Sambenados sardos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Sos sambenados sardos sunt su grupu de sos sambenados chi s'agatant in Sardigna.

Documentatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Intre sas fontes prus de importu pro s'istùdiu de s'onomàstica sarda antiga sunt de tzitare sos condaghes, registros amministrativos eclesiàsticos de su perìodu giudicale chi benint dae su XI-su de XIII sèculos e s'Ultima Pax Sardiniae, tratadu de paghe de su 1388 intre Giuanne I de Aragona e Elianora de Arbarèe, documentos in ue s'agatat sa majoria de sos sambenados de oe, a s'ispissu iscritos cun una grafia unu pagu diferente (es. De Thori, oe Dettori). Dae sa metade de su de XVI sèculos, gràtzias a s'istitutzione de sos Quinque Libros, detzìdida in su Cuntzìliu de Trentu[1], est possìbile torrare a costrùere s'istòria e s'evolutzione de sos sambenados generatzione pro generatzione.

Variedade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos sambenados sardos de oe ant tentu orìgine in su s'edade mèdia bassa. Medas de sos sambenados petzi sardos derivant dae topònimos (es. Vitzi, de Vitzi o Onnis/Onni/[2]Fonnesu, dae Fonne), prus de totu dae antigos bidditzolos (es.[3] Kerki, bidditzolu de sa curadoria de sa Nurra, samb. de oe Cherchi, o Sogus, in sa curadoria de Gippi, dae ue benit Desogus[3]) oe pro sa majoria iscumpartos (est nòdidu s'abbandonu de chentinas de tzentros abitados sardos durante su de XIV sèculos[4], pro more de sa peste niedda e de sa gherra sardu-catalana), nùmenes de animales (es. Porcu "porcu", Piga "piga" (su pugione), Cadeddu "canigheddu" etz.), nomìngios (es. Pittau "Sebastiano") a bortas indicativos de unu tratu personale (es.[5] Mannu "mannu") o de unu raportu de filiatzione (es. Corbeddu, "fìgiu/-a de Corbu"), e, fintzas si de mancu, antropònimos (es.[5] Catte, Marche "Marcu" etc.) o nùmenes de traballos; bi nde sunt chi benint dae formas nàschidas dae su sostratu protosardu e, cada tantu, giai atestadas comente a formas onomàsticas in losas sardas de època romana.[3]

Intre sos sambenados sardos chi benint dae foras sa pertzentuale prus manna (7% de su totale) est costituida dae cussos corsicanos o chi indicant una possìbile orìgine còrsa (es.[6] Còssu, chi in tempos antigos beniat iscritu Corsu o Còssiga = Còrsica); custos sunt difùndidos printzipalmente, ma non petzi in ie, in sas àreas corsòfonas de sa Gaddura, de s'Anglona e de su Tataresu.[7][8] B'at àpidu unu flussu migratòriu mannu dae s'àtera isponda de sas Bucas de Bonifàtziu, difatis, giai dae s'edade mèdia, e est acabadu petzi in sos primos deghènnios de su de XIX sèculos[9].

Sunt relativamente comunes fintzas sos sambenados originàrios de sa penìsula italiana o chi indicant una possìbile orìgine italiana (es. Massa dae Massa, Pisanu/o dae Pisa[3]), carchi unu de sos cales est documentadu partinde dae su perìodu giudicale; in piessignu, pro cussu perìodu, sambenados lìgures e toscanos pro more de sos raportos polìticos e cumertziales intre sa Sardigna e sas duas repùblicas marinaras de Gènova e Pisa; intre sos prus illustras e influentes pro s'istòria de sa Sardigna faghent a tzitare sos Lacon-Massa (Obertenghi), sos Doria, sos Viscontes etc. Si rilevat annotamala sa presèntzia de sambenados ibèricos od originàrios de sa penìsula ibèrica e bènnidas in su dillindadu de sa Catalugna (es. Aymerich[10], Canelles, Sanjust[11] etc.), lòmpidos in s'ìsula durante su plurisecolare perìodu aragonesu-ispagnolu, pro cantu non manchent casos de sambenados de orìgine ibèrica financo illustras giai atestados in sos condaghes giudicales, a esèmpiu tale Iohanne Cadalanu[12] ("Giovanni Catalano") o de Maiorica (de Maiorca), o fintzas sa matessi famìlia giudicale arborense de sos De Serra Bas (in parte erede de sos Cervera, Viscontes de Bas).[3]

