat in giru pro chistiones sessuales. Paris cun bintunu amigos e cun is famìlias issoro, bandulant in su padente e in is paules pro batòrdighi meses in su tentativu de segudare sa costa atlàntica. Unu note José Arcadio bisat una tzitade cun domos cun muros de bidru (a pustis s'at a cumbìnchere chi fiant de astra) e intendet pronuntziare su nùmene "Macondo", aici detzidet de si firmare a oru de su riu ue est acampadu.

Naschet aici Macondo, tzitade de 300 ànimas; su primu nàschidu in su bidditzolu nou est su segundu fìgiu suo, Aureliano. Inghiriada dae abbas e paules, su bidditzolu est agatadu pro sorte in mesu de su nudda dae sa tribù de su zìngaru Melquíades, pro tempus meda s'ùnicu cuntatu cun su mundu de a foras. Melquíades batit a Macondo s'ammaju de s'alchimia (José Arcadio at a sacrificare su siddau de sa pobidda pro comporare unu laboratòriu de alchimia, creende de pòdere fabbricare oru) e sa consièntzia chi su bidditzolu in sa giungla est abarradu a coa cun su progressu.

A pustis de sa morte de Melquíades, sa tribù zìngara chi ddu sostituit batit isceti fenòmenos de ispetàculu, comente a sa màchina pro prodùere s'astra chi abarrat imprentada in sa fantasia de su pipiu Aureliano e chi frunit s'incipit famadu de su romanzu, sa prima de is prolessi medas de sa narratzione:  

(ES)
« Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía habría de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo »
(SC)
« Annos meda a pustis, in antis a su plotone de fusiladura, su colonnellu Aureliano Buendía si diat èssere regordadu de cuddu merie de tesu in ue babbu suo dd'aiat portadu a connòschere s'astra. »

Essidu giovaneddu, su primu fìgiu de is Buendía, chi portaiat su matessi nùmene de su babbu, José Arcadio, tenet una relatzione segreta cun Pilar Ternera, una giòvana “ammajada e abbandonada” chi traballat in domo Buendía. Ma una die s'innamorat de una pitzochedda zìngara, e fuit paris cun sa tribù bandulera. Partida pro ddu sighire, sa mama Ursula (chi at donadu dae pagu tempus a sa lughe sa de tres fìgias, Amaranta) isparesset pro meses, e furriende rivelat chi a duas dies de distàntzia isceti ddoe at una àtera tzitadina in su caminu de su servìtziu postale. Macondo no est prus isulada.

Sa bidda s'ismànniat cun immigrados noos. Pilar Ternera donat a sa lughe su fìgiu de José Arcadio, chi pro ddu distìnghere de su babbu e de s'ajaju ddis ponent Arcadio. Una die arribbat in domo Buendía un'orfanedda, imbiada dae parentes chi nemos ammentat: ddi narant Rebeca e dda pesant in paris cun Arcadio, ma sa pipia batit cun sese s'impestu de sa maladia de s'insònnia. Ultres a impedire de dormire, su male pròvocat una progressiva e grae pèrdida de memòria, a su puntu chi is bividores de Macondo depent iscrìere billetes cun su nùmene de is cosas in onni ogetu de impreu comunu e compilare una lista de bisòngios diàrios pro subravìvere. A sarvare su bidditzolu est su zìngaru Melquíades, torradu dae sa morte cun una bevìda meighinale.

Macondo immoi est collegada cun su restu de su paisu; una die lompet una cumpangia bizarrosa, una betza grassa meda chi si faghet mantènnere dae sa neta, costrinta a si corcare cun deghinas de òmines a sa die.[11] Aureliano Buendía, oramai pitzocu de binti annos, si firmat cun sa pitzochedda sena nd'aprofitare. Detzidet cuddu note de dda cojuare, ma cando torrat a dda chircare, issa est giai torrada a partire cun s'ajaja.

A pustis de su collegamentu cun sa tziviltade, nointames, Macondo benit segudada fintzas dae s'autoridade, in sa persone de su curregidore Don Apolinar Moscote, chi però est bogadu dae José Arcadio cando pretendet de detzìdere finas su colore de domo Buendía, ammanniada e arrangiada pro sa famìlia allargada. Don Apolinar fùrriat cun famìlia e sordados pro s'istallare in Macondo, e cuncordat una trègua cun is Buendía; ma su giòvanu Aureliano, chi acumpàngiat su babbu, s'amorat de una de is fìgias de Moscote, Remedios, de noe annos isceti.

Sa segunda e sa de tres generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dae su capìtulu 4 a su capìtulu 9

Aureliano Buendía perdet su sonnu pro Remedios Moscote. Unu note imbucat in s'aposentu de Pilar Ternera e perdet sa virginidade cun issa, chi a pustis ddi promitet de cumbìnchere a sa famìlia de Remedios a permìtere chi is duos si còjuent. Coladu s'ispantu de ambas famìlias, dae chi Remedios est ancora una pipia, su coju depet abetare. Fintzas Rebeca e Amaranta sègudant s'edade de s'amore, e ambas s'amorant de s'italianu Pietro Crespi, bènnidu in domo Buendía pro imparare is dantzas modernas a is duas pitzocas a su sonu de sa pianola comporada dae Ursula. Pietro cuncàmbiat s'istima de Rebeca, cun cogonu mannu de sa sorre concuina, chi giurat chi is duos non s'ant a cojuare mai. Su coju de Rebeca e sa de Aureliano sunt pianificadas pro sa matessi die, ma una lìtera farsa chi annùntziat sa morte de sa mama, istèsiat Pietro Crespi.

Remedios tramudat a domo de is sogros, e est issa s'incurat de José Arcadio Buendía cando su betzu si nd'ammàchiat e tocat a ddu ligare a un'àrbore. Amaranta, gelosa, sighit a s'augurare chi acontessat carchi cosa de tremendu pro impedire su coju de Rebeca, arribbende fintzas a s'intentu de dd'abbenenare sa die in antis de su matrimòniu; a dolu mannu no est netzessàriu, ca Remedios morit de gravidàntzia. Aureliano nd'essit distrùidu, ma de repente torrat in domo frade suo José Arcadio, enorme e cun totu su corpus tatuadu, a pustis de àere giradu su mundu intreu. Subravivet gràtzias a prestatziones sessuales fintzas a cando Rebeca s'amorat de issu e is duos inghitzant una relatzione a iscùsia. Pagu a pustis is duos si còjuant (su preìderu rivelat chi non sunt frades) mancari Ursula siat contrària e ddus boghet dae domo, oblighende·ddos a andare a bìvere in un'àteru logu. Rassignadu, Pietro Crespi cumintzat a frecuentare Amaranta e ddi pedit de lu cojuare: diat dèpere èssere su coronamentu de s'isetu de sa giòvana, ma issa pigat tempus.

In s'ìnteri sa situatzione polìtica si nde fùrriat a dramma. A pustis de sa morte de sa giòvana pobidda, Aureliano at sighidu a frecuentare sa domo de su sogru chi si fidat de issu; aici assistit a is trampas eletorales cando Moscote càmbiat is ischedas de is votos liberales cun votos cunservadores. Sa furriada armada est giai incumentzada aterue; est Aureliano, a pustis de carchi duda, a si pònnere a capu de s'insurretzione in Macondo: is sordados de su curregidore sunt disarmados, a don Moscote non ddi faghent dannu, ma bintunu giòvanos s'intopant in pari a s'autonominadu Coronellu Aureliano Buendía. Est su matessi nùmeru de òmines chi fiant lòmpidos paris cun babbu suo in mesu a is paules pro fundare Macondo a oru de su riu.

Est su cumintzu de su perìodu longu de gherras tziviles.

Is gherras tziviles

Sa parèntesi longa de is gherras tziviles cumprendet is capìtulos dae 6 a 9, e s'aberit cun una genia de segundu incipit, unu de is binculeddos prus connotos de s'autore colombianu.

(ES)
« El coronel Aureliano Buendía promovió treinta y dos levantamientos armados y los perdió todos. Tuvo diecisiete hijos varones de diecisiete mujeres distintas, que fueron exterminados uno tras otro en una sola noche, antes de que el mayor cumpliera treinta y cinco años. Escapó a catorce atentados, a setenta y tres emboscadas y a un pelotón de fusilamiento. Sobrevivió a una carga de estricnina en el café que habría bastado para matar a un caballo. Rechazo la Orden del Mérito que le otorgó el presidente de la república. Llegó a ser comandante general de las fuerzas revolucionarias, con jurisdicción y mando de una frontera a la otra, y el hombre más temido por el gobierno, pero nunca permitió que le tomaran una fotografía. »
(SC)
« Su coronellu Aureliano Buendía at promòvidu trintaduas furriadas armadas e ddas at totu pèrdidas. At tentu deghessete fìgios mascros de deghessete fèminas diversas, chi sunt istados ispèrdidos unu a pustis de s'àteru in una note isceti, in antis chi su majore acumpriret trintaghimbe annos. Est isfugidu a batòrdighi atentados, a setantatrès apostadas e a unu plotone de fusiladura, Est subravìvidu a una dose de istrichinina in su cafè chi diat èssere bastada a ochire unu caddu. At refudadu s'Òrdine de su Mèritu chi dd'at cunferidu su presidente de sa repùbblica. Est lòmpidu a èssere cumandante generale de is fortzas rivolutzionàrias, cun giurisditzione e cumandu dae una frontera a s'àtera, e est istadu s'òmine prus tìmidu dae su guvernu, ma no at mai bòlidu a ddu fotografare. »


Aureliano intregat Macondo a Arcadio, chi nd'aprofitat pro si furriare a tirannu. Abolit sa missa de domìnigu e guvernat pro decretos, ma cando detzidet de fusilare don Apolinar Moscote, s'ajaja sua intervenet a minimare s'autoridade sua. S'ex curregidore est salvu, su preìderu podet torrare a tzelebrare, ma Arcadio si faghet una domo noa cun dinare pùblicu, gràtzias puru a sa complitzidade de babbu suo José Arcadio.

Amaranta isvelat a Pietro Crespi chi non tenet niuna intentzione de ddu cojuare. Su giòvanu italianu est aici meda amoradu de issa, a pustis de sa delusione retzida dae Rebeca, chi si ochit. Amaranta est assuddida, ma su fatu polìticu pigat totu s'atentzione. Sa gherra andat male pro sos liberales, s'esèrtzitu guvernativu atracat Macondo; a pustis de una resistèntzia abbetiosa, Arcadio est caturadu e fusiladu, lassende sa pobidda cun sa fìgia Remedios e in isetu de duos gemellos. Is liberales s'arrimant, su coronellu Buendía est fatu presoneri, s'ùrtimu disìgiu suo est chi sa sentèntzia de morte siat esecutada in sa tzitade sua. A s'arribu suo sa mama istentat a ddu connòschere: s'est fatu coritostu e chìdrinu. Is abitantes sunt però aici contrariados chi is militares depent bogare a sorte is nùmenes de su plotone de fusiladura, e in su momentu de s'esecutzione su capitanu Carnicero lìberat su presoneri e fuit cun issu e is òmines suos.

