Desacatu de Černobyl'

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Tzentrale nucleare de Černobyl'

Su desacatu de Černobyl' (in ucrainu: Чорнобильська катастрофа?, trasliteradu: Čornobyl'si ka katastrofa; in bielorussu: Чарнобыльская катастрофа?, trasliteradu: Čarnobyĺskaja katastrofa; in russu: Чернобыльская авария?, trasliteradu: Černobyl'skaja avarija) est istadu s'intzidente prus grae averiguadu chi siat acontessidu in una tzentrale nucleare. Est unu de sos duos intzidentes classificados comente a catastròficos cun su livellu 7 e màssimu de s'iscala INES de s'IAEA, paris a s'intzidente acontèssidu in sa tzentrale de Fukushima Dai-ichi in su martzu 2011.

Su desacatu est acontèssidu su 26 de abrile 1986 fache a sas 1:23 oras, in logu de sa tzentrale nucleare V.I. Lenin, situada in s'Ucraina setentrionale (in s'època parte de s'URSS), a 3 km de sa tzitade de Pryp"jat' e 18 km de cussa de Černobyl', 16 km a sud de sa làcana cun sa Bielorùssia. Sas càusas sunt istadas inditadas variadamente in fartas graes de parte de su personale, siat tècnicu siat dirigente, in problemas relativos a s'istrutura e a sa progetatzione de s'impiantu matessi e in sa gestione econòmica e amministrativa errada. In su cursu de una proa definida "de seguresa" (giai esecutadu chene problemas de sorta in su reatore n. 3), su personale si fiat fatu responsàbile de sa violatzione de isvariadas normas de seguresa e de sentidu comunu, batinde a unu aumentu bruscu e incuntrolladu de sa potèntzia (e duncas de sa temperadura) de su chiu de su reatore n. 4 de sa tzentrale: s'aiat determinadu s'iscissione de s'abba de refrigeratzione in idrògenu e ossìgenu a pressiones gai elevadas de provocare sa rogadura de sas tubatziones de su sistema de iscidradura de su reatore. Su cuntatu de s'idrògenu e de sa grafite irrujada de sas barras de controllu cun s'ària, issu matessi, aiat innescadu un'esplosione meda forte, chi aiat provocadu s'iscovevamentu de su reatore e de cussighèntzia aiat causadu un'intzèndiu mannu.

Una nue de materiale radioativu fiat bessida a foras de su reatore e fiat torrada a rùere subra àreas ampras a inghìriu a sa tzentrale, contaminende·ddas graemente e faghende netzessària s'evacuatzione e sa torrada a aposentare in unas àteras zonas de casi 336.000 persones. Nues radioativas fiant lòmpidas fintzas s'Europa orientale, sa Finlàndia e s'Iscandinàvia cun livellos de contaminatzione a manu a manu minores, tochende fintzas s'Itàlia, sa Frantza, sa Germània, s'Isvìtzera, s'Àustria e sos Balcanos, finas a imbàtere a portziones de sa costa orientale de su Nordamèrica.[1]

Unu raportu de su Chernobyl Forum redatadu dae agèntzias de s'ONU (OMS, UNSCEAR, IAEA e unas àteras) contat 65 mortos atzertados e prus de 4.000 casos de tumore de sa tiròide intre sa populatzione chi teniant edade intre 0 e 18 annos in su tempus de su disastru, manna parte de sos cales cun probabilidade atribuìbiles a sas radiatziones. Sa parte majore de custos casos sunt istados tratados cun prognosi favoràbiles. Fintzas a su 2002 si fiant contados 15 mortos.[2]

Is datos ufitziales sunt cuntestados dae assòtzios antinuclearistas internatzionales, intre sos cales Greenpeace, chi presentat un'istima fintzas 6.000.000 de mortes subra iscala mundiale in su cursu de 70 annos, contende totu sos tipos de tumores riconduìbiles a su desacatu segundu su modellu ispetzìficu adotadu in s'anàlisi.[3] Su grupu de sos Birdes de su parlamentu europeu, puru cuncordende cun su raportu ufitziale ONU pro cantu pertocat su nùmeru de sos mortos atzertados, si nde diferèntziat e ddu cuntestat subra sas mortes presumidas, chi istimat prusaprestu in 30 000-60 000.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Gerald Matisoff, Lauren Vikto, sciencedaily.com, 2 de santuaine 2008, http://www.sciencedaily.com/releases/2008/10/081001130000.htm.
  2. (EN) Chernobyl Forum, 2006 pàginas 16-17.
  3. Greenpeace, abrile 2006, http://www.greenpeace.org/italy/Global/italy/report/2006/9/Sintesi-Cernobyl-2006.pdf. (ùrtima lìnia tabella a pàgina 2)