Goda (re)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Moneda chi rafigurat a Goda

Goda (a curtzu a su 500 - Casteddu, 533) est istadu unu funtzionàriu vàndalu, incarrigadu dae Gelìmeru de guvernare sa Sardigna dae s'incumintzu de su 530, pagu prus o mancu, e chi a pustis s'est ribelladu, proclamende·si rex de s'ìsula.

Sa rebellia est incumentzada in su beranu de su 533; su nùmene suo aparit, in sa forma "CVDA", in carchi moneda.

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

No ischimus nudda de tzertu a pitzu de custu delegadu bàrbaru, chi cun probabilidade fiat de orìgine gòtica[1], chi si fiat proclamadu re de sa Sardigna.[2] Sas rafiguratziones suas in sas monedas nos nche dant s'idea de unu giòvanu chene barba cun unu nare pronuntziadu. De sa bida privada sua non s'ischit nudda, mentras de cussa pùblica nos est arribbada una testimonia de importu gràtzias a unu passu de s'istòricu bizantinu Procòpiu de Tzesarea, chi contat chi, durante su regnu de Gelìmeru, Goda, un'òmine fidadu suo, aiat tentu s'incàrrigu de amministrare sa Sardigna, cun s'impinnu de frunire a su re suo unu tributu annuale. Si podet presumire chi Goda siat istadu ochidu durante una batalla a curtzu de Casteddu in s'istiu de su 533 dae sas milìtzias vàndalas, in su mentres chi chircaiat de fàghere una resistèntzia disperada.

Perìodu de s'indipendèntzia sarda[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su beranu de su 533 Goda, incoragidu e sustentadu dae su pòpulu sardu, aiat luidu sas sortes de s'ìsula dae cussas de su regnu vàndalu assumende su tìtulu de "rex". A custu puntu Goda aiat imbiadu una lìtera a Giustinianu, decrarende de èssere dispostu a s'alleare a unu re giustu che a issu e no a unu tirannu che a Gelìmeru.[2]

Entusiasta, Giustinianu aiat predispostu agiudos militares e aiat imbiadu su guvernadore suo Eulògiu cun s'incàrrigu de cunsignare a su re bàrbaru una lìtera sua in ue si promitiat s'imbiu de una fortza militare e de unu cumandante bizantinu a su cumandu suo, notizia custa ùrtima pro more de sa cale Goda aiat dèpidu mandare una lìtera de rèplica a Costantinòpoli narende chi de capos militares in s'ìsula bastaiat issu. Custa atzione rapresentat unu de sos pagos tentativos de creatzione de unu regìmene polìticu autònomu in Sardigna. Ma non s'aiat fatu in tempus: in s'istiu de su 533 un'esèrtzitu vàndalu cumpostu dae 120 naves e 5000 òmines fiat arribbadu in Sardigna a su cumandu de Zazo, frade de Gelìmeru, e in pagu tempus aiat postu fine a su regnu sardu efìmeru de Goda, e fintzas a cussu re chi aiat pèrdidu sa bida, probabilmente, in sa batalla chi bi fiat istada a curtzu de Casteddu.[2]

Sa rebellia sarda de Goda diat èssere istada fatale pro su regnu vàndalu. Difatis, in su mentres chi sa majoria de sas fortzas vàndalas fiat partida cun Zazo cara a sa Sardigna, un'armada bizantina ghiada dae Belisàriu fiat isbarcada in Caput Vada (sa chi oe est Chebba, in Tunisia), binchende contra a sos soldados vàndalos in sa batalla de Ad Decimum.[3]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Francesco Cesare Casula, p.131.
  2. 2.0 2.1 2.2 Francesco Cesare Casula, p.133.
  3. (FR) Procòpiu de Tzesarea, Capìtulu XXV, in Histoire de la guerre des Vandales, paràgrafu 3, Libru I, Parigi, Firmin-Didot, 1852 [551].

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]


Controllu de autoridadeVIAF (EN303984974 · CERL (ITcnp02078817 · GND (DE103648047X · WorldCat Identities (EN303984974