Is liberales tratant cun su guvernu sa paghe e s'intrada in parlamentu, ma su coronellu Aureliano Buendía ddos denegat e promovet una sèrie de furriadas finas a proclamare sa gherra totale. A Macondo arribbat unu sìndigu militare, su coronellu Moncada, chi tratat cun umanidade e respetu is tzitadinos; custu no impedit a Aureliano, chi fùrriat in tzitade cun s'esèrtzitu suo vitoriosu, de respetare su pronuntziamentu de su tribunale militare chi ddu cundennat a morte. Su lutu carcàgiat sa famìlia Buendía: su fundamentàriu José Arcadio morit de betzesa e demèntzia, fìgiu suo José Arcadio est ochidu e no s'at a iscobèrrere mai chie est su mortore; Aureliano José, fìgiu de su coronellu e de Pilar Ternera, morit fusiladu. Nointames, deghessete fèminas batint pipios de edades diferentes a Macondo pro ddos fàghere reconnòschere comente a fìgios dae su coronellu Buendía, chi durante sa gherra non s'est mai sutràidu a sa costumàntzia de retzire in sa tenda pitzocas chi is mamas issoro ddi batiant pro “megiorare sa ratza”.

Sa gherra torrat a andare male pro sos liberales. Su coronellu Buendía est semper prus solu e coritostu. Arribbat finas a lassare chi s'amigu suo de infàntzia Gerineldo Márquez siat cundennadu a morte dae su tribunale militare pro disubbidièntzia, ca s'oponet a is manovras de is politicantes de partidu chi rinùntziant a is ideales liberales in càmbiu de unos cantos iscannos in su parlamentu. In antis de s'esecutzione de sa sentèntzia, su coronellu tenet una crisi de cussèntzia, lìberat s'amigu e fuint paris cun s'intentu de acabbare sa gherra. Dae custu momentu su caràtere de su coronellu peorat de prus, is disamistades essint prus graes cun s'intentu de costrìnghere su guvernu e su partidu liberale a negotziare. S'armistìtziu chi ponet fine a is gherras tziviles est a sa fine firmadu in Neerlandia, acanta a Macondo. Aureliano Buendía firmat sa resa[12], e a pustis s'isparat unu corfu a su coro chi però non faghet dannu a perunu òrganu vitale.

Sa de bator e sa de chimbe generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dae su capìtulu 10 a su capìtulu 17

Mentras su coronellu Buendía si retirat a vida privada in sa domo de Macondo, dedichende·si a sa produtzione mastrina de pisches de oro, is tres fìgios de Arcadio e Santa Sofia de la Piedad sunt essende giovaneddos: sa bellesa de sa manna, Remedios est manna e faghet pèrdere sa resone a prus de un'òmine, mancari chi in domo siat cunsiderada minorada pro neghe de s'ingenuidade sua in is relatas interpersonales. Is frades minores suos, is gemellos José Arcadio Segundu e Aureliano Segundu, nàschidos a pustis de sa morte de su babbu, in capas ant giogadu a s'iscàmbiu de identidade, giai chi su primu at eredadu su fìsicu e su caràtere de is Aureliano, e su segundu assimìgiat imbetzes a is José Arcadio.

“Remedios sa bella no fiat un'èssere de custu mundu”: de sa bellesa sua fabulosa chi at giai fatu ammachiare a unos cantos giòvanos si murmutat meda in Macondo, fintzas a cando Ursula, arribbada a chent'annos de edade, permitit chi sa giòvana siat fata Reinedda de su Carrasegare organizadu in tzitade, in ue su benèssere sighit a crèschere. Sa fama de sa festa est aici manna de atirare in tzitade un'àtera giòvana de bellesa fabulosa, Fernanda del Carpio; de issa s'amorat Aureliano Segundu, chi renesset a dda cojuare a pustis de dd'àere chircada fintzas a sa trista tzitade sua a tesu in s'altura.

Lòmpida a Macondo, Fernanda càmbiat a pagu a pagu is abitùdines de domo Buendía, introduende su respetu de òbligos religiosos in is ritmos de chintu e fintzas in s'intimidade coniugale: in custa si sègudat un'echilìbriu cando su pobiddu dd'aconcat chi sa fertilidade desemplada de is animales de pesamenta chi arricat sena fine sa domo est dèpida a sa presèntzia de s'amante sua, Petra Cotes. Fernanda donat a sa lughe duos fìgios, José Arcadio, destinadu finas dae is primas dies de vida a su seminàriu in s'isperu chi essat paba, e Renata Remedios narada Meme.

Su guvernu cunservadore detzidet de festare s'apasigamentu e is annos de Aureliano Buendía cunferende·ddi una medàllia a su balore, ma s'antzianu coronellu refudat indinniadu. In s'ìnteri a Macondo arribbat, paris cun sa ferrovia, su progressu. Sa tzitadina s'ismànniat, lompent fintzas istràngios chi Aureliano Segundu cumbidat a pràndere. Intre issos s'istadunidensu Mr. Brown, chi si faghet promotore de s'arribu de sa Cumpangia Bananera. Is terras chi inghìriant Macondo sunt cunsideradas adatas a su coltivu de frutora, bividores medas cumintzant a traballare pro sa multinatzionale. Is americanos costruent unu bidditzolu separadu cun domos bellas e vida indipendente. Is gringos batint cun sese òmines violentos, e cando unu pipiu benit ochidu paris cun s'ajaju pro una faina de pagu contu, Aureliano Buendía s'indìnniat a su puntu de bòlere promòvere una gherra totale noa pro bogare a foras is istràngios, ma s'amigu Gerineldo Márquez ddu cumbinchet a renuntziare. A pustis de is minetzas suas de rebèllia, totus is fìgios illegìtimos suos (a foras de su primu fìgiu Aureliano Amador) sunt assassinados dae pistoleris in una note isceti in diversas localidades de sa Colòmbia.

Remedios sa bella de repente pesat a su chelu in un'esplosione de lughe, inghiriada dae mariposas, a pustis de àere fatu pèrdere su sentidu a unos cantos òmines. Aureliano Buendía no essit prus de s'aposentu suo in ue sighit a traballare a is pisches de oro, fintzas a cando unu mangianu morit mentras est essidu a meare in pratza. Su guvernu proclamat a manera ipòcrita su lutu natzionale.

Meme est crèschida, est imbiada a istudiare in collègiu pro voluntade de sa mama Fernanda. Pro amparare s'unidade de sa famìlia, babbu suo (chi s'est trasferidu a bìvere a ue est s'amante Petra Cotes) torrat dae sa mugere ònnia borta chi Meme torrat in domo in vacàntzia. Sa pitzochedda però s'amorat de Mauricio Babilonia, un'autista chi traballat pro sa cumpangia bananera, e ddu frecuentat in domo de Pilar Ternera. Ursula, prus chi tzentenària, perdet sa bista, ma connoschet aici bene sa domo chi nemos si nd'acatat. Amaranta, oramai betza e amargada dae s'impudu betzu pro su suitzìdiu de Pietro Crespi, retzit dae sa morte etotu su preavisu chi at a dèpere lassare custu mundu una borta acabadu de tèssere unu lentzolu fùnebre, e aici acontesset in manera puntuale.

Iscobertu su manìgiu de sa fìgia Meme, Fernanda denùntziat sa presèntzia de unu ladru de puddas a inghìriu de sa domo; corfidu dae una guàrdia mentras fiat intrende a de note in su bagnu (ue Meme ddu fiat abetende), Mauricio Babilonia abarrat tullidu a vida. Mancari su pobiddu siat contràriu, Fernanda cùngiat sa fìgia in unu cunventu in sa tzitade frida de is alturas in ue est nàschida. Meme no at a faeddare prus pro su restu de sa vida sua. Carchi mese a pustis, una mòngia batit a Fernanda unu pipiu illegìtimu chi at a èssere batijadu Aureliano; Fernanda ddu tenet cuadu pro tempus meda, fintzas a cando su pobiddu Aureliano Segundu l'iscoberit.

Is traballadores s'organizant contra a is salàrios bàscios e su pagamentu in bonos de gastare in is butegas de sa cumpangia. José Arcadio Segundu est unu de is sindacalistas prus in bista, est postu presone e liberadu pagu a pustis. In s'ìnteri de un'undada de isciòperos, Mr. Brown est costrintu a firmare unu cuntratu de traballu e renesset a dd'annullare finghende·si mortu. Is autoridades comùnicant a is giorronaderis chi is rechertas issoro sunt istadas atzetadas e ddis pedit de s'assortire in s'istatzione ferroviària, ma is traballadores e is famìlias issoro agatant a ddos abetare sa tropa e sas mitralliadoras chi isparant in manera indiscriminada contras a truma. José Arcadio Segundu si nde ischidat cobertu de sàmbene in unu trenu de dughentos vagones càrrigos de mortos andende cara a su mare. Si ghetat dae su vagone e torrat a domo, contat a totus chi nche sunt istadas prus de 3000 vìtimas, però nemos creet a su degòlliu. Si cùngiat in s'aposentu antigu de Melquíades e non nd'essit prus fintzas a sa morte, ossessionadu dae s'ochidòrgiu negadu.

Su signore Brown faghet cuntzessiones mìnimas a is traballadores, crastinende·ddas a cando at a acabbare de pròere; ma sa pròpiu die incumentzat unu perìodu de abbas chi sighit pro agiumai chimbe annos. Is campos abarrant allagados e distrùidos, is animales afogant, is domos martzint e si isciusciant. Sa cumpangia bananera tramudat aterue. A s'acabbu de is abbas in Macondo sunt abarrados isceti is bividores originàrios. Comente issa etotu aiat prevìdidu, Ursula morit a un'edade acanta a is 120 annos. Aureliano Segundu si consumat pro unu tumore a su gùturu, una chida in antis de mòrrere fùrriat a domo de sa pobidda, ca dd'aiat promìtidu de non si lassare pigare dae sa morte in su letu de s'amante; in su momentu in ue morit, frade suo José Arcadio Segundu morit etotu in su letu suo in s'aposentu de Melquíades.

Sa de ses generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dae su capìtulu 18 a su capìtulu 20

Fintzas Fernanda morit corcada in su letu suo, a pustis de un'iscàmbiu longu de posta cun “dutores invisìbiles” chi arribbant fintzas a dda “operare pro bia telepàtica”. Su corpus suo, mancari in edade sobrada, cunservat totu sa pròpia bellesa. Is fìgios retzint sa noa de sa morte; Meme est ancora serrada in unu cunventu de s'altura; Amaranta Ursula est istada imbiada a istudiare in unu collègiu a Bruxelles; José Arcadio torrat in domo de Roma ue depiat istudiare pro essire paba. In veridade at abbandonadu su seminàriu a pustis de un'annu, sena ddu nàrrere a sa mama, e s'est arrangiadu in aposenteddos in afitu paris cun giòvanos bohémien.

Furriadu a Macondo, José Arcadio agatat is diàrios de sa mama e iscoberit chi Aureliano, ùnicu subravìvidu in domo Buendía, est su fìgiu illegìtimu de sorre sua Meme. Ddu serrat in s'aposentu de Melquíades, ue su pitzocu si dèdicat a s'istùdiu de su sànscritu pro traduire is iscritos de su zìngaru. José Arcadio acollit in domo calicunu giòvanu de Macondo e cun issos bufat e faghet sa vida bella, dae chi iscoberint unu siddadu de monedas de oro interradu dae s'ajaja Ursula in s'aposentu suo: est su càbidu de un'istàtua de ghisu abbandonada dae carchi disconnotu durante is annos de sa gherra tzivile, in ue totu is istràngios si firmaiant in domo Buendía. José Arcadio bogat is amigos de domo, issos torrant a de note e dd'afogant in sa bartza de s'abba, fuende cun su botinu de oro.

