Alan Turing/campidanesu

Articulu in campidanesu

SEMUS TRABALLENDE! - WORK IN PROGRESS!

--Tzibernetic (talk) 14:52, 21 Cab 2019 (CEST) est preparende custa pàgina; non la sinnaledas comente stub e non la modifichedas si s'ùrtima mudàntzia est retzente.

Alan Mathison Turing (Londra, 23 de Làmpadas 1912; Manchester, 7 de Làmpadas 1954) est stètiu unu matemàticu, informàticu, lògicu, filòsofu, biòlogu matemàticu e criptoanalista britannicu. Est su creadori de s'idea de sa Màchina de Turing, chi est a su fundamentu de is carcoladoris de oi. In s'interis de sa Segunda Gherra Mundiali at traballau me is Servìtzius Segretus britannicus po arrogai su codixi tedescu Enigma, donendi meda agiudu po sa gherra de is sutamarinus in sa Batalla de s'Atlanticu. A pustis de sa gherra at progettau su carcoladori ACE e at fatu medas traballus imperendi su carcoladori po studiai problemas matemàticus de sa biologia, pretzisamenti de embrionòlogia. At fatu puru traballus filosòficus a pitzu de s'intelligèntzia artifitziali, e sa Prova de Turing o Giogu de s'Imitu est cunsiderada oi puru su paradigma po su stùdiu de su cumportamentu de is elaboradoris. Ddu ant processau in su 1952 cun s'acusa de omosessualidadi e cundennau a sa castradura chìmica. S'est bociu in su 1954 cun una mela prena de cianuru.

Est cunsiderau unu de is prus grandus matemàticus de su XX seculu, su babbu de s'informatica moderna, su primu a studiai s'intelligèntzia artifitziali. Medas de is traballus de cosa sua, po mori de su segretu militari, ddus ant scobertus sceti meda annus a pustis de sa morti.

Giovania e educatzioni

Alan Turing benìat dae una famìlia de sa gentry, is printzipalis chentza tìtulu de nobilesa de sa sociedadi ingresa. Su babbu fiat Julius Turing, unu funtzionàriu de s'Indian Civil Service, s'amministratzioni de s'Impèriu Britànnicu in Ìndia. Sa mama, Ethel Stoney, benìat de una famiglia de sa gentry de s'Irlanda, e su babbu puru traballàt in India cummenti ingigneri de sa ferrovia. Si fiant cannòsciu a pustis de unu perìodu de dexi annus chi su Julius Turing iat colau in su distretu de Madras, in s'Ìndia de su Sud. Si funt cojaus in su 1907 a Dublinu e iant tentu su primu fillu, John Turing, in su 1908.

Alan Turing est nàsciu in su 1912 in Paddington, unu borough de Londra, in s'interis de unu perìodu de licèntzia longu de su babbu. Unu annu a pustis su babbu e sa mama fiant partius po s'Ìndia, affidendi Alan e su fradi cun sa famìlia Ward, unu colonellu in pensioni cun sa pobidda chi bivìant a St Leonards-on-Sea, una bidda acanta de su mari de sa Manica. In su 1916 fiat torrada sa mama sceti, su babbu ancora traballendi in Ìndia. Dd'ant iscritu dae su 1918 a su 1922 in sa scola privada St Michael, e dae su 1922 a su 1926 in sa scola indipendenti de Hazelhurst, aundi is pipius bivìant impari. Est intrau in sa public school de Sherborne in su 1926. Fintzas dae minori ddis praxiant is iscièntzias, is mapas, is giogus cummenti is scacus, ma custas passionis no praxiant a is professoris, chi pensànt chi sa cultura bera fessit cussa umanìstica. Su fatu chi fadìat esperimentus de chìmica Is votus de cosa sua no fiant artus meda, e teniat grandus problemas cun is gerarchias de sa scola. No ddis praxìant is sports de scuadra, ma fiat bravu meda in sa cursa de resistèntzia.

Christopher Morcom

Turing fiat unu piciocu solitàriu, e no teniat medas amigus. Un'ecetzioni est stètia s'amigàntzia cun Christopher Morcom, unu piciocu de un'annu prus mannu chi iat cànnosciu a scola in su 1927. Issu teniat sa passioni po sa scièntzia ca Alan, e passànt medas tempus a chistionai de matemàtica, astronòmia, relatividadi e a fai esperimentus. In su 1929 iant fatu impari is provas po intrai a su Trinity College de Cambrige: Morcom fiat arranèsciu a intrai, Turing nono. Alan no scirìat chi Christopher tenìat sa tubercolosi bovina: su 13 de su Friàrxu 1930 est mortu.

Cussa amigàntzia est stètia de meda importu po Turing. Naràt chi Christopher fiat stètiu su primu amori de cosa sua, mancai Christopher no pensessit a cussu raportu a cudda manera. Po fai bella figura cun issu iat imparau a essi prus pretzisu a scola, e iat agatau po sa prima borta cancunu po chistionai de is cosas chi ddi praxìant. Est abarau amigu de sa famìlia a pustis de sa morti. In sa letera chi iat imbiau a sa mama de Christopher iat scritu:

« S'interessu chi ponìa in su traballu de cosa mia, po esempru in astronòmia (chi est stètiu issu a mi fai cannosci), deu ddu cunsideaia ca cosa de dividi cun issu, e creu chi issu puru intendessit unu pagu sa pròpia cosa apetus a mimi. Immoi una parti de cuddu interessu si ndi est andada, ma sciu chi in su traballu de cosa mia depu ponni su matessi interessu, sa matessi energia chi iat a ponni si issu fessit ancora biu, ca custa est sa cosa chi issu iat a bolli po mei. Seu seguru chi po Fustei perunu dolu iat a essi prus mannu. »

Universidadi

Turing at bintu una bussa po su stùdiu in su King's College in su 1931, e est andau a studiai matemàtica. In su 1935 dd'ant fatu fellow (collega) de su King's College po una demostratzioni de su teorema de su limiti centrali, mancai su teorema fiat stètiu giai demostrau in una manera diferenti in su 1922 dae Lindeberg. In su 1937 at pubricau unu de is traballus de cosa sua prus fentomadus, On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem, est a nai A Pitzu de is numerus chi fait a carcolai, cun un'aplicatzioni a su problema de sa Decidibilidadi. Fiat unu traballu de lògica matemàtica: Turing demostrada chi su problema de sa Decidibilidadi no fadiat a ddu arresolvi. Puru immoi Turing iat demostrau una cosa chi fiat giai stètia demostrada dae Alonzo Church unus pagus mesis prima, cun unu mètodu diferenti, su lamda-carcuru. Ma in su traballu de Turing ddoi fiat su cuncetu de Machina de Turing, sa fundadura de is computers modernus.

Su traballu a pitzu de sa lògica

On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem est unu artìculu de meda importu po sa lògica matemàtica e s'informàtica. In su 1931 Kurt Gödel iat dimostrau is teoremas de s'Incumpletesa, est a nai chi in unu sistema lògicu aritmèticu no podit essi cumpletu (ossiat chi fait a demostrai totus is afirmatzionis beras partendi dae is assiomas); su Entscheidungsproblem, su problema de sa Decidibilidadi, fiat: mancai ddoi ant afirmatzionis chi no si podint demostrai, fait a agatai unu algorìtmu chi podit decidi si una afirmatzioni est bera o nono?

Artìculus ligaus

• Alan Turing (LSC)