Essida de su Rènniu Unidu dae s'Unione Europea

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Posidura de su Rènniu Unidu in s'Unione Europea
Partzidura de su votu in intro de s'istadu. In colore biaitu sas àreas a majoria favoràbile pro s'essida, in colore grogu sas chi in ue sa permanèntzia in s'Unione Europea at bintu

S'essida de su Rènniu Unidu dae s'Unione Europea, comunemente incurtzada cun Brexit ([ˈbreksit], acrònimu de is faeddos inglesos Britain e Exit; Britànnia Manna e Essida respetivamente traduidu), est unu protzessu polìticu in cursu chi punnat a s'abandonu dae parte de su Rènniu Unidu de sa cunditzione de Istadu membru de s'Unione Europea, cosa chi giai fiat obietivu polìticu pessighidu dae unos cantos partidos polìticos, grupos tziviles e personas britànnicos a partire de su 1973, annu de adillida de s'istadu a sa tando narada Comunidade Econòmica Europea, antitzipadore de s'Unione Europea. Su pòdere de bessire dae s'Unione Europea est unu deretu de is Istados membros reconnotu dae s'artìculu 50 de su Tratadu de s'Unione Europea.


Giai in su 1975 aiat tentu logu su primu referendum subra sa permanèntzia de su paisu in sa Comunidade Econòmica Europea, cun resurtu in favore de abarrare. In su 2016 fiat fissadu unu segundu referendum, chi est istadu tzelebradu sa giòbia 23 de làmpadas, chi at dadu resurtu favoràbile pro s'essida dae s'Unione Europea cun casi su 52% de sos votos, contra a unu 48% chi at poderadu sa permanèntzia.

Su resurtadu no est istadu uniforme in totu su Rènniu Unidu, sende chi sos votos pro s'essida ant bintu mescamente in Inghilterra e in Galles, mentras chi in Iscòtzia e in Irlanda de su Norte, comente fintzas in su territòriu de Gibilterra sa majoria s'est ispressadu pro s'abarradura. Su pesu demogràficu de s'Inghilterra e sa partetzipatzione arta in custa natzione sunt bènnidos a resurtare detzisivos pro ingrutziare sa bilàntza a favore de s'essida. In custu sentidu, unos analistas ant sinnaladu sa possibilidade de unu iscontzu de su Rènniu Unidu e totu, iscasi ca diat pòdere torrare a batire a una frontera terrestre in sinu de s'ìsula de s'Irlanda, mentras ca s'Iscòtzia aiat votadu pro abarrare parte de su Rènniu Unidu giai in su referendum de su 2014, suta promissa de abarrare in s'Unione Europea.

Intre de is cussighentzias prus immediatas chi ant sighidu su votu, s'agatant is dimissiones de su tando primu ministru britànnicu, David Cameron, promovidore de su referendum e favoràbile a sa permanèntzia de su Rènniu Unidu in s'Unione. In fatu suo fiat proclamada prima ministra Theresa May, chene primàrias, chi aiat assuntadu s'incàrrigu de formare unu guvernu su 13 de trìulas de s'annu matessi.

De un'àteru cantone, su resurtadu de su referendum no fiat vinculante, sende chi pro aviare su protzessu de essida dae s'Unione Europea, su parlamentu de su Rènniu Unidu depiat derogare una filera de leges, e sa Càmbara de sos Comunes podiat rebusare cale chi siat abbrìtiu in custu sentidu.

In fines, su 29 de martzu de su 2017, in sighidu de s'aprou de su parlamentu britànnicu, su Rènniu Unidu aiat comunicadu a su presidente de su Cussìgiu de s'Unione Europea s'intentu de abandonare s'Unione Europea, chi cunforme a su chi apostivigat su tratadu, tenet durada de comintzu de duos annos, prorogàbile pro mèdiu de acòrdios unànimes cun sos istados membros.

Bisura de sa majoria de sos economistas est ca sa Brexit at a menguare meda probabilmente su redditu peròmine reale de su Rènniu Unidu in su perìodu mèdiu e longu, non prus su referendum e totu diat àere giai addanniadu d'economia. Istùdios subra sos effetos a partire dae su referendum ammostant pèrdidas annuales de richesa pro is famìlias ligadas a s'inflatzione, e pèrdidas intre su 2 e su 2,5% de su produtu internu brutu pro s'istadu intrenu. Cun sa Brexit est meda dàbile chi s'immigratzione dae s'àrea econòmica europea s'at a reduire, e s'aberet disafios pro s'educatzione superiore e sa chirca. Galu in su mese de santandria de su 2018 su pesu economicu de su "divòrtziu", paris fintzas a is relatos cun sa Repùblica de Irlanda e totu s'Unione Europea no fiant acrarados. S'atumbada pretzisa de s'essida pro su Rènniu Unidu at a depèndere de sa cunditziones "hard" (duras) o "soft" (moddes) de sa Brexit. No essire de s'Unione Europea diat antimes affortiare s'economia segundu unas chircas.