COVID-19

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

COVID-19
Example alt text
Didascalia subra sa trasmissione e su tziclu de vida de su COVID-19
Ispetzialidade
Infetivologia
Classificatzione e risursas esternas
Sìntomos calentura, tùssiu sicu, dolore de gùturu, fadiga, prumonite, ARDS
Càusa SARS-CoV-2
Sinònimos e Variantes
Su/sa Covid, prumonite de coronavirus
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica
Sìntomos tìpicos de sa maladia de coronavirus 2019

Sa maladia de coronavirus de 2019,[1] prus connota comente COVID-19 o su/sa covid, corona e impropiamente tzerriada prumonite de coronavirus o coronavirus,​ est una maladia infetiva causada dae su SARS-CoV-2.[2][3]

Produit sìntomos sìmbigiantes a is de s'influèntzia o catarru, intre is cales s'incluent calentura, tùssiu,[4]dispnea (dificultade respiratòria), mialgia (dolore musculare)[5] ​e fadiga.[6][7] In casos graes si caraterizat pro prodùire prumonite, sìndrome de dificultade respiratòria aguda,[8]​ sepsi[9]​ e choc sèticu chi portat unu 3,75% de sos infetados a sa morte segundu s'OMS.[10]​ No esistet tratamentu ispetzìficu; is mesuras terapèuticas printzipales cunsistent in allebiare is sìntomos e mantènnere is funtziones vitales.[11]

Sa trasmissione de su SARS-CoV-2 si produit pro mèdiu de gutas piticas — microgutas de Flügge[12]​ — chi s'emitent faeddende, isturridende, tussende o espirende, chi una borta irrajadas dae unu portadore (chi podet non tènnere sìntomos de sa maladia o dda tènnere in costoidu)[13]​ passant deretu a un'àtera persone mediante s'annasadura, o abarrant subra de is trastos e superfìtzies chi inghìriant a s'emissore, e a pustis, a traessu de is manos, chi ddu pinnicant dae s'ambiente impestadu, pigant cuntatu cun is membranas mucosas orales, nasales e oculares, tochende·si sa buca, su nasu o sos ogros.[14][15] Custa ùrtima est sa bia printzipale de isparghidura, dae chi su virus podet abarrare biu fintzas pro dies in is fòmites (cale si siat trastu chentza vida, o sustàntzia, chi si s'impestat cun carchi patògenu e capatzu de ddu trasferire dae un'indivìduu a unu àteru).[16]​ Puru est documentada sa trasmissione peri aerosol (< 5μm).​