Aureliano est abarradu a solu cun is istùdios suos; iscoberit in tzitade una libreria ue frecuentat bator fedales amantes de literadura, fintzas a cando Amaranta Ursula torrat dae Bruxelles cun su pobiddu Gastón, chi at iscurtadu su disìgiu suo de torrare a bìdere sa domo sua nadale pensende de abarrare isceti carchi mese. In realidade is duos s'istabilint in domo, cun turbamentu mannu de Aureliano chi, segundu sa traditzione familiare de amores intzestosos, perdet su sentidu pro sa tzia, chi est agiumai fedale sua. A pustis de àere proadu a resistire a su tenteu, is duos inghitzant una relatzione. Gastón torrat in Bèlgiu, lassende is duos lìberos de gosare sa passione issoro.

Ma sa tragèdia est acanta de arribbare subra domo Buendía e subra Macondo. Sa tzitadina iscontzada, disertada dae su trenu e a tesu de su mundu, si isciùsciat a bellu in su prùere e in su sole. Pilar Ternera morit a prus de 140 annos de edade, mere de sa domo de apuntamentos frecuentada dae Aureliano e dae is amigos literados. Amaranta Ursula est prìngia, si separat dae su pobiddu pro lìtera. Donat a sa lughe unu mascru chi portat una coa de porcu, ca est nàschidu dae babbu e mama carrales. A pustis de su scindiòngiu, a Amaranta Ursula ddi pigat un'emorragia chi no podet firmare a nisciuna manera e morit a bellu, sena mai acabbare de rìere e brullare cun su pobiddu.

Distrùidu dae su dolore, Aureliano non s'abbìgiat chi sa domo est invàdida dae un'esèrtzitu de formigas. Mentras si pesat unu bentu orrorosu chi at a mundare Macondo dae sa cara de sa terra e is formigas leant a su pipiu, s'òmine renesset in s'ùrtimu momentu a detzifrare is paperis codificados de su zìngaru Melquiades. Est sa fine de chentu annos de soledade de sa famìlia Buendía e de sa tzitade de Macondo.

Cuntestu istòricu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su realismu de García Márquez est naradu "màgicu" ca is istòrias sunt realìsticas, siat tràidas dae fatos familiares siat dae s'istòria colombiana, siat imbentadas, ma filtradas pro mèdiu de sa fantasia fabulosa e bisionàriu de s'immaginàriu latinoamericanu e personale, arricadas duncas de eventos fantàsticos e legendàrios.[13]

S'interpretatzione crìtica de s'istòria colombiana orit dae s'istòria ufitziale pro imbentare unu mundu cungiadu e biatzu chi abarrat pro meda in sa memòria de su letore. In antis de sa colonizatzione ispagnola de sas Americhe, sa regione chi currispondet a sa Colòmbia setentrionale de oe non teniat una cultura simigiante a sa Inca (in Perù), de is Maya (in s'Amèrica tzentrale) o de is Aztecos (in Messico). Sa regione fiat abitada dae is populatziones indìgenas de sos Tairona e de sos Muisca, organizadas in clan a suta de una monarchia.[14] In su 1509, Vasco Núñez de Balboa at fundadu un'insediamentu, cunsideradu sa prima tzitade de sa Colòmbia, avanguàrdia de s'espansione e conchista ispagnola.

A pustis de sa conchista de su territòriu Muisca a banda de Gonzalo Jiménez de Quesada (1538), Bogotà est divenidu su tzentru de su guvernu coloniale ispagnolu.[15] Chitzo, in su 1810, a pustis de su collassu de s'Imperu ispagnolu in Colòmbia, is guvernos militares provintziales sunt renèssidos a disafiare s'autoridade polìtica de su guvernu natzionale de Bogotá; ma ses annos a pustis, in su 1816, is fortzas monàrchicas de su Conte Pablo Morillo ant torradu a pònnere su guvernu ispagnolu che a prima.

Su caminu printzipale de Aracataca

Is eventos istòricos printzipales, filtrados dae sa fantasia de s'autore chi nche costruet a subra una mitologia fantasiosa, s'ispissu cun brincos temporales, sunt:

  • is bardanas de is corsaros inglesos a oru de sa costera (1600); in su romanzu is assaltos de Francis Drake a Riohacha ispramant is antepassados de sos Buendía
  • sa fundatzione de sa Colòmbia moderna (a inghìriu de su 1830), a pustis de s'issorvidura de sa Colòmbia Manna de Simón Bolívar, rapresentada dae sa fundatzione de Macondo e de is eventos imbenientes (s'arribu de is zìngaros, de sa crèsia e de su curregidore guvernativu cunservadore)
  • sa gherra de sas milli dies (1899-1901), cun is 32 furriaduras armades de su coronellu Aureliano Buendía, acabadas cun sa paghe de Neerlandia
  • s'arribu de sa tecnologia e de is nordamericanos de sa multinatzionale United Fruit Company, rapresentada dae sa cumpangia bananera de Mr. Brown (primos annos de su de XX sèculos); ddoe at unu riferimentu a s'arribu de su progressu giai in su famadu incipit de s'astra.
  • is primas ochiduras polìticas cumandadas dae su guvernu in is annos binti (su degòlliu de is deghessete fìgios de su coronellu Aureliano), acabados tempus a pustis in su perìodu denominadu La Violencia
  • su degòlliu de is traballadores bananeris in isciòperu a banda de s'esèrtzitu regulare (Santa Marta, santugaine 1928), cun su massacru negadu dae su guvernu in ue subravivet José Arcadio Segundu (est unu de is pagos acuntessimentos chi tenent unu riferimentu istòricu pretzisu paris a su tratadu de Neerlandia)
  • is tziclones tropicales cun cunsighentes disàrios (su dilùviu de bator annos, provocadu dae is ingegneris de sa cumpangia pro no cumprire a carchi acòrdiu sindacale: metàfora de is cunditziones ambientales de sa zona de sa foresta pluviale, distrùida pro semenare bananos, cun cunsighèntzias disastrosas a pustis de is tìpicas abbas abbundosas de sa regione)
  • sa depressione econòmica de is bidditzolos bananeris (comente Aracataca, tzitade nadale de s'autore) a pustis de su boom de su cumintzu de sèculu (1928-1940, chi currispondet a su perìodu de giovania de García Márquez, in antis de sa partèntzia sua pro s'Europa).


Pessonàgios[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àrbore genealògicu de sa famìlia Buendía

Prima generatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

José Arcadio Buendía

José Arcadio Buendía est su fundamentàriu de sa famìlia e fundadore de Macondo. Naschidu in Riohacha, in gioventude si còjuat cun Ursula Iguarán, mancari is duos siant fradiles primos. Abarrada assustada dae su contu de una tzia sua chi si fiat cojuada issa etotu cun unu parente e aiat generadu unu fìgiu cun sa coa de porcu, mancari José Arcadio ddi rispondat "non mi importat de pònnere a su mundu porcheddos, bastat chi potzant faeddare".

Is resistèntzias de sa pobidda alimentant ispibisos a pitzus de sa croba fintzas a sa tràgica die chi José Arcadio binchet una cumbata de puddos contras a Prudencio Aguilar. Custu, furiosu pro sa derrota, ingiùliat s'aversàriu, ponende·nde in duda sa capatzidade sessuale e José Arcadio dd'ochit passende·ddi su gùturu cun una lantza. In is meses sighentes, su pantasma de Prudencio arribbat a esasperare is duos cun is aparitziones suas, tantu chi José Arcadio, ispintu dae s'impudu e dae sa voluntade de donare a su pantasma unu pagu de paghe, detzidet de si nche andare de Riohacha. Interrada sa lantza e ispojolados is puddos suos, José, sighidu dae Ursula, in cussu perìodu prìngia, e dae 21 giòvanos amigos, lassat su bidditzolu sena una meta pretzisa.

Dae su matrimòniu intre José Arcadio e Ursula naschent tres fìgios e un'àtera at a èssere adotada. In s'ìnteri de sa migratzione in is terras ispèrdidas naschet perfetamente sanu su primu fìgiu de sa còpia, José Arcadio. A pustis de giai duos annos de biàgiu in mesu de sa Sierra Nevada de Santa Marta, José Arcadio Buendía bisat unu bidditzolu a oru de su riu, e detzidet de fundare in cue Macondo. In is annos imbenientes, José Arcadio si ponet a autoridade sàbia e giusta de su bidditzolu.

Totu càmbiat a s'arribu de una tribù de zìngaros, ghiada dae Melquíades, chi mustrat cada annu is prus imbentos iscadàpios, (comente a sa calamita e su cannochiale). José Arcadio Buendía duncas passat totu su tempus suo cun esperimentos sientìficos giai issentidos (a esèmpiu, proponet de addestrare s'esèrtzitu a sa "gherra solare"), e si nd'iscaresset de s'educatzione de is fìgios suos.

Recùperat responsabilidade e autoridade gràtzias a Ursula e torrat a s'incurare de is fìgios, chi acumpàngiat a sa tenda de is zìngaros pro bìdere s'ennèsima curiosidade, s'astra. Ma una die, ossessionadu dae su tempus chi non curret, perdet su sentidu e sa famìlia sua ddu ligat a una mata de castàngia, ue at a abarrare pro annos, sena cuntatu cun sa realidade, torrende a chistionare cun su pantasma de Prudencio e espressende·si in latinu, fintzas a sa morte.

Su pantasma suo abarrat a suta de sa mata, visìbile a totu is cumponentes de sa famìlia, a foras de su coronellu Aureliano.

Ursula Iguarán

Est sa pobidda (e sorrastra) de José Arcadio Buendía. Su chi dda caraterizat est sa fortza sua de ànimu e sa gana de traballare (“fintzas a cando Deus mi donat vida, no at a mancare mai su dinare in custa domo de macos”), chi cunservat pro agiumai totu sa vida. Pro timoria de generare unu mostru cun sa coa de porcu, Ursula refudat pro meses de consumare su matrimòniu, arribbende finas a bestire durante sa note una tzintura de castidade chi dd'aiat fatu sa mama.

Ursula at a bìvere finas un'edade intre 115 e 122 annos, connoschende agiumai totu is membros de totu is generatziones de sa famìlia. Fintzas pro custu motivu, durante sa betzesa tenet sa sensatzione chi su tempus non colet mai, arribbende a confùndere is bis-nebodes cun is fìgios suos oramai mortos (a esèmpiu, chistionat a Aureliano Babilonia iscambiende·ddu cun su coronellu omònimu). Durante su dilùviu mannu (cando at a pròere pro prus de bator annos subra Macondo) s'ismànniat sa tzurpesa sua, mentras su lugore mentale calat, sena però iscarèssere s'istàtua de Santu Giusepe de ghisu prenu de doblones de oro, lassadu in domo sua durante sa gherra tzivile.

Segunda generatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

José Arcadio

Est su primu fìgiu de Ursula Iguarán e José Arcadio Buendía. Bènnidu a su mundu durante sa traessada de sa sierra (e sena sa coa de porcu tìmida meda dae sa mama), eredat dae su babbu sa fùria e una fortza manna de voluntade. A giovuneddu tenet una relatzione cun un'amiga de sa mama, Pilar Ternera, meda prus manna de issu, atràida dae is dimensiones de sa mascresa sua (esaltadas dae unu contu de Ursula chi timet chi siant sa cunsighèntzia de su matrimòniu intzestuosu) e abarrat arrorisadu cando issa dd'annùntziat de èssere prìngia (at a illierare a Arcadio). Amoradu de una pitzochedda zìngara, abbandonat Macondo paris cun sa carovana. Torrat a apàrrere sena preavisu annos meda a pustis, cambiadu: tenet unu fìsicu poderosu, su corpus cobertu de tatuàgios, sa pedde contzada dae is 65 giros de su mundu comente a marineri, unu fàmene ispantosu e una mascresa desemplada.

Si còjuat a pustis de unu fastigiamentu lestru cun Rebeca, sorre sua adotiva, amorada dae ora meda cun Pietro Crespi. Pro sa birgòngia de s'iscàndalu, Ursula ddos bogat de domo.

