Limbas afro-asiàticas

Artìculu in LSC

Is limbas afro-asiàticas, connotas traditzionalmente che limbas camito-semìticas, sunt una famìllia meda ampra de chentinas de limbas e dialetos (unos 300), faeddados mescamente in Oriente Mèdiu, Àfrica de Norti, Corru de Àfrica e in partes de su Sahel.

Custa famìllia de limbas tenet signìficu mannu in su campu de sa linguìstica istòrica, sende chi contat unas cantas de is limbas prus antigas connotas de s'istòria.

Is locutores de is limbas àfro-asiàticas sunt prus de 350 milliones, chi nde faghent sa de bator prus ispainada de is famìllias limguìsticas. Sa limba chi contas nùmerù prus mannu de faeddadores est s'aràbu (cunsiderende·nche siat is bariedades literaias, siat is allegadas), cun unos 200-300 milliones chi ddu tenent a limba mama, ispartos mescamente in Oriente Mèdiu e Àfrica de Norti.

Su bèrberu, in totu is bairedades, est faeddadu in Maroco, Algeria, Lìbia, Tunisia, Mali e Niger setentrionales, de unos 25-35 milliones de pessones.

Àteras limbas àfro-asiàticas sunt:

hausa, limba dominante de su norti de Nigèria e de su sud de Niger, faeddada de 25 milliones de pessones e impitada che limba franca de unos àteros 20 milliones de s'Àfrica otzidentale e Sahel.
oromo, in Etiòpia e Kenya, faeddadu de unos 33 milliones de pessones.
sòmalu, faeddadu de unos 15,5 milliones de pessones
ebreu modernu, faeddadu de unos 7 milliones de pessones ispartas in totu su mundu.

Limbas antigas meda importantes intre is limbas àfro-asiàticas sunt egitzianu antigu, acadianu, ebreu biblìcu e aramàicu.

Cassificatzione

Foras pro is limbas semìticas, totu is àteras sunt traditzionalmente naradas camìticas.