Jump to content

Regorta sarda Luigi Piloni

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Regorta sarda Luigi Piloni
Logu
Istadubandiera Itàlia
LocalidadeCasteddu
IndiritzuCarrera Università 32
Caraterìsticas
Tipologiaarte e artesania
Intitoladu aLuigi Piloni
Abertura1981
MeresUniversidade de Casteddu
Bisitadores50 (2020)

Sa regorta sarda "Luigi Piloni" est una regorta de òperas de arte e de artesania sarda chi Luigi Piloni aiat collidu e chi in su 1981 at donadu a s'Universidade de sos Istùdios de Casteddu.

Sa regorta est esposta in carrera Universidade in Casteddu e òcupat su pianu terra de su palatzu de su setighentos de s'ex Seminàriu Tridentinu (fabricadu dae Saverio Belgrano de Famolasco).

Sos ogetos de sa regorta sunt espostos in sete salas, e cumprendent pinturas, cartas geogràficas, imprentas, bestires traditzionales sardos, ogetos de artesania, tapetes, prendas, rosàrios, ogetos de prata e bestimentas. Sas òperas sunt postas in sos muros e in sas vetrinas.In sos calàssios in suta de sas vetrinas sunt cunservados ogetos chi no est istadu possìbile espònnere pro farta de ispàtziu, ma chi podent èssere esaminados, pedinde, dae sos istudiosos.

Istràngiat unas cantas imprenta cun caras de personàgios istòricos connotos in Sardigna (sant'llario, san Simmaco, sant'Eusèbiu de Vercelli, sant'Ignàtziu dae Làconi, Eleonora de Arbaree, Vitòriu Amedeu II, Vitòriu Emanuele I, Càralu Felice, Alberto Della Marmora, Giuanne Spano, Giusepe Manno, Luigi Amat di San Filippo e Sorso, Mario, Domènicu Albertu Azuni) e sos testos publicados dae Luigi Piloni.

Acasàgiat una Santa Chiara chi apartenet a su retablu de Bonària, de su cale faghiat parte fintzas sa Madonna detta del Cardellino, cunservada oe in su santuàriu de Bonària, e una segunda tàula, semper de su Chimbighentos, cun s'Interru de Cristu de Antioco Mainas.

Unos àteros tres pintados, de un'autore disconnotu de su de XVIII sèculos, rapresentant San Michele, Sa Natividade e Santu Frantziscu de Paola rugrat s'istrintura de Messina.

Sa sala cunservat fintzas sa pintura L'Arcangelo Raffaele guida Tobiolo (1763), de Francesco Massa, su Ritratto della Venerabile Maria Cristina di Savoia de su parde Pascalis M. Saruilo (su de XIX sèculos), unu Santu Ignàtziu de Làconi e una Dolorada.

Bi sunt espostas 32 tèmperas, intituladas Memorie sulla Terra Sarda, òpera de Philippine De sa Marmora (1837-1899).

Cuntenet òperas de pintores de su Noighentos: Maria Beatrice Ansaldi in Angius, Antoni Ballero (Festa paesana), Nicolò Barabin, Giusepe Biasi (Processione), Remo Branca, Cesare Cabras, Tore Canu, Adolfo Cao (Giardino pubblico di Cagliari), Giovanni Ciusa Romagna, Carlo Contini, Mario Delitala, Raffaello Delogu, Stanis Dessy, Filipu Figari, Carmelo Floris (Sposa), Foiso Fois, Romualdo Locatelli, Enzo Loy, Fabio Lumbau, Mauro Manca, Pietro Antonio Manca (Espressione di vita sarda), Anton Ettore Maury (Tramonto in Santa Gilla), Melkiorre Melis, Felice Melis Marini, Mario Mossa De Murtas, Antonio Mura, Cipriano Efisio Oppo (Autoritratto), Bernardino Palazzi (Attitidu), Alfredo Pierri, Valerio Pisano, Giovanni Battista Rossino, Aligi Sassu, Tona Scano, Giuseppe Scitìti, Giuseppe Sciuti (Bozzetto per il Palazzo Provinciale di Sassari), Tarquinio Sini, Mario Sironi (Il Torturato), Salvatore Vargiu.

In sa sala sunt espostos 82 òperas, intre sas cales 15 rosàrios, 8 spuligadentes (ogetos nàschidos pro sa pulitzia de sos dentes e de sas uricras, a pustis prendas), unu porta-fòrbitzes, carchi gancera (ogetu chi serbit a serrare sa camisa o a tratènnere su mucadore) e 4 amuletos contra s'ocru malu.

Bi sunt espostas 140 cartas geogràficas (in unu cumplessu de 206 cartas chi apartenent a sa regorta) dae su XIV/XV a su de XIX sèculos, intre sas cales una carta pintada in pergamena (de sa fine de su de XIV sèculos - incumintzu de su de XV sèculos), una riprodutzione de s'Otighentos de sa Tabula Peutingeriana, sa carta de su Magini (1620) chi orientat su golfu de Casteddu cara a est (errore chi at influentzadu medas cartògrafos finas a sa fine de su Setighentos), sa carta de G.B. Homann (1712), sa carta de A. Zatta (1784), sa carta de sa Sardigna bòlida dae Napoleone e sete cartas fatas dae Alberto Della Marmora (sèculu XIX).

Sa sala cumprendet fintzas sas prantas de sas tzitades de Casteddu, Tàtari, S'Alighera, sa pranta de sa basìlica de sa Vèrgine de Bonaria (1792), 32 coberibancos datàbiles intre sa fine de su Setighentos e sos primos de s'Otighentos, 4 bèrtulas de su primu Noighentos, una paia de mantas e unu tapinu 'e mortu (tapete subra su cale si deponiat su mortu). Bi sunt fintzas tèmperas de Simone Manca e de Giuseppe Verani, atribuidas pro isbàlliu a Agostinu, su babbu suo, abbarolos de Giovanni Marghinotti e de Giuseppe Cominotti, litografias e disinnos de bestires sardos de su de XIX sèculos e un' intzisione in ràmene de su Seschentos.[1]

In sa sala bi sunt 136 vistas de sa Sardigna intre abbarolos, disinnos e tèmperas originales, intre sas cales 4 disinnos a sanguìnea cun panoramas de Casteddu, Seddori, Codrongianus e Tàtari (su de XVIII sèculos), 4 abbarolos de Giuseppe Cominotti cun vistas de Tàtari (1823) e sas vistas de sos 12 faros de s'ìsula, pigadas dae s'Album de sos faros de s'Itàlia (Album dei fari d'Italia) de su 1873.

  • Bìsitas ghiadas
  • Publicatziones de su museu
  • Biblioteca
  • Archìviu istòricu
  • Laboratòriu didàticu
  1. (IT) Rita Ladogana, Giuseppe Verani. Artista alla corte sabauda in Sardegna: Vita e imprese in un manoscritto inedito (1800-1815), Nùgoro, Ilisso Edizioni, 2015, ISBN 978-88-6202-334-4, OCLC 937391010. URL consultadu s'11 nadale 2019.