Ofìtziu Internatzionali po sa Paxi

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Logo de s'Ofìtziu Internatzionali po sa Paxi

S'Ofìtziu Internatzionali po sa Paxi (connotu comenti IPB, de s'inglesu International Peace Bureau o cun su nòmini francesu Bureau International Permanent de la Paix) est sa prus organizatzioni internatzionali antiga dedicada a sa circa de una solutzioni a is cunflitus po mèdiu de sa paxi. In su 1910 est stètia premiada cun su Nobel po sa Paxi. Is membrus suus funt 300 organizatzionis in 70 paisus.[1] Sa sea centrali est in Berlinu, Germània, cun ofìtzius in Barcellona, Spànnia, e Ginevra, Svìtzera.

Is prus campànnias de importu suas funt sa Campànnia Mundiali asuba de is Gastus Militaris e su Disarmu po su Svilupu Sostenìbili, ponendi s'atentzioni siat asuba de is armas nuclearis, siat asuba de is armas cunventzionalis, biològicas, minas de terra e armas piticas.[1][2]

S'OIP tenit stadu consultivu in su Cunsillu Econòmicu e Sotziali de is Natzionis Aunidas e est assotziau cun su Dipartimentu de Comunicatzioni Mundiali.[1]

Is primus annus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'Ofìtziu Internatzionali po sa Paxi est stètiu fundau in su 1891, comenti decìdiu me in su de tres Cungressus Universalis po sa Paxi, celebrau cussu annu me in Roma. Fredrik Bajer, bincidori de su prèmiu Nobel po sa Paxi in su 1908, fiat unu de is prus fundadoris de importu e presidenti onoràriu. S'ofìtziu s'est stabilèssiu me in Berna (Svìtzera) comenti òrganu centrali e esecutivu de s'Unioni Internatzionali de is Sotziedadis po sa Paxi, po coordinai is fainas de is sotziedadis diferentis po sa paxi e promovi su cuncetu de circa de solutzionis pacìficas de is conflitus internatzionalis. Me is primus annus suus de vida, fiat formada de organizatzionis cun sa pròpiu ideologia e pròpiu programa[3][4][5][6].

Is punnas suas fiant s'incomentzu de arbìtrius internatzionali, taballus bilateralis po sa paxi, sa creatzioni de una corti internatzionali de giustìtzia e de unu corpus inter-guvernu o supernatzionali po sa cooperatzioni e su negòtziu intra natzionis. Po promovi custas ideas, s'Ofìtziu at realizau cungressus annualis po sa paxi[5]. At fruniu unu mèdiu de comunicatzioni intra is chi traballànt po sa paxi, editenti is publicatzionis Correspondance bimensuelle e Annuaire du mouvement pacifiste[6].

In su 1910 at bìncidu su Prèmiu Nobel po sa Paxi, po sa promovidura sua de sa paxi internatzionali e gràtzias a su dinai arriciu at amanniau su traballu chi fintzas a cussu momentu fiat dèbili e limitau a is donatzionis de is voluntàrius[7].

Impari cun s'Unioni Interparlamentària, chi teniat raportus de amistadi cun issa, s'Ofìtziu Internatzionali po sa Paxi tenitat un'influèntzia manna in acostai s'opinioni pùblica e is polìticus cun su pensamentu po sa Paxi, promovendi giai de s'incomentzu una Sotziedadi de Natzionis[5].

Prima Gherra Mundiali[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Prima Gherra Mundiali at firmau su traballu de s'Ofìtziu, lassendi morri puru s'Unioni Internatzionali de is Sotziedadis po sa Paxi. A s'acabu de sa gherra, s'OIP no teniat prus sa pròpiu fortza in mesu de is organizatzionis e istitutzionis internatzionalis[6].

Segunda Gherra Mundiali[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In s'interis de sa Segunda Gherra Mundiali, po arrexonis tènnicas e ideològicas, su traballu de IPB s'est firmau ponendi su patrimòniu suu asuta de sa supervisioni de is autoridadis svìtzeras. In su 1946, acabada sa gherra, unas cantu organizatzionis chi dda formànt ant torrau a traballai. S'arresurtau est stètia sa creatzioni de un'organizatzioni noa, sa International Liaison Committee of Organizations for Peace (ILCOP), chi apustis de annus de negòtziu est stètia connota su 20 de gennaxu 1961 de su Cunsillu Federali de Svìtzera comenti benidora de sa bècia Unioni Internatzionali de is Sotziedadis po sa Paxi. Su patrimòniu de custu ofìtziu funt stètius integraus in sa ILCOP, amparada aìnturu de s'Organizatzionis de is Natzionis Aunidas me in Ginevra[6].

