Tarquinio Sini

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Cobertedda de su romanzu Il prosciugamento del Mediterraneo (Su prosciugamentu de su Mediterràneu) (1931) de Luigi Motta e Calogero Ciancimino, illustradu dae Tarquinio Sini.

Tarquinio Sini (Tàtari, 27 de martzu de su 1891 - Casteddu, 17 de freàrgiu de su 1943) est istadu un'illustradore e publitzitàriu sardu.

Est istadu fintzas unu gràficu caricaturista famadu e apretziadu.

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nàschidu in Tàtari in su 1891, in su primu Noighentos s'est tramudadu cun sa famìlia sua a Casteddu, in ue est intradu in cuntatu cun sos artistas prus de importu de sa tzitade e at printzipiadu s'istùdiu de sa gràfica. In su 1910 s'est tramudadu a Torinu, e at tentu cumintzu gai una sèrie de collaboratziones cun testadas satìricas che a vignetista e una faina de cartellonista pro s'indùstria tzinematogràfica, chi in Itàlia at bidu sa lughe pròpiu in cussos annos e in cussa tzitade.

At esordidu cun sa vigneta Una bonne inesperta in su giornale Il Pasquino, de cale prus a tardu est divenidu diretore. At traballadu fintzas comente a scenegiadore e scenògrafu siat in Torinu siat in Roma. In Roma fiat in cuntatu cun unos àteros artistas sardos, intre sos cales Mario Mossa De Murtas.

A metade de sos annos binti torrat in Sardigna, in ue agatat unu clima diferente meda dae su chi connoschiat bene: s'arte isolana est truncada in duos intre sos traditzionalistas, chi punnant a una rielaboratzione de sos motivos e de sos istiles sardos antigos, e sos chi imbetzes sustentant e s'ispirant a sos movimentos artìsticos prus modernos. Chene duda Sini, cun s'istile modernu e a s'avanguàrdia suo, est tra custos ùrtimos e, cando chi non creat in un'arte sarda, cun sa realizatzione de sas bintighimbe tèmperas Contrasti dimustrat de àere agatadu su cumponente chi dae inoghe in antis l'at a caraterizare: issu rapresentat in sas òperas suas su cuntrastu intre traditzione e modernidade ponende costa a costa tzitadinas disinibidas e sofisticadas cun desulesinas timoradas, mamas de famìlia austeras, tenores e mamuthones. In prus, collaborat cun rivistas medas chi in cussu perìodu fiant naschinde in s'ìsula.

Saprima espositzione casteddaja sua est de su 1927, e su sutzessu chi at tentu l'at batidu a realizare medas còpias e variatziones in su tema, pro mèdiu de sa forma moderna de sa cartulina. In tantu si dedicat a sa gràfica publitzitària, realizende manifestos e calendàrios medas, siat in sa penìsula chi in sa terra natia sua. Istat in Teulada in su 1929. In su 1930 si tramudat a Milanu, in ue traballat comente a illustradore publitzitàriu e de libros pro pipios.

Morit in Casteddu in su freàrgiu de su '43 a s'edade de chimbantaduos annos, in suta de su primu bombardamentu de Casteddu, corfidu dae unu bomba in su mentres chi chircaiat amparu a curtzu de sa cripta de sa crèsia de Santa Restituta, impreada comente a amparu durante sa segunda gherra mundiale.

Carchi òperas sua s'agatat in su Museu MAN de Nùgoro, in sa Galleria cumonale de arte e in sa regorta sarda "Luigi Piloni" in Casteddu e in su Museu tzìvicu de Treviso.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN266631667 · ISNI (EN0000 0003 8301 4944 · GND (DE121889408 · LCCN (ENno99032256 · WorldCat Identities (ENno99-032256