Sòrighe (informàtica)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
bùssola Disambiguatzione – Si ses chirchende àteros significados, càstia Sòrighe (disambìgua).


Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su mollu prus comunu de sòrighe pro elaboradore: duos teclas cun una rededda tzentrale chi funtzionat siat comente a tecla chi de elementu de controllu de sa funtzione iscurre.

Su sòrighe (fintzas ratu), in informàtica, est unu dispositivu (o perifèrica) de punnamentu impreadu pro frunire intrada a un'elaboradore, imbiende a su sistema unu cumandu de s'impitadore a manera chi a unu movimentu suo in una base sòlida liniare nde currispondat su pròpriu de un'indicadore in s'ischermu naradu punnadore. Est dotadu de unu o prus teclas chi ddis podent èssere assignadas vàrias funtziones. Est aici mutidu pro s'assimìgiu cun s'animale. Su sistema est istadu brevetadu in su 1967 e est oe impreadu in agiumai totu is elaboradores personales de su mundu.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Disinnu bènnidu dae su brevetu de Engelbart

Douglas Engelbart est cunsideradu s'imbentore de s'aparatu informàticu, segundu cantu espostu in sas publicatziones de Thierry Bardini, Paul Ceruzzi, e Howard Rheingold.[1][2][3] Engelbart at pensadu cun àteros deghessete collegas in s'Augmention research center, in ue est nàschidu su progetu de su NLS, un'ambiente programma cun su fine de fatzilitare is fainas de sos iscientziados.[4] Su primu protòtipu est istadu cuntzepidu in su 1964 e su brevetu pro s'indicadore suo de positzione X-Y pro ischermu dd'ant assignadu su 21 làmpadas 1967.

Durante sa Joint Computer Conference a su Convention Center de San Francisco, in su 1968, s'est acumprida sa dimustratzione pùblica de su progetu a in antis de prus de milli espertos. Est possìbile osservare sas immàgines de s'eventu chi at postu sas bases de totu su chi est s'usu de oe de s'elaboradore personale.[5]

Unos cantos annos a pustis sa Xerox at prodùidu su primu elaboradore dotadu de Interfàtzia gràfica e sòrighe, su Xerox Alto. Posca Steve Jobs de s'Apple Computer, bidende una dimustratzione a sa Xerox de s'impreu de su sòrighe, at isvilupadu una versione prus sobrada de sa matessi bidea, s'elaboradore Lisa, creschende·nde s'usabilidade.

Funtzionamentu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Internu de unu ratu mecànicu sena filos: 1. rodeddas de iscurrimentu de pàgina 2. rodeddas de iscumprou de movimentu 3. isfera de movimentu 4. vanu baterias















Is tecnologias impreadas in is sòrighes tenent in manera essentziale tres finalidades:

  1. iscumproare su movimentu de su sòrighe
  2. imbiare su datu a s'aparatu in ue su sòrighe est collegadu
  3. permìtere s'ativatzione de funtziones

Iscumprou de su movimentu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sòrighes mecànicos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ischema de unu sòrighe a bòcia tìpicu.

In su tipu de ratu prus betzu, chi ddi narant in manera informale "a bòcia", ddoe at:

  • un'isfera, a parusu in metallu, rivestida de gomma, chi moet sas rodas foradas (rodas fònicas) de su codificadore;
  • duos bortadores de positzione, caraterizados dae:
    • duas rodas foradas postas pari-pari a manera ortogonale;
    • bator sensores, pro mesurare sa lestresa de rotatzione de sas rodas fònicas;
    • duas fontes luminosas infrarujas;
  • trasmissiones a s'elaboradore.

Is sòrighes de custu tipu tenent su prètzio de èssere econòmicos ma fintzas s'isvantàgiu de s'imbrutare meda cun s'impreu: su prùere, difatis, s'atacat a sas rodeddas chi iscumproant su movimentu, faghende·nde s'usu impretzisu e pagu costante.

Sòrighes òticos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Lughe LED de unu sòrighe òticu

Sos primos sòrighes òticos impreaiant unu LED e unu bortadore òticu-elètricu pro rilevare su movimentu relativu a sa superfìtzie de apògiu. Custos ratos podiant èssere impreados in un'ispetziale superfìtzie metàllica isceti cun una retze de lìnias fines biaitas e murras.

Posca sos sòrighes òticos ant pòdidu achirire tzircùitos integrados pro s'elaboratzione de s'immàgine, a manera de pòdere èssere impreados in unu nùmeru prus mannos de superfìtzies comunas. Custu at permìtidu s'isparghidura de massa de s'aparatu.

S'istrutura interna de su sòrighe òticu est insandus meda semplificada, difatis a su locu de s'isfera, de sas rodas e de sos sensores chi iscumproant sos movimentos a costadu de duos assos de movimentu, ddoe at unu tzircùitu integradu isceti, unu sensore òticu e unu LED de illuminatzione. Su protzessore de unu sòrighe òticu est meda prus cumplessu de su chi ddoe at in unu sòrighe traditzionale, pro s'elaboratzione majore netzessària. Comente si siat un'aparatu a istadu sòlidu, mancari cumplessu, est de sòlitu meda de prus fidadu de un'òrganu mecànicu. Annotamala sa farta totale de aberturas in ue faghet a intrare brutore e prùere permitit una vida mèdia de su dispositivu meda prus longa de is traditzionales, sena bisòngiu de mantenidura.