Is sìntomos aparessent intre duas e batòrdighi dies (perìodu de costoidu), cun una mèdia de chimbe dies, a pustis de s'espositzione a su virus.​[17][18][19] Esistet evidèntzia limitada chi sugerit ca su virus si diat pòdere trasmìtere una o duas dies in antis de tènnere sìntomos, dae chi sa viremia lòmpet a su pitzu a sa fine de su costoidu.[20] Su contàgiu si podet prevènnere cun s'innetada dae manos fitiana, o in ammancu de custa possibilidade sa desinfetzione issoro cun alcol in gel, coberende sa buca cando si tussit o s'isturridat e evitende su cuntatu pròssimu cun àteras persones,[21]​ intre àteras mesuras profilàticas, comente s'impreu de màscaras pro sa cara. S'OMS iscunsigiaiat in su mese de martzu 2020 s'impreu de sa màscara chirùrgica pro sa populatzione sana,[22]​ in su mese de abrile s'OMS aiat cunsideradu chi fiat una mesura atzetàbile in carchi istadu. Atualmente s'usu de màscaras chirùrgicas est cunsigiadu comente mèdiu de controllu primàrgiu pro is persones sintomàticas cun s'iscopu de prevènnere s'isparghidura de is microgutas respiratòrias. Est dimustradu ca s'usu de is mascareddas chirùrgicas minimat sa trasmissione de flùidos infetos.[23]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (ES) Los nombres de la enfermedad por coronavirus (COVID-19) y del virus que la causa, in who.int.
  2. (EN) Severe acute respiratory syndrome-related coronavirus: The species and its viruses – a statement of the Coronavirus Study Group (PDF), in biorxiv.org (archiviadu dae s'url originale s'11 freàrgiu 2020).
  3. (EN) Coronavirus officially named Covid-19, says WHO, in bbc.com (archiviadu dae s'url originale s'11 freàrgiu 2020).
  4. (ES) Síntomas del coronavirus: esta es la lista completa para saber cuándo pedir ayuda, in cnnespanol.cnn.com (archiviadu dae s'url originale su 21 martzu 2020).
  5. (EN) Nadine Attal, Valéria Martinez, Didier Bouhassira, Potential for increased prevalence of neuropathic pain after the COVID-19 pandemic, in Pain Reports, 27 Ghennàrgiu 2021.
  6. (EN) Q & A on novel coronavirus, in ecdc.europa.eu (archiviadu dae s'url originale s'11 freàrgiu 2020).
  7. (EN) Novel coronavirus (2019-nCoV), in health.gov.au (archiviadu dae s'url originale su 9 freàrgiu 2020).
  8. (EN) Interim Clinical Guidance for Management of Patients with Confirmed Coronavirus Disease (COVID-19), in cdc.gov (archiviadu dae s'url originale su 25 martzu 2020).
  9. (ES) La sepsis causa la mayoría de las muertes por coronavirus, in elmundo.es (archiviadu dae s'url originale su 24 martzu 2020).
  10. (ES) Enfermedad del coronavirus 2019 (COVID-19), in mayoclinic.org.
  11. (ES) Enfermedad del coronavirus 2019 (COVID-19), in mayoclinic.org.
  12. (ES) Carl Flügge y las gotas de saliva que se expulsan al hablar, in alef.mx (archiviadu dae s'url originale su 13 cabudanni 2016).
  13. (ES) Persistencia del virus SARS-CoV-2 en aerosol y superficies, in intramed.net (archiviadu dae s'url originale su 1º abrile 2020).
  14. (ES) Recomendaciones básicas de la OMS para protegerse frente al coronavirus, in geriatricarea.com (archiviadu dae s'url originale su 12 martzu 2020).
  15. (EN) Xian Peng, Xin Xu, Yuqing Li, Lei Cheng, Xuedong Zhou & Biao Ren, Transmission routes of 2019-nCoV and controls in dental practice, in International journal of oral science, nº 9, 3 martzu 2020.
  16. (EN) Persistencia del virus SARS-CoV-2 en aerosol y superficies, in intramed.net (archiviadu dae s'url originale su 1º abrile 2020).
  17. (EN) Coronavirus disease (COVID-19) advice for the public, in who.int (archiviadu dae s'url originale su 1º abrile 2020).
  18. (EN) 2019 Novel Coronavirus, in cdc.gov (archiviadu dae s'url originale su 30 ghennàrgiu 2020).
  19. (EN) Chih-Cheng Lai, Tzu-Ping Shih, Wen-Chien Ko, Hung-Jen Tang, Po-Ren Hsueh, Severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2) and coronavirus disease-2019 (COVID-19): The epidemic and the challenges, in Int J Antimicrob Agents, 17 freàrgiu 2020.
  20. (EN) Roy M Anderson, Hans Heesterbeek, Don Klinkenberg, T Déirdre Hollingsworth, How will country-based mitigation measures influence the course of the COVID-19 epidemic?, in The Lancet, vol. 395, 21 martzu 2020.
  21. (ES) Recomendaciones básicas de la OMS para protegerse frente al coronavirus, in geriatricarea.com.
  22. (EN) DO YOU NEED TO WEAR A MASK TO PROTECT YOURSELF FROM THE CORONAVIRUS?, in sbs.com.au (archiviadu dae s'url originale su 30 ghennàrgiu 2020).
  23. (IT) Use of face masks in the community by non-ill individuals (PDF), in ecdc.europa.eu.

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]