Sambenados sardos giai atestados in època romana[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In losas romanas in Sardigna cada tantu aparint onomàsticos chi ant a torrare a cumparire in època medievale e/o moderna. Tzitemus a es.: Torbenius Kariti (CIL, X, 7876) chi s'agatat in su medievale Torbenio/Torbeni/Torbini/Turbini/Dorbeni; Monioritinus (CIL, X, 7877), ligadu a su sambenadu Moni/Monni; Baris/Barix e su medievale Barisone/Parisone; Valeria Amoccada ligadu a su sambenadu Mocco de oe; Ietoccor Torceri filius a s'Ithoccor medievale e a su Stoccoro de oe[13].

Fitiania[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sambenados prus difùndidos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos binti sambenados prus difùndidos in Sardigna sunt custos:[14]

  • Sanna
  • Piras
  • Pinna
  • Serra
  • Melis
  • Carta
  • Manca
  • Meloni
  • Mura
  • Lai
  • Murgia
  • Porcu
  • Cossu
  • Usai
  • Loi
  • Marras
  • Floris
  • Deiana
  • Cocco
  • Fadda

Sambenados prus difùndidos pro provìntzia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos deghe sambenados prus difùndidos in sas provìntzias sardas betzas.

Provìntzia Sambenados[15]
Casteddu Melis, Piras, Sanna, Serra, Meloni, Lai, Murgia, Pinna, Orrù, Loi.
Mèdiu Campidanu Sanna, Piras, Melis, Murgia, Pinna, Serra, Atzeni, Garau, Concas, Floris.
Carbònia-Igrèsias Pinna, Melis, Piras, Sanna, Serra, Manca, Pintus, Diana, Floris, Lai.
Ogiastra Lai, Piras, Loi, Melis, Deiana, Usai, Murru, Demurtas, Serra, Mereu.
Nùgoro Sanna, Piras, Manca, Carta, Porcu, Lai, Mura, Pinna, Floris, Serra.
Aristanis Sanna, Piras, Pinna, Manca, Mura, Carta, Serra, Meloni, Melis, Porcu.
Tàtari Sanna, Pinna, Piras, Manca, Mura, Sechi, Cossu, Solinas, Canu, Chessa.
Terranoa-Tèmpiu Sanna, Deiana, Spano, Carta, Cossu, Addis, Pinna, Careddu, Meloni, Azara.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Mauro Maxia, p.43
  2. Su sambenadu Onni est documentadu giai in su '200, cfr.
  3. 3.0 3.1 3.2 3.3 3.4 (IT) Mauro Maxia, Cognomi sardi medioevali formati da toponimi (PDF), in Rivista italiana di onomastica, vol. 21, nº 2, 2015, pp. 661–728. URL consultadu su 12 làmpadas 2019.
  4. (IT) John Day, Villagi abbandonati in Sardegna dal Trecento al Settecento: inventario, Editions de Centre national de la recherche scientifique, 1973. URL consultadu su 12 làmpadas 2019.
  5. 5.0 5.1 Pittau, Massimo, 2014.
  6. (IT) Le origini dei cognomi sardi, dai colori agli animali - Regione, Le origini dei cognomi sardi, dai colori agli animali, in La Nuova Sardegna, 26 austu 2017. URL consultadu su 12 làmpadas 2019.
  7. Mauro Maxia, p.45
  8. (IT) Mauro Maxia, Studi sardo-corsi: dialettologia e storia della lingua tra le due isole, Taphros, 2010, p. 233, ISBN 9788874320622. URL consultadu su 12 làmpadas 2019.
  9. Mauro Maxia, p.10
  10. Comune di Laconi, Famiglia Aymerich (PDF), in comune.laconi.or.it. URL consultadu s'11 martzu 2017.
  11. Albero genealogico della famiglia Sanjust, in www.araldicasardegna.org. URL consultadu s'11 martzu 2017.
  12. Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu
  13. Areddu, XI-XIII, 240-242
  14. (IT) Luca Rojch, I Sanna battono i Piras: è loro il cognome più diffuso in Sardegna. Ecco la classifica, La Nuova Sardegna, in La Nuova Sardegna, 22 martzu 2016. URL consultadu s'11 martzu 2017.
  15. (IT) Cognomi Sardi - Cognomi Diffusi in Sardegna, in www.cognomix.it. URL consultadu su 12 làmpadas 2019.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]