José Arcadio apoderat is terras de is bighinos suos (gràtzias puru a sa proposta de Arcadio, chi mai at a ischire de èssere fìgiu suo, de creare unu registru de is terras), atirende·si su cogorone de is chi ant pèrdidu sa terra. Sarvat su frade Aureliano dae su plotone de fusilamentu. Sa morte sua at a restare s'ùnicu arcanu sena solutzione in Macondo, ca benit agatadu assassinadu cun unu corfu de arma de fogu in s'aposentu suo mentras Rebeca non s'est abbigiada de nudda. Is restos suos ant a fragare de bruvura pro is annos imbenientes, finas sa die chi is ingegneris de sa cumpangia bananiera ant a cobèrrere sa tumba sua cun una colada de carcistrutzu.

Coronellu Aureliano Buendía
Aureliano Buendía in su laboratòriu de orefitzeria

Segundu fìgiu de José Arcadio Buendía e Ursula, est su primu pipiu nàschidu a Macondo. Diferente de su totu dae su frade in su caràtere, tenet finas a pipiu un'ograda lùghida e analìtica de is cosas e calicunu poderes de indovinadura. A pustis de sa bènnida de is zìngaros, agiudat su babbu in su laboratòriu de alchimia e s'interessat a s'orefitzeria, ispetzializende·si in sa produtzione de pisches de oro.

Essidu mannu, esr ammajadu dae sa bellesa de Remedios Moscote, una pipia de noe annos fìgia de su curregidore. A pustis chi sa picioca essit madura bastante, is duos si còjuant ma sa giòvana mugere morit de aurtìngiu naturale.

Aureliano s'inserrat in unu profundu mudìmene, chi cumpartzit cun su sogru fintzas a cando, a pustis de eletziones trucadas de su guvernu cunservadore e de is violèntzias de is militares, detzidet de s'unire a sa rivolutzione liberale contra a su regìmene, in sa gherra de is milli dies (in su romanzu sa gherra non durat tres annos ma binti). Durante s'esperièntzia militare, promovet trintaduas insurretziones sena resèssida, e ingendrat deghessete fìgios mascros (chi ant a èssere ochidos in edade adulta) de ateretantas fèminas diferentes.

Issu etotu, che su frade suo, tenet unu fìgiu dae Pilar Ternera, Aureliano José, chi at a èssere ochidu in un'iscontru cun is sordados guvernativos.

Respetadu e tìmidu fintzas dae is rivales cunservadores, subravivet a bator atentados, setantatrès magradas, a unu tentativu de suitzìdiu cun unu corfu de pistola isparadu in ocasione de s'armistìtziu de Neerlandia e a unu plotone de fusilamentu, pro finire sa vida sua cungiadu in su laboratòriu suo a fraigare pisches de oro. A pustis de carchi tenteu de torrare a cumintzare sa gherra pro bogare sa cumpangia bananera rovarolla e sa morte de is fìgios suos, su coronellu intentat ancora de promòvere una gherra totale. Morit de betzesa apojadu a sa mata de castàngia, sa die in ue is zìngaros torrant batende su tzircu.

Su guvernu, mancari esseret un'aversàriu, in ocasione de su giubileu suo (pro is 25 annos de sa fine de sa gherra), dd'intìtulat una rua chi at a batire su nùmene suo pro annos meda, ma su coronellu at a refudare cun disdìnniu onni reconnoschimentu.

Su personàgiu de su coronellu Aureliano Buendía est ispiradu a su generale liberale Rafael Uribe Uribe chi in su 1899 s'est rebelladu a su guvernu cunservadore iscadenende sa de tres gherras tziviles colombiana[9]; s'amigu suo Gerineldo Márquez, diat pòdere èssere ispiradu dae su coronellu Nicolas Márquez Mejía, mannoi de s'autore, veteranu de sa gherra de is milli dies in su Partidu Liberale Colombianu, chi at refudadu a beru s'armistìtziu de Neerlandia e is decoraduras cuntzèdidas dae su guvernu.[16]

Amaranta

Sa de tres fìgia de José Arcadio e Ursula, at a bìvere cun tìrria e gelosia pro sa sorre sua adotiva Rebeca, prus bella, ca a giovaneddas s'amorant ambas de Pietro Crespi, lòmpidu in domo Buendía pro montare una pianola. Cando Pietro Crespi amorat cun Rebeca, Amaranta giurat a sa sorre adotiva chi at a impedire su coju suo cun s'italianu. Su coju non s'at fàghere ca, a pustis de dd'àere crastinadu, fùrriat a domo José Arcadio, su frade partidu cun sa carovana de is zìngaros, e at a èssere issu a cojuare Rebeca.

A pustis, Crespi passat su tempus suo cun Amaranta; dd'at a pedire sa manu sua, ma issa no at a acunsentire a ddu cojuare, ispinghende·ddu in manera involuntària a su suitzìdiu. Turmentada dae s'impudu, s'at a brusiare sa manu in sas bràsias e at a bestire finas sa die de sa morte, in sinnu de lutu, una benda niedda pro cobèrrere is brusiaduras. A pustis, at a refudare fintzas de cojuare a Gerineldo Márquez, coronellu liberale amigu de Aureliano. Afetzionada meda a is nebodes Arcadio e Aureliano José e, posca, a José Arcadio, fìgiu de Aureliano Segundu, no at a sufrire a sa mugere santica e custu ùrtimu, Fernanda, e is duas nn s'ant a chistionare dae chitzo

Amaranta morit a pustis de àere retzidu un'abisu pretzisu de sa morte sua. Connoschende sa die, collit totu is messàgios de is bividores de su bidditzolu pro is caros issoro defuntos; in sa data indicada est biatza meda, faghende pensare a is àteros a una brulla, ma a sa fine morit a beru, istèrrida in manera chieta in su letu suo.

Rebeca

Fìgia de Nicanor Ulloa e Rebeca Montiel, nàschida in Manaure, est adotada dae sa famìlia Buendía a s'edade de ùndighi annos, comente rechertu dae su babbu e sa mama chi narant de èssere germanos de Ursula; sa minore arribbat batende cun sese unu sacu cun is ossos issoro. In comintzu est mudigona e muvronina, acostumat a papare terra e a si sùere su didu mannu. Superadu custu problema, nde arribat un'àteru: sa pitzinna est malàida de sa peste de s'insònnia e impestat totu sa bidda.

Essida giovanedda, s'amorat de Pietro Crespi (torrende a cumintzare a papare terra), sufrende però sa rialia de Amaranta, pronta a totu pro no ddi lassare cojuare a s'italianu. S'amoramentu durat annos pro more de su lutu pro sa morte de Remedios e de s'òpera manna de fàbricu de su tèmpiu cristianu de babbu Nicanor Reyna. Totu càmbiat cando fùrriat José Arcadio: Rebeca, atràida dae sa poderesa sua, amorat cun passione manna cun issu e is duos si còjuant. A pustis chi Ursula ddos bogat de domo pro sa birgòngia, andat a bìvere in antis in una domo in afitu e a pustis in una fata dae Arcadio.

A pustis de sa morte misteriosa de su pobiddu si cùngiat in soledade, ofèndida pro èssere istada suspetada de dd'àere ochidu. Dda bident isceti una pariga de bortas in foras de sa domo ruinada. Tratat isceti cun sa serbidora Argénida. A foras de issa, at a addobiare in domo sua in duas ocasiones su coronellu Aureliano e su fìgiu Aureliano Triste, ma at a refudare sa proposta de Aureliano Segundu de torrare a bìvere cun sa famìlia. Ursula sufrit tardu sa farta de Rebeca.

Dd'agatant morta in su letu suo, acogoveddada che una càmbara, cun sa conca ispinniada dae sa tinza e cun su didu mannu in buca, abitùdine chi aiat semper tentu finas dae sa prima die chi, pipia, est lòmpida a Macondo.

Remedios Moscote

Fìgia minore de su curregidore de Macondo, Don Apolinar Moscote, est una pipia de 9 annos. Aureliano Buendía s'amorat luego de issa. Cun traballu meda, sa famìlia sua resesset a dda preparare pro su coju e, a pustis de is dificultades initziales, imparat a si cumportare a manera curreta e essit una parte de sa famìlia Buendía: non commitit ingenuidades durante sa tzerimònia de coju, s'incurat de su sogru José Arcadio Buendía in suta de su castàngiu, agiudat a pesare a su pipiu Aureliano José, mèdiat is cuntierras intre Amaranta e Rebeca.

Remedios morit in su letu, a 14 annos isceti, pro neghe de s'aurtìngiu naturale de is duos gemellos chi abetat. Custa tragèdia at a lassare sinnos de importu in domo: Amaranta at a bìvere unu sensu de culpa forte, sende chi aiat disigiadu chi sutzederet carchi cosa de grae pro impedumare su matrimòniu intre Pietro Crespi e Rebeca e pro no dèpere ochire a sa sorre adotiva pro non dda lassare cojuare. Ursula cumandat unu perìodu perlongadu de lutu e de pònnere in domo su dagherròtipu de Remedios, illuminadu dae una candela. Custa lughe at a èssere tenta semper allumada dae is generatziones imbenientes.

Sa de tres generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Arcadio

Su nùmene cumpletu suo est José Arcadio e est fìgiu de Pilar Ternera e de José Arcadio. Arcadio est adotadu dae is ajajos, e no at a ischire mai chie siant is genitores beros suos, aconcadu de èssere s'ùrtimu fìgiu de is Buendía. Isceti is genitores beros e adotivos e coronellu Aureliano Biendía connoschent su segretu.

Òmine de sensu pràticu e de cultura òtima, ddi benit afidadu su còmpitu de gestire sa prima iscola costrùida in Macondo, ma cun su tempus essit barrosu e presumidu. Fintzas issu est atràidu dae Pilar Ternera (disconnoschende chi est sa mama naturale sua) e issa, assustada, remèdiat faghende·ddi connòschere a sa bella Santa Sofía de la Piedad. Is duos s'amorat e ant a tènnere tres fìgios.

Cando su coronellu Aureliano partit pro su fronte, ddu nòminat capu tzivile e militare de Macondo. Arcadio amministrat su bidditzolu in manera dispòtica e arbitrària (faghet fintzas fusilare unu sonadore de trumba pro dd'àere pigadu a befa). Respetat imbetzes a Ursula chi, cando issu chircat de fusilare a Don Apolinar Moscote, ddu pigat a corriadas e essit s'autoridade noa de sa bidda.

Cara a sa derrota de is liberales, no atzetat s'arrimu proclamadu dae su coronellu e cun pagos òmines male armados amparat su bidditzolu. Caturadu, ddu fusilat unu plotone cumandadu dae su capitanu Roque Carnicero (chi in ispagnolu signìficat masellaju).

Is ùrtimas voluntades suas pertocant is fìgios: bolet pònnere Ursula a sa prima (nàschida dae pagos meses), francu cambiare idea a s'ùrtimu: in antis a su plotone pensat de ddi pònnere Remedios; a su segundu bolet pònnere Remedios si est fèmina e José Arcadio si est mascru. Custu disìgiu at a essire realidade isceti in parte: a sa manna ant a pònnere Remedios e a pustis Santa Sofía de sa Piedad at a donare a sa lughe duos gemellos, José Arcadio Segundu e Aureliano Segundu.

