Cornovàllia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 50°18′N 4°54′W / 50.3°N 4.9°W50.3; -4.9

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Mapa de sa Cornovàllia
Bandera

Sa Cornovàllia (in inglesu: Cornwall (/ˈkɔːnwɔːl/ o /ˈkɔːnwəl/; in còrnicu: Kernow, [ˈkɛɹnɔʊ]; in gallesu: Cernyw, [ˈkɛrnəu]) est una contea tzerimoniale inglesa, in su Rènniu Aunidu. Est una penìsula chi faghet làcanas cun su mare tzèlticu in su norti, cun su canale de sa Màniga in su sud e cun sa contea de Devon in s'estu.

Sa Cornovàllia est su territòriu prus meridionale e otzidentale de s'ìsula de Britànnia Manna. Tenet istèrrida de 3563 km² e populatzione de unos 536.000 bividores. Su tzentru amministrativu est Truro, sa bidda majore est Saint Austell.

Is prus antigos bividores suos torrant a su Paleolìticu e Mesolìticu. Ocupada de pòpulos bàrios in su Neolìticu e in s'Edade de su Bronzu, de is Britànnos in s'Edade de su Ferru, chi teniat però tretos culturales diferentes de is àteros grupos tzelticos chi biviant in s'ìsula.

B'ant pagus tesitmònias subra su fatu chi su domìniu romanu subra sa regione esseret profetosu, a s'uestu de s'Exter e difatis sunt istados agatadas pagus rastas issoro. Sa Cornovàllia fiat logu de is Cornovos, tribù de is Dumnonos chi teniant tzentru in sa chi oe est sa contea de Devon. De s'Edade Mèdia sa cultura e sa limba fiant aparentemente cundivìdidas cun is bretonos chi s'agataiant in is duas partes de sa Màniga.

Istoricamente s'economia de sa Cornovàllia s'est apoderada subra is minas de istàngiu, chi at sighidu a crèschere impare a s'estratzione de su ràmine fintzas a su de 19 sèculos, de in ue indùstria estrativa a pèrdidu importu, cun acabu in su 1990. In paris tempus s'est isvilupada sa bogadura de s'arghidda. Traditzionalmente sa pisca (mescamente de sadrinas), sa produtzione de casu e sa massaria (mescamente birduras) fiant is àteros setores econòmicos printzipales.

Is colligamentos cun is ferrovias ant permìtidu s'isviplupu de su turismu in su de 20 sèculos, ma s'economia est nointames ruta in crisi cun sa serrada de is minas e de is indùstrias de pische.

Sa Cornovàllia est sa terra de su pòpulu còrnicu, reconnotu che una de is natziones tzèlticas, cun idenitidade culturale peculiare a s'istòria de sa regione. In die de oe su movimentu natzionalista est chirchende de otònnere autonomia majore de su guvernu tzentrale, in forma de una assemblea legislativa devòlvida. Su 24 de abrile de su 2014 est istadu decraradu chi a su pòpulu còrnicu at a èssere dadu istatutu de minoria, suta sa cunventzione pro s'aguardu de is minorias natzionales.

Àteros progetos[modìfica | edit source]