Unu àteru avantàgiu de is sòrighes òticos est sa possibilidade de funtzionare cun cale si siat inclinu, fintzas a fundu in susu. Pro contra no podet funtzionare subra su bidru o subra superfìtzies sena peruna trama òtica. Is superfìtzies chi rifletent meda sa lughe puru podent donare problemas a s'iscumprou pretzisu de su movimentu.

Sòrighes laser[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is mouse laser sunt in manera essentziale ratos òticos chi impreant unu laser a su locu de unu LED pro s'illuminatzione de su pranu de apògiu. Comente a cunsighèntzia ddoe at una risolutzione majore in s'achirimentu de s'immàgine, chi si traduit in una mègius pretzisione e sensibilidade de movimentu.

Acàpiu e protocollos de comunicatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sòrighes cun cavu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'acàpiu cun cavu esistet finas dae sos primos sòrighes e subravivet fintzas oe, ca est simpre, econòmicu e esentu de isvantàgios mannos. Su cavu incumentzat de s'ala anteriora de su dispositivu e acabbat cun un'ispina de insertare in s'elaboradore.

Is sòrighes traditzionales teniant unu cavu seriale mentras is sòrighes Apple teniant cavos ADB. Ambas tipologias non sunt prus impreadas. Oe in die, is cavos sunt de tipu PS/2 opuru USB.

Su protocollu PS/2[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nùmene de s'acàpiu DIN a 6 contatos benet dae sa sèrie de elaboradores IBM Personal System/2, introduida dae IBM in su 1987. Su matessi acàpiu benit impreadu fintzas in sos teclados PS/2.

Pro ogni eventu de movimentu, carcadura o intrega de una tecla, unu sòrighe PS/2 imbiat una secuèntzia de tres byte cun su formadu sighente:

B7 B6 B5 B4 B3 B2 B1 B0
Byte 1 YV XV YS XS 1 MB RB LB
Byte 2 movimentu in s'asse x
Byte 3 movimentu in s'asse y
  • XS e YS indicant su sinnu de su balore de su movimentu de s'asse x e de s'asse y
  • XV e YV serbint pro indicare unu butulamentu in sos datos rispetivos de movimentu
  • MB, LB, RB sunt sos indicadores de istadu de sas teclas tzentrale, manca e dereta. Si impostados a 1 indicant chi su rispetiva tecla est incarcada.

Unu sòrighe PS/2 est annotamala bonu a cumprèndere diversos cumandos pro s'aviu e su controllu, pro cambiare modalidade de funtzionamentu e pro cambiare sa risolutzione de sos vetores de movimentu.

Sòrighes sena filu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sòrighe sena filos:1, 2, 4 teclas manca, dereta e laterale 3 sa rodedda 5 sa base de re-carga

Unu sòrighe sena filu est collegadu a s'aparatu pro mèdiu de unu retzidore de dimensiones minores, chi comùnicat cun issu pro mèdiu de undas ràdio o rajos infrarujos.

Pro sa farta de su cavu sunt netzessàrios:

  • baterias de alimentatzione
  • retzidore, unu dispositivu collegadu a s'elaboradore chi retzit sos signales de su sòrighe
  • cargadore (optzionale)

Teclas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sòrighe a chimbe teclas

Cada sòrighe tenet una o prus teclas. Mollos cun una tecla isceti sunt comunos cun is elaboradores Apple. Oe in die is sòrighes tenent de sòlitu tres teclas: manca (1 in sa figura), dereta (2) e sa rodedda (3) chi podet èssere fintzas impreada comente a tecla. Prima de sa resèssida de Internet e de su World Wide Web ddoe fiant mollos de sòrighe cun tres teclas ma fiant pagu comunos. A pustis, is sòrighes cun sa rodedda chi funtzionat fintzas de tecla sunt essidos sa normalidade.

Is teclas sunt impreadas pro ativare determinadas funtziones, calicuna essida istandard de facto, comente a sa sìngula pressione (clic) pro s'issèberu o duos pressiones lestras (dòpiu clic) pro s'abertura de documentos e s'esecutzione de programmas. Prus in generale sa pressione de una tecla de su sòrighe permitit de interagire cun s'ogetu de s'interfàtzia gràfica indicadu dae su puntadore in s'ischermu. Su tipu de interatzione dipendet siat dae sa tecla incarcada, siat dae su programma impreadu.

De sòlitu, sos programmas e sos sistemas operativos permitint sa configuratzione e personalizatzione prena de sas teclas.

A su contràriu de su chi est sutzèdidu a sas tecnologias pro s'iscumprou de su movimentu, is teclas de su sòrighe no ant tentu innovatziones mannas, si no pro carchi mudada in sa forma pro motivos de disinnu, ergonomia e in su nùmeru de sas teclas.