Sa Campànnia Mundiali asuba de is Gastus Militaris[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Campànnia Mundiali asuba de is Gastus Militaris est una campànnia permanenti e globali chi durat totu s'annu. Est stètia creada in su mesi de idas de su 2014 po traballai a su problema mundiali de is gastus militaris tropu mannus.[8]

Sa punna de sa campànnia est a fai pressioni a is guvernus de su mundu po spendi su dinai me is setoris de saludi, scola, traballu e càmbiu climàticu intamis de su militari. In prus pedit de torrai a assinniai unu mìnimu de su 10% de is preventivus annualis de totu is stadus. A ùrtimu, pedit de smenguai sa produtzioni e cumèrtziu internatzionali de armas.[9]

Sa campànnia organizat sa Dii mundiali de mèngua de su gastu militari po pediri s'atentzioni de su pùblicu, de is mèdius de comunicatzioni e de is polìticus a is gastus militaris e sa necessidadi de cambiai is prioridadis.[10][11]

Sa campànnia est manigiada de s'ofìtziu de s'OIP de Barcellona, Spànnia, in coordinamentu cun su Centre Delàs d'Estudis de la Pau. Prus de 100 organizatzionis in 35 paisus si funt aunius a sa campànnia.[8]

Ativismu po su disarmamentu nucleari[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'OIP est stètia puntera me is fainas de disarmamentu nucleari giai de su 1945, inclùdius:

  • Tratau contras a su crescimentu nucleari (TNP)
  • Tratau de proibidura totali de is sperimentus nuclearis (TPCEN)
  • World Court Project
  • Tratau asuba de sa proibidura de is armas nuclearis (TPNW)

Oindii, OIP fait una campànnia po intzulli sa firma e ratificatzioni de su TPNW.[12]

Prèmiu po sa paxi Seán MacBride[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Stabilèssiu in su 1992, su Prèmiu po sa paxi Seán MacBride est donau de s'Ofìtziu Internatzionali po sa Paxi a una personi o organizatzioni chi "apat realizau unu traballu primorosu po sa paxi, su disarmu e/o is deretus umanus".  Dd'ant postu su nòmini de Seán MacBride, bincidori de su Prèmiu Nobel po sa Paxi chi est stètiu membru de importu de s'OIP de su 1968 a su 1974 e presidenti de 1974 a su 1985.

Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 1.2 (EN) IPB - Who we are | IPB - International Peace Bureau, in ipb.org. URL consultadu su 22 de julio de 2020.
  2. (EN) Homepage -, in demilitarize.org. URL consultadu su 22 de julio de 2020.
  3. (EN) Fredrik Bajer Facts, in NobelPrize.org. URL consultadu su 12 abrile 2021.
  4. (EN) History, in IPB - International Peace Bureau. URL consultadu su 12 abrile 2021.
  5. 5.0 5.1 5.2 (EN) The international peace movement 1815-1914: an outline (PDF).
  6. 6.0 6.1 6.2 6.3 (EN) Permanent International Peace Bureau - History, in NobelPrize.org. URL consultadu su 12 abrile 2021.
  7. (EN) The Nobel Peace Prize 1910, in NobelPrize.org. URL consultadu su 12 abrile 2021.
  8. 8.0 8.1 (EN) Who we are -, in demilitarize.org. URL consultadu su 22 de julio de 2020.
  9. (EN) What we do -, in demilitarize.org. URL consultadu su 22 de julio de 2020.
  10. (CA) Arrenquen els Dies d'Acció Global per a la Reducció de la Despesa Militar amb una crida internacional, in Delas. URL consultadu su 12 abrile 2021.
  11. (EN) GDAMS Appeal: Reduce Military Spending, Defend People and the Planet, in demilitarize.org. URL consultadu su 12 abrile 2021.
  12. (EN) Nuclear Weapons | IPB - International Peace Bureau, in ipb.org. URL consultadu su 23 de julio de 2020.

Ligàminis esternus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]