Aureliano José

Est fìgiu de Pilar Ternera e de su coronellu Aureliano Buendía. A diferèntzia de su frade uterino (e germanu) Arcadio, ischit chie sunt is genitores naturales suos. Ddu pesant in antis Aureliano e Remedios e a pustis Amaranta. Pesadu, at a isvilupare una bera ossessione sessuale pro issa, finende pro disertare de s'esèrtzitu e furriare a Macondo a turmentare, decrarende·si prontu fintzas a andare a Roma e s'inghenugrare in antis a su Paba pro tènnere una dispensa pro dda cojuare.

Una note, mama sua Pilar Ternera dd'amonestat a pustis de ddi àere letu is cartas, ma issu non ponet mente e su capitanu Aquiles Ricardo, ischende chi issu est fìgiu de su coronellu Aureliano Buendía, dd'isparat, in antis de èssere issu matessi ochidu dae is simpatizantes de su coronellu. Su corfu dd'intendit fintzas Carmelita Montiel, chi l'abetaiat in letu. Aureliano José morit sena ischire chi in su destinu suo fiat iscrita una bida in paris cun sa giòvana Carmelita, rica de cussa cuntentesa chi no at pòdidu tènnere cun Amaranta.

Santa Sofía de la Piedad

Cumpàngia de Arcadio, Ursula dd'acollint in domo sua cun is fìgios a pustis de sa morte issu. Est una fèmina muda e fracòngia, e, a giòvana, bella a beru. Traballat in s'ofelleria de famìlia cun Ursula, ue produet animaleddos de tzùcuru cotu. Bivet che Ursula prus chi no is fìgios suos e una die lassat sa domo Buendía, istraca e imbetzada, pro non furriare prus.

17 Aurelianos

Cando su coronellu Aureliano Buendía si ponet a cumandu de is fortzas armades liberales, tenet aventuras cun fèminas meda, cun sa parte manna de issas pro una note isceti (is mamas mandant is fìgias in su letu de is gherreris pro megiorare sa ratza).

Duncas, ultres a Aureliano José, su coronellu Aureliano Buendía at a tènnere 17 fìgios mascros, e de custu creschimentu sa famìlia sua s'abbìgiat isceti cando sas mamas ddos batint unu a pustis de s'àteru a Macondo pro ddos fàghere batijare. Nemos ponet in duda sa paternidade, ca sunt bènnidos a su mundu a su matessi modu de su babbu, est a nàrrere cun sos ogros abertos e, a adultos, portant s'àera de soledade tìpica de su coronellu. Amaranta ddos diat bòlere allevare, ma peruna de is mamas si ddos lassat. Onniunu de issos ddu batijant cun su nùmene Aureliano e su sambenadu de sa mama.

In s'ìnteri de su giubileu in onore de su Coronellu, s'agatant totus in Macondo e Amaranta ddus portat, in ocasione de su Mèrcuris de is Chinisos, in crèsia de babbu Antonio Isabel. Su preìderu trassat in sa fronte issoro una rughe de chinisu chi nemos resesset a burrare. Unu isceti de issoro, Aureliano Triste, abarrat in Macondo e fundat una fàbrica de astra. Annos a pustis, cun s'arribu de sa cumpangia bananera, s'ant a tramudare a Macondo fintzas Aureliano Centeno, Aureliano Serrador e Aureliano Arcaya.

A pustis de is abusos de is sordados e de is guàrdias de sa cumpangia a dannu de is abitantes, su betzu coronellu Aureliano minetzat in pùblicu de torrare a fàghere sa gherra pro acabbare cun is gringos. Pagu a pustis, 16 de is 17 frades sunt ochidos (cun probabilidade dae is aversàrios polìticos de su Coronellu), connotos gràtzias a is rughes issoro in sa fronte. Unu isceti, Aureliano Amador, si sarbat e at a torrare medas annos a pustis a Macondo, cando in sa domo Buendía bivent isceti José Arcadio e Aureliano Babilonia. Custos, non ddu connoschent, nche ddu bogant e duos agentes de su guvernu dd'isparant atzentrende·ddi sa rughe e cumpletende su massacru lassadu incumpridu annos in antis.

Sa de bator generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Remedios la Bella

Fìgia manna de Arcadio e Santa Sofía de la Piedad, fintzas a pipia tenet una bellesa istravanada chi faghet pèrdere su sentidu a is òmines. Pro custa resore Ursula non dda lassat essire dae domo, si non pro andare a missa, fadende·ddi portare unu velu. Remedios bivet in unu mundu suo, papat sena impreare is posadas, colat oras in bagnu e abarrat lega; risolvet su problema de su bestire cossnde·si una palandrana de cànapa sena portare nudda a suta.

Su mitu de sa bellesa sua s'at a trasformare in sa legenda de su flùidu mortale chi turmentat is òmines. Difatis, bator de is chi dd'ant disigiada morint, mancari Remedios non siat pro nudda interessada a s'amore o a su sessu. Unu merie àrtziat in chelu in antis cun ispantu mannu de is àteras fèminas de domo. Su pisighìngiu de bidda narat chi siat fuida cun unu pitzocu e chi sa famìlia apat bòlidu sarvare s'onore contende una fàula.

García Márquez at contadu chi s'artziada de Remedios la Bella est un'istòria chi s'ajaja sua ddi contaiat cando fiat pipiu; pro issu fiat unu fatu beru, e isceti a mannu at imparadu sa beridade, una fua de amore cugugiada cun s'istòria de su miràculu, acontèssida in sa Colòmbia de su primu de XX sèculos. Custu bolet nàrrere chi is metàforas de su romanzu sunt beras pro sa fantasia, ma simbòlicas pro sa realidade.[13]

Aureliano Segundu

Fìgiu de Santa Sofía De la Piedad e Arcadio Buendía, est frade gemellu de José Arcadio Segundu. Tenet unu caràtere impidosu e aconcaditzu e una corporadura prus robusta de sa de su frade, comente a is José Arcadio de sa famìlia, tantu de fàghere crèere chi de minore si siat iscambiadu cun su gemellu.

Si còjuat cun Fernanda del Carpio ma at a sighire a amorare cun Petra Cotes, s'ùnicu amore suo beru, chi cunsìderat una genia de punga chi portat sorte bona a is negòtzios suos. Essit ricu meda gràtzias a is pegus; est biatzu e passat su tempus sonende sa fisarmònica a is festas e partetzipende a papadas mannas.

Ruet in disaura cun su dilùviu longu, chi ochit is bèstias suas. Unu cancru a su gùturu ddi faghet pèrdere s'abilidade oratòria in s'organizare is loterias chi sunt essidas su sustentu suo. Morit, ochidu dae su tumore, in su pròpiu momentu de su gemellu José Arcadio. Is corpos de is duos sunt però iscambiados a intro de is baras, pro neghe de una discuìdu de is amigos imbriagos de Aureliano Segundu.

José Arcadio Segundu

Fìgiu de Santa Sofía De la Piedad e Arcadio Buendía, est frade gemellu de Aureliano Segundu. Isvilupat is caraterìsticas de is Aurelianos de famìlia, duncas un'ìndula annugiada e chieta e unu fìsicu prus làngiu chi no is José Arcadio.

A piciocu pràticat sa crèsia; s'incurat in antis de puddos de cumbata, a pustis de navigatzione, gastende su dinare de su frade pro s'idea faddimentosa de acapiare Macondo a su mare pro mèdiu de unu canale. At a resèssere a fàghere isceti una camba istrinta de abba, chi batit isceti unu fassone càrrigu de prostitutas frantzesas.

A sa fine, José Arcadio Segundu si ponet a capiscuadra in sa cumpangia bananera de Mr. Brown, ue essit unu dirigente sindacale. Òcupat una positzione de importu in s'ìnteri de s'isciòperu de is traballadores de s'indùstria bananera e est s'ùnicu subravìvidu a su degòlliu de is traballadores a banda de s'esèrtzitu, cuadu dae s'istòria ufitziale. A pustis de si nde ischidare in unu trenu-mertzes de dughentos vagones prenu de mortos de ghetare in mare, abarrat in triuladu meda dae custa terrorosa esperièntzia. No abiatzat prus, e, che su bisaju, perdet in parte su cuntatu cun sa realidade, narende chi onni merieddu su trenu partit cara a su mare prenu de mortos. S'acorrat, fuende dae is sordados chi chircant totu is sindacalistas, in s'aposentu de Melquíades, refudende de essire. Solu in cue s'intendet amparadu, e colat su restu de sa vida sua a intentare de detzifrare is pergamenas e a imparare a su nebodeddu Aureliano (Babilonia). Morit sena resone in su matessi istante de su gemellu.

Turmentadu, a pustis de àere assistidu una fusiladura, dae sa timoria de èssere interradu biu (aiat crèidu chi su cundennadu esseret ancora biu, sende chi fiat mortu cun is ogros abertos), pedit chi su corpus suo siat isgangiadu in antis de s'interru.

Fernanda del Carpio

Ùrtima de s'erèntzia de una famìlia nòbile derruta, bivet in un'austera tzitade de sa terra de palas. At a èssere portada a Macondo in ocasione de su carrasegare cun sa promissa de sa trona de Madagascàr. Inoghe benit nomenada reina, acanta de Remedios la bella, e sa bellesa sua ispantosa atzisat Aureliano Segundu, giai ligadu a Petra Cotes. Su giòvanu partit a sa chirca sua in is tzitades de s'altura e dda còjuat.

Pro more de s'edade tarda de Ursula, sa masedesa de Santa Sofia de la Piedad, sa tìrria pari-pari cun Amaranta e s'assèntzia de su pobiddu (chi passat sa parte manna de su tempus suo cun Petra Cotes, preferende·nde sa cumpangia a sa de sa pobidda), Fernanda pigat su comandu de domo Buendía, cungende·dda a su mundu e artimingende un'aposentu pro is fìgios cun immàgines de Santos a mannesa naturale. De su coju cun Aureliano Segundu naschent tres fìgios: José Arcadio, Renata Remedios (narada "Meme") e Amaranta Ursula.

Fèmina de trassas santicas e superbiosas (pro neghe de èssere istada pesada in una famìlia meda devota e aristocràtica), Fernanda tenet unu caràtere austeru e autoritàriu. De una parte, afidat sa salude a sa posta cun "dutores invisìbiles", de s'àtera cuntrastat s'amore intre sa fìgia Meme e s'ùmile mecànicu Mauricio Babilonia. A pustis chi is guàrdias isparant a Mauricio lassende·ddu tullidu, Fernanda òbligat a sa fìgia a sa clausura, contende a su pobiddu chi est voluntade de Meme a si fàghere mòngia. Cando, tempus a pustis, una mòngia at a batire su fìgiu de Meme, Aureliano Babilionia, Fernanda dd'at a obligare a colare totu sa giovanesa serradu in domo, birgongende·si de sa nàschida sua a foras de su matrimòniu. Isceti in is ùrtimos meses de vida dd'at a tratènnere in manera prus pagu tètera.

Morit in su letu suo cun su nebode Aureliano acanta, chi nde cunservat pro bator meses su corpus cun sciacuaduras de mercùriu in isetu de sa furriada de su fìgiu José Arcadio.

Sa de chimbe generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

José Arcadio

Pesadu dae Amaranta, proat pro issa afetu e atratzione fìsica, comente acontèssidu a Aureliano José. Ursula ddu faghet istudiare pro essire Paba. José Arcadio partit insandus proa Roma, in ue però no at a pigare is votos, essende dae su seminàriu e isperditziende su dinare chi sa famìlia ddi mandat. At a furriare a Macondo a sa morte de sa mama Fernanda.

Istròlicu e assoladu, isprètziat Aureliano Babilonia ca est fìgiu illegìtimu, ma a sa fine at a essire amigu suo; at a agatare is doblones de oro de s'istàtua de San Giusepe cuados dae Ursula a suta de su letu suo, dae in antis a unos cantos pitzocheddos, cumpàngios suos de festa. Custos dd'ant a ochire pro ddi furare su siddadu.

