Vènetu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Veneto)
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 45°44′N 11°51′E / 45.733333°N 11.85°E45.733333; 11.85

Bandera
Posidura in Itàlia

Su Vènetu (Vèneto in vènetu IPA|/ˈvɛːneto/, Veneto in làdinu, Venedigen in tzimbru), ufitzialmente Regione de su Vènetu, est una regione italiana a istatutu ordinàriu de unos 4.909.013 bividores posta in su chirru orientale de s'Norditàlia; capitale istòrica e cabulogu amministrativu est sa tzitade de Venètzia.

Sa de chimbe regiones pro populatzione de Itàlia, a pustis de Lombardia, Làtziu, Campània e Sitzìlia, fàghet làcana a norte cun s'Àustria, a nord-ovest cun su Trentinu-Südtirol, a sud cun s'Emìlia-Romagna, a sud-ovest cun sa Lombardia, est cun su Friuli-Venètzia Giùlia e a sud-est si ghetat a su mare Adriàticu. Impare cun Trentinu-Südtirol e Friuli-Venètzia Giùlia costituit sa macroarea de su Triveneto o de sas Tres Venètzias.

Sa de ses regiones prus visitadas in Europa e prima in Itàlia segundu sos datos Eurostat,[1] cun 19,6 milliones de arribos e 69,2 milliones de presèntzias turìsticas in su 2018,[2] pigat su nùmene de su pòpulu de sos Vènetos, populatzione indoeuropea chi si fiat aposentada in su territòriu a pustis de sa metade de su segundu millènniu a.C..

In su segundu pustis-gherra su Vènetu aiat connotu unu perìodu de crisi, faghende·si una zona pòbera e sena un' economia forte. Oe in die est una de sas regiones prus ricas de Itàlia. At connotu un'ispaniadura econòmica forte a berus, e est sede de importantes fainas industriales e tertziàrias.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Il Veneto è la sesta regione più turistica d'Europa, in touringclub.it. URL consultadu su 13 austu 2019.
  2. Sistema statistico regionale - presenze di turisti, in statistica.regione.veneto.it. URL consultadu su 13 austu 2019.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]