Trotskismu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Retratu de Trotski de su 1929.

Su trotskismu est una currenti de su marxismu svilupada in parti manna de Leon Trotski. In generali, arrapresentat una positzioni contrària a sa bisura de Stalin de su marxismu-leninismu e is teorias suas de «sotzialismu in unu paisu sceti».[1]

Cun custu svilupu boliat portai a cumprimentu su tretu rivolutzionàriu de s'Unioni Soviètica. Unu de is fundamentus suus est sa teoria de sa «revolutzioni permanenti»[1], descrita in su lìburu cun su pròpiu nòmini. Àteru documentu de fundamentu est su Programa de Transidura, scritu de Trotski etotu comenti basi de programa de sa de IV Internatzionalis, fundada in su 1938. Una de is anàlisis suas po cumprendi s'evolutzioni capitalista me is paisus colonialis e semicolonialis fiat sa teoria de su svilupu desiguali e cumbinau.

Trotski at difèndiu mesuras comenti sa rotatzioni de is incàrrigus e una cuncentratzioni prus manna de is tesis leninistas de su centralismu democràticu aplicadas a sa strutura e organizatzioni internas de su partidu, chi circànt de acabai cun su burocratismu portau ainnantis de sa nomenklatura de su Partidu Comunista de s'Unioni Soviètica (PCUS). At contribuiu a su feminismu e a s'arti,[2] at difèndiu sa materializadura econòmica in su sotzialismu a traessu de pranus cuincuennalis, chi Stalin puru at aplicau apustis, in una versioni mudada, in s'Unioni Soviètica.

Trotski at organizau s'Opositzioni de Manca Internatzionali, chi fintzas a s'ascensioni de Adolf Hitler a su cumandu de Germània in su 1933, fiat cunsiderada una fatzioni de s'Internatzionali Comunista, at sunfriu sa persighida de su stalinismu a is militanti suus.

A incumentzai de sa vitòria de su natzionalsotzialismu in Germània e de sa classificadura de sa de Tres Internatzionalis comenti «contra-revolutzionària», Trotski at organizau sa de Cuàturu Internatzionalis e partidus revolutzionàrius indipendientis in dònnia paisu.

In sa dècada de su 1930 at teorizau s'entrismu me is organizatzionis de massa de orientamentu sotzialdemocràticu, comenti forma po fai prus fàcili s'inserimentu de is partidus de sa de IV Internatzionalis in su movimentu operaiu, atraendi su setori prus avantzau a su programa suu[3]. Custu traballu boliat fatu sèmpiri a manera aberta e po pagu tempus, giai chi is trotkistas depiant fundai is partidus e organizatzionis insoru[4].

Oindii esistint in totu su mundu organizatzionis trotskistas medas chi benint de is chi faiant parti de sa de IV Internatzionalis. Po esempru, in paisus comenti Algeria, Argentina, Bolivia, Brasile, Mèssicu, Rennu Auniu, Spànnia, Portugallu, Frància, Uruguay, Venezuela, is organizatzionis trotskistas funt bessius prus influentis de àterus, perou chena arribai a unu pesu decisivu[5][6].

Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 (IT) trockismo in Vocabolario - Treccani, in www.treccani.it. URL consultadu su 27 làmpadas 2021.
  2. Clara Mallo, Los escritos de Trotsky sobre arte y revolución, in La Izquierda Diario, 14 de noviembre de 2017. URL consultadu su 12 de julio de 2020.
  3. (EN) entryism, in dictionary.cambridge.org. URL consultadu su 27 làmpadas 2021.
  4. (IT) Valerio Torre, Trotsky e la battaglia per la Quarta Internazionale (1933-1940), in https://www.assaltoalcielo.it/. URL consultadu su 27 làmpadas 2021.
  5. (EN) Chavez accelerates on path to socialism, 10 ghennàrgiu 2007. URL consultadu su 27 làmpadas 2021.
  6. (ES) lahaine.org, Chávez: "¿Cuál es el problema? ¡Yo también soy trotskista!", in La Haine Mundo. URL consultadu su 27 làmpadas 2021.