Renata Remedios (Meme)

Fìgia de Aureliano Segundu e Fernanda del Carpio, est educada fintzas dae pitzinna in unu seminàriu giutu dae mòngias e istruida a sonare su clavitzèmbalu. Mancari pesada cun un'educatzione catòlica cìdrina, eredat sa balia de su babbu chi, cando issa furriat a Macondo, istringhet raportu forte cun issa.

Pitzoca giobiale meda e cun istile de vida cardampuleri, s'amorat de su giòvanu mecànicu Mauricio Babilonia. Su ligàmene cun issu est però cuntrastadu dae sa mama Fernanda pro neghe de s'orìgine sua proletària. Destruida dae su dolore pro s'invalididade de Mauricio, fertu dae is guàrdias mentras intentat de intrare a de note in domo pro dd'addobiare, Fernanda dda serrat in unu monastèriu de clausura. Illierat in cunventu su fìgiu de Mauricio, batidu a domo Buendía dae una mòngia. Meme at a mòrrere de betzesa medas annos a pustis in Cracovia, a suta de nùmene farsu e sena àere mai acabadu de pensare a Mauricio.

Amaranta Ursula

Sa de tres fìgia de Aureliano Segundu e Fernanda del Carpio, su babbu dda mandat a istudiare a Bruxelles. Pèrdida oramai sa richesa chi beniat dae su bestiàmene, issu acumprit vàrios sacrifìtzios pro collire su dinare netzessàriu. Cando fùrriat a Macondo paris cun su pobiddu belga Gastón, Amaranta Ursula est una fèmina de sa mentalidade aberta, amante de sa moda e de su ballu.

In Colòmbia s'amorat però de su nebode Aureliano Babilionia, chi creet unu frade adotivu. Morit de partu, donende a sa lughe s'ùrtimu Buendía.

Sa de ses generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Aureliano Babilonia

Fìgiu de Meme e Mauricio Babilonia, naschet mentras sa mama est giai cungiada in cunventu. Una mòngia ddu portat a Fernanda, chi lu tenet serradu in domo (a pustis de àere fintzas pensadu de dd'afogare). Aureliano creet de èssere fìgiu adotivu de Fernanda, chi dd'at a tratare semper in manera frita, e de Aureliano Segundu, agatadu in unu coingiolu in su riu; inniorende totu de sa pròpia orìgine, narat a totus chi ddi narant Aureliano Buendía, comente a su coronellu. Est pesadu dae Santa Sofía de la Piedad e istruidu dae José Arcadio Segundu. A pipiu, Aureliano essit de domo isceti una borta: si firmat in su pòrticu, ma est luego portadu a intro. A pustis de sa morte de Fernanda, abarrat a solu cun José Arcadio torradu dae Roma, chi ddu tratat in manera frita. A pagu a pagu, però, naschet un'amighèntzia, mancari pro pagu tempus, pro more de s'bochidura de José Arcadio.

Oramai mannu, Aureliano essit in manera abituale de domo, prus che totu pro andare a sa libreria de su sàbiu catalanu, in ue còmporat libros pro detzifrare is pergamenas in sànscritu de Melquíades. Òmine collidu meda, e simigiante meda a su coronellu Aureliano Buendia, connoschet totu s'Entziclopedia Britànnica agatada in domo, e fintzas cosas chi in s'entziclopedia non sunt iscritas. A is chi ddi pedit comente ddas connoschet, issu rispondet: "Totu s'ischit".

A intro de sa libreria addòbiat bator amigos: Alvaro, Germán, Alfonso e Gabriel e cun issos frecuentat fintzas is prostitutas de is vàrios burdellos. Si ligat prus che totu a Gabriel e cun issu cumpartzit su segretu de su "trenu de is mortos" in ue José Arcadio Segundu si nde fiat ischidadu, e chi nemos creet chi siat acontèssidu. Aureliano at a tènnere comente a amante sa prostituta de is Antillas Nigromanta. A ustis s'at a amorare de sa tzia Amaranta Ursula, chi creet una sorre adotiva.

A pustis de sa morte de s'amada e de su fìgiu Aureliano, morit pro neghe de s'uraganu chi distruet Macondo, leghende is pergamenas de Melquíades chi narant in sànscritu s'istòria intrea de sa famìlia Buendía, in su su momentu chi benit decretadu su destinu finale de su bidditzolu e de sos abitantes:  

(ES)
« porque las estirpes condenadas a cien años de soledad no tenían una segunda oportunidad sobre la tierra. »
(SC)
« ca is erèntzias cundennadas a chentu annos de soledade non teniant una segunda oportunidade in sa terra. »


Sa de sete generatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Aureliano

Fìgiu de Aureliano Buendía (Babilonia) e Amaranta Ursula. Sa mama ddi diat a bòlere pònnere Rodrigo, mentras su babbu detzidet pro Aureliano, in s'augùriu chi bincat is trintaduas gherras pèrdidas dae su coronellu omònimu. Naschet cun sa timida coa de porcu, comente a fìgiu intzestuosu, mancari siat "s'ùnicu, in unu sèculu, a èssere istadu generadu cun amore". Su babbu dd'agatat mortu sa die imbeniente a sa nàschida, papadu dae is formigas rujas, comente prevìdidu dae is pergamenas de Melquíades:  

(ES)
« El primero de la estirpe está amarrado en un árbol y al último se lo están comiendo las hormigas. »
(SC)
« Su primu de s'erèntzia est ligadu a un'àrbore, e s'ùrtimu si ddu sunt papende is formigas »


Personàgios esternos a sa famìlia Buendía[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Prudencio Aguilar

Allevadore de puddos de cumbata, bivet in Riohacha a s'època in ue ddoe biviant fintzas Ursula e José Arcadio Buendía. A pustis de àere pèrdidu una cumbata intre puddos cun custu ùrtimu, Prudencio nde ponet in duda in pùblicu s'ominia (a s'època José Arcadio Buendía e Ursula no aiant àncora generadu fìgios). Pro vindita, José Arcadio Buendía dd'ochit, passende·ddi su gùturu cun una lantza.

Prudencio torrat a si manifestare in forma de pantasma, pranghende, e José Arcadio, turmentadu dae s'impudu, ochit totu is puddos suos, interrat sa lantza chi aiat impreadu pro dd'ochire e lassat Riohacha cun Ursula. Su pantasma de Prudencio ddos at a sighire fintzas a sa domo noa.

  • Melquíades

Melquíades est su zìngaru chi rapresentat pro Macondo unu collegamentu cun su restu de su mundu, a su tempus de sa fundatzione. Est issu sa càusa de sa soledad de Jose Arcadio Buendía, chi imbetzes de s'incurare de su bene comunu o de sa famìlia si dèdicat a esperimentos istròlicos e inùtiles. Est issu chi sarvat Macondo dae sa maladia de s'insònnia, donende a totu is bividores un'antìdotu contra s'olvidu.

Morit de callentura in is dunas de Singapore, ma torrat a pustis de annos, ca no podiat sufrire sa soledade, e abarrat a bìvere in domo Buendía, inserrende·si sena mai essire in un'aposentu in ue si dèdicat a sa profetzia a pitzus de sa fine de s'erèntzia. In is ùrtimos annos suos, Arcadio s'incurat de issu prus de is àteros e dd'acumpàngiat onni giòbia a fàghere su bànniu in su riu. Cando Melquíades afogat, José Arcadio intentat de ddu portare a coa dae sa morte cun papores de mercùriu, ma s'ùnicu efetu de custu tratamentu est de prenare su corpus de bubbulicas biaitas. A pustis de setantaduas oras de tentativos, cun sa domo invàdida dae su pudesciore, José Arcadio acunsentit a s'interru de s'amigu.

Melquíades est su primu a èssere interradu in su campusantu de Macondo, inchingiadu cun una tzerimònia manna de interru. Fintzas a pustis de sa morte, s'ispìritu suo abarrat in s'aposentu, oramai impreada isceti comente a apartaditzu pro is setantaduos orinales comporados cando Meme aiat cumbidadu in domo is cumpàngias de su collègiu. Sa presèntzia sua at a abarrare pro semper in domo Buendía, coberada isceti de Aureliano Segundu e Aureliano Babilonia. Sa profetzia sua est s'elementu crae de sa concruida de su romanzu.

  • Pilar Ternera

Pilar Ternera est un'amiga de Ursula. Nde sunt atràidos durante sa giovanesa is frades José Arcadio e Aureliano, e a ambos at a dare fìgios (de pare a pare, Arcadio e Aureliano José).

Est una fèmina chi si faghet notare pro s'iscacàlliu suo, chi però at a essire semper prus pagu forte cun su tempus. Portat su donu de lèghere su benidore cun is cartas e, in prus ocasiones e pro vàrios motivos, is membros de sa famìlia Buendía ant a fàghere profetu de custa capatzidade sua.

In edade manna essit mere de unu "burdellu zoològicu" (una domo de praghere cun tzou), frecuentadu dae Aureliano Babilonia e dae is amigos suos. Morit a prus de 145 annos e dda interrant sètzida in una cadrea, pro voluntade sua.

  • Don Apolinar Moscote

Babbu de Remedios Moscote, amparat su partidu cunservadore. Est s'òmine nominadu curregidore dae su guvernu de Macondo. Cunsideradu una figura minore de s'iscena polìtica de su paisu, contribuit in prus situatziones a su progetu cunservadore.

  • Nicanor Ulloa e Rebeca Montiel

Babbu e mama biològicos de Rebeca Buendía, morint giòvanos. Cando arribbat a Macondo, Rebeca batit cun sese unu sacu cun is restos issoro. Sunt a pustis interrados acanta a sa tumba de Melquíades.

  • Pietro Crespi

Italianu de chigia bella e trassas galosas, andat a bìvere a Macondo aberende una butega de istrumentos musicales e gioghitos a molla. Intrat sa prima borta a cuntatu cun is Buendía pro montare una pianola in domo issoro e, pustis, pro dare letziones de ballu a Rebeca e Amaranta.

S'amorat cun Rebeca, ma s'amore issoro est cuntrastadu dae sa gelosia de Amaranta, amorada de Crespi etotu, tantu de giurare a sa sorre adotiva chi at a arribbare a dda ochire pro proibire su coju.

Cando Rebeca còjuat a José Arcadio, Crespi inghitzat a trastigiare a Amaranta, chi però refudat de ddu cojuare e issu si ochit.

  • Gerineldo Márquez

Amico e cumpàngiu de armas de Aureliano Buendía, s'amorat de Amaranta, chi però ddu refudat. Est su primu a s'arròschere de sa gherra tzivile, in ue arriscat de èssere fusiladu dae s'amigu; oramai antzianu, refudat un'ùrtima proposta de su coronellu de torrare a cumintzare sa gherra. Su personàgiu podet èssere ispiradu a su mannoi de s'autore, veteranu de gherra.[16][17]

  • Petra Cotes

A pustis de èssere istada amante de José Arcadio Segundu, at a èssere s'amore beru de sa vida de Aureliano Segundu. De caràtere allegru e passionale, a su contràriu de s'austera Fernanda, at a gosare de sa cumpangia de Aureliano Segundu meda prus s'ispissu chi sa pobidda. Aureliano Segundu dda cunsiderat fintzas una punga pro sa prosperidade de is fainas econòmicas suas.