Impreos comunos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mancari chi siat possìbile personalizare su cumportamentu de su sòrighe, cun su tempus s'est creada una semàntica gestuale implìtzita assotziada a sos usos prus comunos. Sos isvilupadores de programmas de sòlitu chircant de respetare custos significados pro permìtere a s'impitadore un'usu coerente e intuitivu de su programma pro mèdiu de su sòrighe.

Clic[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A una pressione curtza de una tecla cun intregu immediatu ddi narant clic o fàghere clic.

In is sòrighes cun duas o prus teclas, sa tecla printzipale est sa de manca. Cando si narat "fàghere clic" sena nàrrere cun cale tecla, sa manca est sa chi si depet impreare. Unu clic cun sa tecla manca serbit in manera tìpica a arratzare un'ogetu comente a un'icona o unu cumandu de unu menù, mentras unu clic cun sa tecla dereta aberrit a parusu unu menu cuntestuale.

Medas sistemas operativos permitent de iscambiare sa funtzione de is teclas pro un'impreu prus còmudu pro is impitadores mancosos. Issos, prus che totu cando sunt nobìssios, si diant a pòdere confùndere, ca depent regordare de impreare sa tecla manca cando leghent "sa tecla dereta" e a s'imbesse.

Unu clic cun sa tecla tzentrale, o sa pressione de sa rodedda de iscurrimentu, non tenet unu significadu comunu bene definidu, ma dipendet dae su cuntestu e de s'aplicatzione. Carchi navigadore, pro esempru, permitit de abèrrere unu ligòngiu in un'ischeda noa impreende su clic cun sa rodedda.

Is teclas additzionales a bortas sunt impreadas in sa letura de ipertestos replichende su cumportamentu de is teclas A in antis e In dae segus de s'interfàtzia gràfica, ma sa configuratzione issoro est lassada a sas netzessidades e a su gustu de s'impitadore.

Dòpiu clic[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A duos clic in sutzessione lestra ddi narant dòpiu clic. Mancari chi siat possìbile esecutare unu dòpiu clic cun cale si siat pulsante de su sòrighe, su casu prus comunu, si no esclusivu, est sa tecla a manca.

In sos programmas aplicativos su dòpiu clic tenet significados diferentes, ma in is sistemas operativos cun interfàtzia gràfica a iconas su dòpiu clic est sinònimu de esecutzione de s'atzione pre-definida assotziada a un'ogetu. Custu cumportamentu no est universale: ddoe at sistemas operativos e elementos gràficos in ue s'esecutzione podet acontèssere cun unu clic isceti.

Trisinamentu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Issèberu mùltiplu de iconas pro mèdiu de trisinamentu subra KDE

Incarcare una tecla e mòere su sòrighe tenende sa tecla incarcada est naradu trisinare. Si no est ispetzificadu cale siat sa tecla, est sa de manca.

Su significadu comunu de s'atzione est s'issèberu mùltiplu de ogetos:

  • in unu sistema operativu cun interfàtzia gràfica faghet a arratzare prus iconas serrende·ddas in unu retàulu chi tenet comente a diagonale su tretu cun estremos su puntu in ue s'est incarcada in comintzu sa tecla e su puntu in ue si trìsinat su puntadore.
  • in un'elaboradore de testu faghet a trisinare de unu puntu de su testu a un'àteru, arratzende totu sos caràteres cuntènnidos
  • trisinende in unu programma de gràfica computerizada faghet a arratzare ala de s'immàgine, disinnare o cambiare una figura, ismanniare unu livellu etz.

Su trìsina e lassa est su tragamentu aplicadu a un'ogetu, a s'ispissu impreadu pro un'operatzione de mudamentu in memòria. Fàghere unu trìsina e lassa est pretzisu a agafare carchi cosa, dda carrare aterue e posca l'apojare. Aplicadu a sas interfàtzias gràficas est impreadu pro iscostiare o copiare archìvios e directory intro un'àtera directory o pro iscostiare bentanas trisinende·ddas pro sa barra de su tìtulu. S'usu in is aplicatziones est vàriu, ma coerente cun s'idea de base de movimentu.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Thierry Bardini, Bootstrapping: Douglas Engelbart, Coevolution, and the Origins of Personal Computing, Stanford, Stanford University Press, 2000, p. 95, ISBN 978-0-8047-3871-2.
  2. Paul E. Ceruzzi, Computing: A Concise History, Cambridge, MA, MIT Press, 2012, p. 121, ISBN 978-0-262-31039-0.
  3. Howard Rheingold, The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier, Cambridge, MA, MIT Press, 2000, p. 64, ISBN 978-0-262-26110-4.
  4. STIM - MouseSite, in sloan.stanford.edu. URL consultadu s'8 martzu 2020.
  5. Doug Engelbart 1968 Demo, in sloan.stanford.edu. URL consultadu s'8 martzu 2020.
Controllu de autoridadeGND (DE4225191-6 · LCCN (ENsh93009624