Spandau

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 52°33′N 13°12′E / 52.55°N 13.2°E52.55; 13.2

Spandau

Coat of arms of borough Spandau.svg
Example alt text
Munitzìpiu
Istadu Germània
Tzitade Berlinu
Tirada 91.91 km²
Populatzione 245.527 biv.
Densidade 2.700 biv./km²
Mapa
Example alt text
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Spandau est su de chimbe distretos amministrativos de Berlinu (Germània). Fiat criadu in su 1920 dae sa tzitade omònima chimbe àteros comunos. S'agatat postu in sa bènnida a pare de is rios Spree e Havel. Est su distretu berlinesu cun populatzione minore, ma su bator unu prus mannu pro tirada.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'istòria de Spandau comintzat in su sèculu VII o VIII, cando is islavos hevellis si fiant aposentados in s'àrea e prus a fatu ddoe aiant fraigadu una fortilesa. Fiat istadu conchistadu in su 928 dae su re tedescu Heinrich I, ma fiat torrada suta poderiu islavu a pustis de sa rebellia de su 983.

In su 1156, su conte ascàniu Albrecht von Ballenstedt ("Albrecht s'Ursu") aiat ocupadu sa regione. A su 1197 remontat su primu mentovu de Spandowe in unu atu de Otone II de Brandenburgu - duncas baranta annos in antis de su de Cölln parte de sa Berlinu medievale. Spandau aiat retzidu deretos de tzitade in su 1232.

Durante su poderiu de is Ascànios fiat comintzadu su fraigu de sa fortilesa de Spandau, sa cale fiat acabada intre su 1559 e su 1594 dae Joachim II de Brandenburgu. In su 1558 sa bidda de Gatow fiat fata parte de Spandau. In su 1634, durante sa gherra de is Trinta Annos , Spandau fiat istada acometada dae sos isvedesos.

In su 1806, a pustis de sa Batalla de Jena e Auerstedt, is tropas frantzesas suta Napoleone si fiant aposentadas in sa tzitade eddoe fiant abarradas fintzas a su 1807. In su 1812, Napoleone fiat torradu, e sa fortilesa fiat istada acometada s'annu a fatu dae is tropas prussianas e russas.

Dae su 1849 su poeta e rivolutzionàriu Gottfried Kinkel fiat unu detentu de sa presone de Spandau, fintzas a èssere lìberadu dae s'amigu Carl Schurz in sa note de su 6 de onniasantu de su 1850.

In antis de sa Prima Gherra Mundiale, Spandau fiat sede de iscagiatòrgios de cannones mannos, fàbricas de brùvura e àteros munitziones de gherra, cosa chi nde faghiat unu tzentru de s'indùstria bèllica de s'Impèriu tedescu. Fiat puru una tzitade de distacamentos militares cun casermas medas. In su 1920 Spandau (su cale nùmene fiat istadu cambiadu dae Spandow in su 1878) fiat incorporada a Berlinu Manna che in calidade de distretu.

A pustis de sa Segunda Gherra Mundiale, fiat parte de su setore britànnicu de Berlinu Ovest. Sa presone de Spandau, chi fiat torrada a fraigare in su 1876, fiat usada pro detènnere a criminales de gherra nazistas chi aiant retzidu sa pena a sa presone in su protzessu de Nürnberg. A pustis de si mörrere Rudolf Hess, ùrtimu presoneri, sa presone fiat de su totu derrùida dae is potèntzias alliada e a pustis remplasada dae unu tzentru cummertziale.[1]

Gatow aeròdromu, in su sud de su distretu, fiat istadu usadu dae sa Royal Air Force durante s'ocupatzione is pustis-gherra, susetotus durante su tempus de su ponte aèreu. Dae su 1995 s'aeròdromu est istadu fatu museu de istòria militare.

Bighinados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Goda, Norman J. W., Tales from Spandau : Nazi criminals and the Cold War, 2007.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]