  • Mister Herbert e Mister Brown

Mr. Herbert benit cumbidadu a pràndere dae Aureliano Segundu; Jack Brown, est su presidente de sa cumpangia bananera, benit dae Prattville, Alabama e tramudat a Macondo cun sa famìlia in unu vagone de bidru. Sa cumpangia donat traballu a medas giorronaderis locales, ma abollotat sa vida de sa tzitade cun su fàbbricu de unu bighinadu acresuradu dae filu ispinadu e eletritzidade, mentras is guàrdias armadas si ponent a meres e acumprint soprusos e iscòcoros.

Mr. Brown at a essire cumpàngiu de festas de su giobiale Aureliano Segundu,mancari pro pagu. Cando is traballadores, intzùllidos dae José Arcadio Segundu, andant in isciòperu, s'esèrtzitu ddos isperdet. Brown e sa cumpangia lassant Macondo in s'ìnteri de is abbas chi sighint su detzisu de acollire carchi recherta de is traballadores.

  • Mauricio Babilonia

Amore segretu de Meme, est de famìlia ùmile e traballat comente a autista e mecànicu in sa cumpangia bananera; ddu sighit semper un'ischissiura de mariposas. Cando Fernanda iscoberit chi issu e Meme si bient a iscùsia tzèrriat is guàrdias pro controllare sa domo. Una note, mentras Mauricio intentat intrare dae sa cobertura, est corfidu dae una guàrdia a s'ispina dorsale e abarrat tullidu. Meme, giai prìngia de issu, non dd'at a torrare a bìdere, costrinta dae Fernanda a sa clausura. Mauricio at a mòrrere de betzesa annos a pustis, sena s'èssere prus mòidu dae su letu, e no at a connòschere mai su fìgiu Aureliano.

  • Gastón

Pobiddu de Amaranta Ursula, Gastón est unu belga chi sa pitzoca at connotu in ocasione de is istùdios suos in Bruxelles. Lompent in pari a Macondo, pensende de si nd'andare a pustis de pagos meses. In antis, però, a s'entusiasmu de sa pobidda chi non bolet lassare sa bidda, Gastón programmat sa còmpora de un'aeroplanu pro aviare un'azienda de imbios in Colòmbia. Lassat su Paisu a pustis de pagos annos, pro sighire is progetos de traballu in su Congo belga. In Léopoldville retzit una lìtera in ue Amaranta Ursula ddi repitet s'amore suo e s'afròddiu de ddu torrare a bìdere, ma, iscontroriende·si, ddi contat s'incapatzidade de bìvere sena Aureliano. Gastón rispondet augurende a sos duos sa pròpiu cuntentesa tenta de issu in s'ìnteri de s'esperièntzia curtza coniugale.

Amaranta Ursula s'intendet umiliada dae custa friesa de su pobiddu, chi rivelat comente Gastón no abetaret àteru chi un'iscòticu pro truncare sa relatzione. Meses a pustis, Gastón iscriet un'àtera lìtera a Amaranta Ursula, pregande·dda de dd'imbiare s'ùnica cosa abarrada in Macondo chi pro issu tèngiat unu balore sentimentale, sa bitzicleta sua.

  • Nigromanta

Prostituta de is antillas e de su fìsicu poderosu, at a èssere sa prima fèmina amada dae Aureliano Babilonia.

  • Su sàbiu catalanu

Est su mere de sa libreria avollotada afitianada dae Aureliano (Babilonia) e iscritore coidadosu, lòmpidu a Macondo in s'època de sa cumpangia bananera. Torrat in Catalugna a su tempus de su declinu finale de Macondo, batende cun sese in su biàgiu longu tres càscias cun is iscritos suos. Partidu, iscàmbiat lìteras cun Aureliano. Su personàgiu est ispiradu a su disterradu catalanu Ramón Vinyes chi in is annos chimbanta at colloidu a sese a Barranquilla unu grupu de giòvanos intelletuales, cun García Márquez intre issos.[9]

  • Alvaro, Alfonso, Gabriel e Germán

Sunt is ùnicos amigos de Aureliano Babilonia, chi cumpartzint cun issu su tempus intre sa libreria de su sàbiu catalanu e is ùrtimos burdellos de Macondo. Is bator personàgios sunt ispirados a is iscritores de su Grupo de Barranquilla: Álvaro Cepeda Samudio, Alfonso Fuenmayor, Germán Vargas e Gabriel García Márquez etotu. Alvaro lassat Macondo a pustis de sa partèntzia de su libraju, ghia de su cuintetu de giovaneddos, comporende unu billete eternu pro unu biàgiu in trenu sena fine. Dae custu, imbiaiat cartulinas a is amigos chi at saludadu. Germán e Alfonso si nd'ant a andare sena preavisu e sena lassare rastas. Gabriel est s'amigu prus importante pro su giòvanu Aureliano Babilonia, s'ùnicu bividore chi non pòngiat in duda su degòlliu de is traballadores in s'istatzione de Macondo. Binchet su cuncursu de una rivista frantzesa e partet pro Parigi. Est unu de is pagos bividores de Macondo chi campare a sa destruidura de su bidditzolu.

Àteros personàgios[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Mercedes: potacària de pagos faeddos, amorada de Gabriel; personàgiu ispiradu a sa pobidda de García Márquez, Mercedes Barcha Pardo.
  • Rafael Escalona: musitzista chi esistit a beru, amigu de s'autore, definidu "nebode de su pìscamu".
  • Coronellu Lorenzo Gavilán: rivolutzionàriu, amigu de José Arcadio Segundu, personàgiu pigadu dae una novella de Carlos Fuentes, iscritore amigu de García Márquez; est torradu dae sa rivolutzione messicana de su 1910, e est ochidu dae s'esèrtzitu paris a is sindacalistas e a is traballadores in isciòperu
  • Babbu Nicanor Reyna: primu preìderu de Macondo, costruet sa crèsia de sa bidda, collende dinari cun s'ispetàculu suo de levitatzione (pro mèdiu de su tziculate); posca sostituidu dae babbu Coronel naradu El cachorro (su catzutzu)[18] e a pustis dae babbu Antonio Isabel, babbu Augusto Ángel[19] e, infines, dae s'anònimu "pàrracu artrìticu" de s'època de Aureliano (Babilionia).[20]
  • José Raquel Moncada: guvernadore cunservadore de Macondo durante sa gherra, fusiladu dae is liberales ma respetadu dae totus.
  • Patricia Brown: fìgia de Jack Brown, su capu de sa cumpangia bananera, amiga de Meme Buendía.
  • Amparo Moscote: sorre de Remedios, sa pobidda de su coronellu Aureliano, e amiga de Rebeca, isposat Bruno Crespi, frade de Pietro.
  • Bruno Crespi: frade de Pietro, essit unu cummertziante acaudaladu.

Temas printzipales[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'istile[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'istile de s'iscritura est simpre e fabulosu. Sa narratzione est lestra e rica de avenimentos, tantu chi in pagas rigas sunt s'ispissu cuntzentrat nàschidas e mortes, acuntessimentos in ue is personàgios sunt disinniados cun pagas rastas e is descritziones, semper curtzas, sunt de sòlitu a pitzos de su caràtere. Is personàgios segundàrios, agiumai semper denominados isceti, torrant a bortas a pustis de deghinas de pàginas pro colare comente sunt intrados, funtzionales a sa narratzione; is nùmenes de is personàgios (prus che totu maschiles), sunt semper is pròpios e podent confùndere su letore, e s'autore intretzit sa trama cun s'istòria familiare e literària sua. Su narradore est esternu e connoschet totu is acuntessimentos. Su cuntènnidu est in s'istile tìpicu de su realismu màgicu latinoamericanu e est influentzadu dae numerosos iscritores e autores, comente William Faulkner, Franz Kafka, Jorge Luis Borges, Sofocle, Hermann Melville, Juan Rulfo, Virginia Woolf, Miguel de Cervantes, su surrealismu, s'espressionismu, su romantitzismu europeu.

Su limbàgiu e sa tècnica formale de s'iscola màgicu-realista ispànica a cale apartenet s'autore tzàntziant intre cruesa, finesa e s'isdrobbu de su periodare. Sunt depidoras a Ernest Hemingway, Graham Greene e, pro is partes prus chircadas, a s'istile neobarocu-decadente[21] de Joris-Karl Huysmans, pro influèntzia de su romanzieri modernista-ispanoamericanu Benidora García Calderón, ispiradu issu matessi a s'iscritore frantzesu de A rebours e a Oscar Wilde, prus che totu pro is alas gòticas de su Dorian Gray.[22][23]

García Márquez apartenet a sa generatzione chi at recuperadu sa narrativa fantàstica romàntica, comente a cussa de E.T.A. Hoffmann (ue su subrannaturale istupat in mesu de su normale, dende unu sensu de istrèsiu), e su romance, s'istile de is poemas lìricos, èpicos e mitològicos chi fiant de moda fintzas a s'arribu de su romanzu modernu in su de XVIII sèculos, cando su misturu de realidade e imbentu est istadu aoradu in sa literadura de su romanzu gòticu de Hoffmann, Walpole, Radcliffe, Shelley, Lewis e Charles Robert Madurent, autore de Melmoth the Wanderer e pro-tziu de Wilde; si cussìgiant sa legenda de s'ebreu andantanu, o sa de Francisco el Hombre, chi ammentat in manera vaga The Rime of the Ancient Mariner de Coleridge, legendas e personàgios tzitados dae Márquez in Cien años de soledad; sa descritzione de s'ispetrale tzitade de Fernanda, chi ammentat su gòticu-fantàsticu europeu; s'episòdiu de Fernanda e is dutores invisìbiles; is pantasmas chi cunvivent cun is bios in domo Buendía (tema ispiradu fintzas dae sa faina de indovina de sa mannai de s'iscritore); e s'ochidura misteriosa de José Arcadio.[24][25]

Sa soledade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa soledade de su tìtulu est duncas sa cunditzione de onni òmine a intro de custu micro-universu: is bios s'agiolotant e gherrant sena però si mòere dae su pròpiu puntu e is mortos torrant in sa terra comente a pubas, aici assoladas e iscoradas chi finint pro essire amigas de is chi fiant istados is peus inimigos in vida (Prudencio Aguilar).

Su messàgiu finale, chi donat totu su sensu de sa tragèdia umana, mustrat comente a sa fine totu is fatos rugradas dae is personàgios batant s'ùrtimu de s'erèntzia a cumprèndere sa mannesa de s'incapatzidade de s'isvilupare. Tropu tardu, pro ite ca in su momentu matessi in ue issu arribbat a s'iscoberta chi at bòlidu chentu annos de soledade (sa decifrazione de is pergamenas de Melquíades), iscatat sa punitzione "divina" in forma de unu bìblicu bentu chi at a mundare onni rasta de su bidditzolu e de is bividores suos dae su mundu.

Realidade e fintzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Est difìtzile meda istabilire una làcana intre sa natura fantasiosa de su contu e is riferimentos a acuntessimentos reales. Medas acuntessimentos sunt influentzados dae s'istòria colombiana de sa segunda metade de s'Otighentos, prus che totu is gherras tziviles e su perìodu de sa cumpangia bananera (comente e chi siat, sa natzione ne est mai nomendada in su romanzu). Esistent in prus ligàmenes cun eventos, logos e persones de sa biografia de García Márquez, trasfigurados in sa narratzione. A esèmpiu su bidditzolu de Aracataca, in ue est crèschidu s'iscritore, est una tzitadina depressa a pustis de su boom bananeru comente a Macondo in su perìodu de Aureliano Babilonia.

