Gerusalemme Est

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 31°47′00.1″N 35°14′01.97″E / 31.78336°N 35.23388°E31.78336; 35.23388

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Tzitade Betza
Mapa

Gerusalemme Esta o Gerusalemme Orientale (in àrabu: القدس الشرقية‎, al-Quds; in ebràicu: מזרח ירושלים‎), capitale proclamada de s'Istadu de Palestina, est sa parte orientale de Gerusalemme, unilateralmente annèssida dae Israele in su 1967 a pustis de sa Gherra de is Ses Dies.

Sa parte orientale de sa tzitade incluet sa Tzitade Betza de Gerusalemme e unos cantos logos cunsiderados santos de is religiones abramìticas (ebraismu, cristianèsimu, islam), cales su Monte de su Templu, su Muru Otzidentale, sa moschea al-Aqsa, sa basìlica de su Santu Sepulcru. Pro "Gerusalemme Esta" faghet a intèndere tantis sa zona in suta de su domìniu giordanu in su perìodu 1949-1967 (istèrrida subra 6,4 km²), cantu totu sa zona a pustis annèssida dae Israele (istèrrida subra 70 km²).

Segundu su pranu de partzidura de s'ONU de su 1947 totu Gerusalemme diatdèpere costituire unu territòriu internatzionalizadu, enclave in s'internu de s'Istadu àrabu. Israele at firmadu su pranu de partzidura, ma is àrabos dd'ant refudadu. A fatu de sa gherra àrabu-israeliana de su 1948, Gerusalemme s'at agatadu dividida in duas zonas: cussa otzidentale, bìvida mescamente de populatzione ebràica, guvernada dae Israele; cussa orientale, bìvida mescamente de populatzione àraba, guvernada dae sa Giordània. Is àrabos chi biviant in is trighìngios de sa zona otzidentale, comente a Katamon e Malha, s'ant dèpidu fuire; su matessi est acontèssidu a is ebreos chi biviant in sa zona orientale, comente in sa Tzitade Betza o sa Tzitade de David. S'ùnica zona orientale chi Israele at mantentu durante is 19 annos de su domìniu giordanu est istada su monte Scopus, in ue est posta s'Universidade Ebràica de Gerusalemme, chi at costituidu un'enclave e duncas no est cunsiderada parte de Gerusalemme Esta.

In su 1967, a pustis a sa Gherra de is Ses Dies, sa Tzisgiordània fiat ocupada dae Israele; su matessi fiat sutzèdidu a Gerusalemme Est e unas cantas biddas a inghìriu.

In su mese de santandria 1967 su Cussìgiu de Seguresa de is Natziones Unidas aiat aprovadu sa risolutzione 242, non vinculante, chi pediat su «retiru de is fortzas israelianas de territòrios ocupados in su cursu de sa reghente cuntierra».

In su 1980, su parlamentu israelianu aiat aprovadu sa gai narada "lege fundamentale" chi proclamaiat unilateralmente «Gerusalemme, unida e indivìdida […] capitale de Israele». Su Cussìgiu de Seguresa de s'ONU in sa resolutzione 478 de su 1980, non vinculante, aiat definidu sa "lege fundamentale" «nulla e priva de balidesa», «una violatzione de su deretu internatzionale» e unu «sèriu ostàculu a sa resèssida de sa paghe in Mèdiu Oriente».[1]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. UNITED NATIONS Security Council Resolution 478 (1980), 20 agosto 1980 Archiviadu s'11 santandria 2013 in s'Internet Archive.

Artìculos in ligòngiu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]