Saligheresu

Articulu in logudoresu

Sa tzidade de S'Alighera, in ue si diat faeddare su saligheresu

Su saligherèsu o saligarèsu (in catalanu alguerès, pronuntzia curretta /algares/), est una variedade de su cadelànu orientale chi si faeddat in sa tzidade de S'Alighera.

Reconnoschimentu de sa limba catalana in S'Alighera

Su saligheresu lu reconnòschent s'istadu italianu e sa regione autonoma de Sardigna comènte limba de minorìa. A propositu, s'art. 2 comma 4 de sa L.R. supra de s'avaloramèntu de sa curtura e limba de Sardinna reconnoschet su cadelanu chin custas paraulas:

« La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta, con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese. »

Datos istoricos

Sa presentzia de su cadelanu in S'Alighera est un'impositzione chi risalit a su seculu de battordichi cando sos invasores cadelanu/aragonesos, pustis de una rebellìa de sa populatzione de su logu, aiant catzadu sos sardos a fora e ch'aiant postu imbetze zente chi beniat dae sa Catalogna; tando sa tzidade si fit aunida chin sa corona de Aragona, sos cadelanos teniant totus sos postos de s'aministratzione ei sa populatzione sarda chi bi colaiat a inie, custa limba, finiat de l'atzetare. Ecco chi duncas su s'aligaresu, mantesu biu dae sa zente in su cursu de s'istoria sarda e isoladu dae su logu originariu, a un'ala presentat paraulas anticas chi in sa Catalugna etotu no s'impitant prus e a un'atera si bi resessit a agatare una tzerta influentzia bènnida dae sas limbas printzipales de s'isula, dae s'internu (su sardu) e dae s'esternu (s'ispagnolu a primu e s'italianu a pustis).

Difusione

Su s'aligaresu, sigund' 'e una tzerta istima, lu diat faeddare su 30% de sos s'aligaresos e lu diat cumprendere su 65% de issos. A dontzi modu, b'at de narrere chi su cadelanu puru in passadu lu faeddaiant petzi in sa tzidade intra moenia ei in costèra, sènde su chirru de campagna sardu-faeddante; b'aiat dicotomia intra sos chi teniant su sardu che limba mama, massajos e pastores, e sos chi teniant imbetze sa cadelana, piscadores. Oe chi est oe, su s'aligaresu est in dificurtade manna, sende postu che un'isula lingustica in intro de un'atera e cussiderande sos s'aligaresos etotu sa limba issoro comente cussa de sos poberos (No volguerà que mon fill parlaria la llengua de los pobres, naraiant sas mamas chi aiant chèrfidu imparare a sos fizos sa limba de sa "zente ricca", ovverosiat s'italianu), e a resurtu de custu protzessu s'iscumbatat chi solu sos antzianos sighint a la mantenner galu bia, bìdu chi sos zovanos faeddan petzi s'italianu. Pro chircare de no lu lassare morri-morri, b'at in tzidade atividade manna cun sa presentzia de sotzios curturales, un'iscola inue s'imparat su s'aligheresu, zornales e puru zassos peri sa retza iscritos in tale limbazu.

Cullegamentos de fora

• Diccionari de Alguerés
• S'aligheresu - Corpus Oral de l'Alguerès
• El lèxic dels maniners algueresos, entre catalanitat i mediterraneïtat (Rafael Caria)
• El català de l'Alguer: Un model d'àmbit restringit Archiviadu su 24 abrile 2006 in s'Internet Archive.
• Zassu uffitziale de su comune in catalanu Archiviadu su 6 martzu 2008 in s'Internet Archive.
• Curs d'Alfabetització de Català de l'Alguer Archiviadu su 20 freàrgiu 2006 in s'Internet Archive.