Ma sunt a beru medas is episòdios chi s'autore impreat pro batire a su letore in unu mundu in ue is fatos diàrios s'acumpàngiat a eventos màgicos. Pro nde tzitare calicunu, si penset a is aparitziones de su pantasma de Prudencio Aguilar, a sa levitatzione de babbu Nicanor Reyna, opuru a sa capatzidade de previsione de su coronellu Aureliano Buendía, a is aparitziones de su pantasma de Melquíades, chi fiat giai torrau una borta dae sa morte, a s'artziada a su chelu de Remedios a Bella, a s'aparitzione de s'Ebreu Errante, a su bentu misteriosu chi distruet su bidditzolu, a su dilùviu chi durat prus de bator annos, a sa "proidedda de frorigheddos grogos [chi] sunt rùidos totu sa note in su bidditzolu", e àteros ancora.

Un'atanor, ogetu alchèmicu pro sa creatzione de sa pedra filosofale, impreadu in su romanzu

Pro custu, su romanzu est un'esempru nòdidu de Realismu màgicu. Cun probabilidade custas istòrias sunt istadas ispiradas a is chi contaiat s'ajaja de s'autore in sa domo ue García Márquez est crèschidu. In prus, carchi personàgiu portat nùmenes e sambenados de persones beras de sa famìlia de s'iscritore: Márquez, Gabriel, Iguáran, Cotes. Unu personàgiu segundàriu, Gabriel, est nebode de su coronellu liberale Gerineldo Márquez (cumpàngiu de armas de Aureliano Buendía), comente García Márquez est nebode de unu coronellu de fide liberale, Nicolás Márquez Mejía. Sa mama de Marquez, imbetzes, at ispiradu a s'iscritore su personàgiu de Ursula. In su romanzu si faeddat fintzas de sa maladia de s'insònnia chi burrat is ammentos, e de s'iscaressimentu colletivu de is fatos de s'istòria, emblemàtica de un'Amèrica Latina chi no ammentat prus su connotu suo, ma fintzas una dàbile ispiratzione de sa maladia de Alzheimer, una maladia fitiana in sa famìlia Márquez.[26]

Temàticas psicoanalìticas e esotèricas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Unos cantos crìticos ant evidentziadu, ultres a sa temàtica istòrica e sotziale, su cuntzetu tzirculare de su tempus (unu presente continu) chi isceti sa profetzia de Melquíades truncat, is numerosos riferimentos a s'alchimia e a s'esoterismu, su giogu literàriu struturalista chi cuat significados, o sa temàticas psicoanalìtiche de s'intzestu (su freudianu mitu de Edipo), bidu comente a autodestruidura de s'erèntzia, inevitàbile pro is chi non s'aberint a su mundu, de is archètipos antropològicos junghianos e de is sìmbulos ispainados in is pàginas de su romanzu, de s'amore e de sa morte. S'autore etotu at indicadu in s'Edipo rei de Sofocle - cun is temas de intzestu e profetzia - una de is fontes suas de ispiratzione, non pro custu romanzu .[27][28]

Macondo[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Macondo est su nùmene de una bidda immaginària, tufadu in sa foresta colombiana, in ue s'acumprint is fatos de su romanzu. In relata a su logu geogràficu, s'autore frunit carchi indìtziu chi permitit de collocare su bidditzolu in sa penìsula de sa Guajira. No est a tesu meda dae sa costa de su Mare Caraibico e s'esploradura ghiada dae José Arcadio Buendía, partende de Riohacha, s'imbucat in sa sierra pro agiumai duos annos. Forsis su bidditzolu s'agatat a tzentinas de chilòmetros a sud de Riohacha, a oru de sa Sierra Nevada de Santa Marta e acanta a sa bidda de Aracataca, logu de nàschida de s'iscritore.

Aprofundimentu

Pro cantu tocat s'orìgine de su nùmene de su bidditzolu, est istadu osservadu chi Makond fiat fintzas sa denominatzione de unu de sos bidditzolos bananeros abitados dae is gringos, acanta de Aracataca, chi García Márquez biet a pipiu cando paris cun sa mama andat a agatare is parentes de issa, unu bidditzolu cungiadu dae tzinta de filu ispinadu (comente a sa tzitadina de sa cumpangia bananera) chi ammustrat a s'autore un'àtera realidade a issu disconnota, fèminas bellas e elegantes chi abitant domos diversas e bivent vidas diversas, unu bidditzolu in ue baldt una lege diferente e istiles de vida diferentes.[29] Forsis donat a sa bidda de is Buendía custu nùmene ca rapresentat su bidditzolu ideale de su pipiu oramai essidu iscritore.

Su sìtiu geogràficu cabale, comente si siat, est de pagu importu a pro sa trama, giai chi totu is fatos s'acumprint in Macondo, A foras de is chi tocant is gherras de su Coronellu, opuru cando est descrita sa tzitadina de in ue acudit Fernanda (in ue Aureliano Segundu andat a dda chircare e in ue batint a Meme pro sa clausura).

Su chi est craru, andende in antis in sa letura, est s'isvilupu de su bidditzolu: in comintzu assentadu dae unas binti domos de ludu, custas creschent e sunt fatas cun matones, posca is pavimentos in tzimentu, is coberturas de zircòniu, e a pustis s'acostàgiat sa bidda de sa cumpangia bananera inghiriada dae una retze eletrificada. Fintzas sa vida in su bidditzolu s'ànimat (prus che totu in su Caminu de sos Turcos). In comintzu lassadu a foras de su restu de su mundu (sena mancu unu servìtziu de posta), su bidditzolu arribbat a èssere segudadu fintzas dae sa ferrovia. Sa fase de su declinu incumentzat a pustis de su tempus de sa cumpangia bananera e de su degòlliu de is traballadores suos. Su dilùviu longu chi sighit batit a sa ruina de domos medas e a s'abbandonu de àteras. Cun sa prosperidade, is bividores perdent fintzas is ammentos, finas su merie in ue, mentras Aureliano Babilonia detzifrat is ùrtimas pergamenas, unu bentu violentu at a mundare su bidditzolu dae sa cara de sa terra.

S'atmosfera de su romanzu, sa fortza sua evocativa, is immàgines suas, s'universalidade de su tema printzipale (sa soledade), faghent de Macondo unu logu mìticu.

Istòria editoriale e crìtica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'amigu Carlos Fuentes, chi at lèghidu in anteprima carchi capìtulu, iscriet un'artìculu pregiosu chi creat un'aspetativa a pitzus de su romanzu; àteras antitzipatziones aparint in rivistas in Mèssicu e Colòmbia, e finas in Mundo Nuevo publicada in Parigi pro is emigrados. A sa domo editora Sudamericana de Buenos Aires chi ddi proponet un'imprenta noa de is romanzos pretzedentes, García Márquez oferit su testu nou. Sa prima editzione est ispaciada in 15 dies, e in pagos meses arribbant 18 cuntratos de tradutzione èstera, cumprèndida s'italiana pro Feltrinelli.[9] Su libru binchet su Prix du Meilleur livre étranger (Prèmiu pro su mègius libru istràngiu) in su 1969 e su Prèmiu Rómulo Gallegos in su 1972.

In s'ìnteri su de IV Cungressos internatzionale de sa Limba ispagnola, riunidu in Cartagena in su martzu de su 2007, est istadu botadu comente a segunda òpera prus importante iscrita in limba ispagnola, a pustis isceti de su Don Quijote de la Mancha.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Bruno Arpaia, «Gabo. L'Eldorado della solitudine». Il Venerdì di Repubblica, p.19, 9 làmpadas 2017
  2. Gabriel García Marquez, «Solitudine e comunità», appendice pubblicata su «Cent'anni di Solitudine», ed. Mondadori, p.373
  3. Gene H. Bell-Villada, Gabriel García Márquez's One Hundred Years of Solitude: A Casebook, Oxford University Press, 2002, ISBN 0-19-514455-4.
  4. One Hundred years of Solitude, by Gabriel García Márquez, 2003, Harper Collins: New York, ISBN 0-06-088328-6, postfazione intitolata: 'P.S. Insights, Interviews & More' pp. 2-12
  5. (EN) The Walrus Magazine » Books » One Hundred Years of Solitude at Forty » Marquez, in web.archive.org. URL consultadu su 14 santugaine 2020 (archiviadu dae s'url originale su 14 ghennàrgiu 2010).
  6. "The Modern World". Web, www.themodernword.com/gabo/. April 17, 2010
  7. McMurray, George. "Reality and Myth in García Márquez' ‘Cien años de soledad'". The Bulletin of the Rocky Mountain Modern Language Association, Vol. 23, No. 4 (Dec., 1969), pp. 175-181
  8. Michael Wood, Gabriel García Márquez: One Hundred Years of Solitude, Cambridge University Press, 1990, ISBN 0-521-31692-8.
  9. 9.0 9.1 9.2 9.3 9.4 Rosalba Campra, note a Gabriel García Márquez, Opere narrative, Meridiani Mondadori, 1987, p. 990, ISBN 88-04-55136-4.
  10. Olga Martínez Sasi, Gabriel García Márquez, su vida, su historia, El Colombiano, 2007. URL consultadu su 29 trìulas 2014.
  11. Mancari su nùmene suo no siat mai naradu, est Eréndira e s'ajaja sua. S'istoria est ismanniada e arricada in su contu printzipale de La increíble y triste historia de la cándida Eréndira y de su abuela desalmada
  12. Cumparit inoghe su protagonista de su romanzu curtzu Nemos iscriet a su coronellu, comente a giòvanu ufitziale chi intregat sa càscia de sa revolutzione, in càmbiu de una retzida.
  13. 13.0 13.1 (IT) Elena Clementelli, GABRIEL GARCIA MARQUEZ (TXT), in web.archive.org, 10 austu 2014. URL consultadu su 14 santugaine 2020 (archiviadu dae s'url originale su 10 austu 2014).
  14. Geoffrey Leslie Simons, Colombia: A Brutal History, Saqi, 2004, ISBN 0-86356-758-4.
  15. Rausch, Jane M. Colombia: Territorial Rule and Llanos Frontier. University Press of Florida: 1999.
  16. 16.0 16.1 Eric L. Reinholtz, Bloom's How to Write about Gabriel Garcia Marquez, pag. 82
  17. Cien anos de soledad, in scholieren.com.
  18. Su pessonàgiu de su preìderu chi ddi narant El Cachorro, originàriu de Macondo e furriadu in tzitade cun sa beste talare a pustis de àere militadu comente a ufitziale in s'esèrtzitu liberale, est pigadu dae su romanzu La hojarasca
  19. Babbu Ángel est presente, sena nùmene de bàtiu, in tres contos pretzedentes.
  20. Babbu Antonio Isabel est giai presente in su romanzu La mala hora e in duos àteros contos, La viuda de Montiel e Los funerales de la Mamá Grande
  21. (IT) Decadentismo in "Enciclopedia del Novecento", in www.treccani.it. URL consultadu su 17 santugaine 2020.
  22. E. Cicogna, Introduzione a Cent'anni di solitudine, Mondadori, 1967
  23. Verity Smith, Encyclopedia of Latin American Literature, Routledge, p. 346
  24. ["The Modern World". Web, www.themodernword.com/gabo/]. 17 abrile 2010
  25. S. Righini, Messico e Nuvole, Il Tiro Magazine
  26. Garcia Marquez ha l'Alzheimer?
  27. Introduzione a Cent'anni di solitudine, Mondadori
  28. (IT) Margherita Rubino, Edipo e Medea fuori dal tragico (PDF), in web.archive.org, 27 trìulas 2014. URL consultadu su 14 santugaine 2020 (archiviadu dae s'url originale su 27 trìulas 2014).
  29. Cent'anni di solitudine, periodico Daily, in periodicodaily.com. URL consultadu su 22 martzu 2013 (archiviadu dae s'url originale su 4 martzu 2016).