Jump to content

Dénia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 38°50′25″N 0°06′31″E / 38.840278°N 0.108611°E38.840278; 0.108611


Dénia
Nùmene ufitziale: Dénia (in castillanu Denia)
Istadu: Ispagna
Regione: Comunidade Valenciana
Provìntzia: Alacant
Ladiore: 38°50′24″ Nord
Longhiore: 0°06′36″ Est
Artiore: 22 m. subra su mare
Tirada: 62,2 km²
Populatzione: 44.464
671,66 biv./km²
Comunes lacanantes: Benimeli, Gata de Gorgos, Xàbia, Oliva (ispagna) (V), Ondara, Pedreguer, Pego, Els Poblets, El Ràfol d'Almúnia, Teulada, El Verger
Còdighe postale: 03700
Giassu web: https://www.ayto-denia.es/va/index.aspx

Dénia (in castillianu Denia) est una tzitade de sa Comunidade Valenciana, capitale de sa comarca de sa Marina Alta e fintzas de sa comarca istòrica de su Marchesadu de Dénia.

Contat unos 41.553bividores residentes, ma in istiu sa populatzione podet arribare a si multiplicare pro chimbe, fintzas a 200.000.[1] Su 11 de nadale de su 2015 est istada decrarada Tzitade Creativa de sa Gastronomia dae s'UNESCO.[2]

Mancari sa presèntzia de agatamentos archeològicos relativos a un'iaposentamentu ibèricu in sos intòrinos (Diniu), s'orìgine de sa tzitade de Dénia est cun probabilidade grega, chi ddi aiant dadu su nùmene de Hemeroskopeion[3]. Fiat fata a pustis romana. Su tzentru de Dianum, aici fiat istadu numenada a s'atu de sa fundatzione torra, fiat postu a norte de sa Dénia moderna.

Is testos clàssicos e is iscobertas archeològicas inditant chi in su sèculu I a.C. is tropas de Quintus Sertorius aiant fundadu una base navale a Dianium.

Durante s'Artu Imperu, sa tzitade aiat gosadu de unu perìodu de lughidore, colende a s'istadu de municipium.

Intre su 636 e su 693 d.C., durante su perìodu de su regnu visigotu, Denia fiat istada sede episcopale dipendente de Toledo.

Època musulmana e Reconchista

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Durante s'època musulmana, sa tzitade aiat tocadu su momentu de lughidore e potèntzia màssimu, acumpangiadu dae unu momentu de atividade culturale manna. Dàniya fiat istada capitale de sa tāʾifa in su 1010 de s'emiru Mujāhid al-ʿĀmirī, naradu al-Muwaffaq. Sa tāʾifa aiat pèrdidu s'indipendèntzia in su 1076 in favore de sa Taifa de Zaragoza.

Sa conchista cristiana, in su 1244, aiat betidu a sa decadèssida de sa tzitade, abarrada giai chentza de bividores a pustis de sa vitòria subra de is Moros. Fiat torrada a populare in parte de Valentzianos.

In su 1356 Denia passada a sa corona de Aragona, suta Alfonsu su Mannànimu. Dénia fiat promòvida suta sa Corona de Ispagna a marchesadu in su 1487. Su duca de Lerma, su de chimbe marchesos de Dénia e favoridu de Filipu III permitet a sa tzitade de s'artziare a su rangu de tzitade.

A pustis de sa bogada de is Moriscos, musulmanos prus o mancu cunvèrtidos a fortza a su cristianèsimu ma chi in realidade no aiant abbandonadu sa fide islàmica (1609), su marchesadu aiat padèssidu un'abbassamentu demogràficu acumpangiadu dae una crisi econòmica manna. Paret difatis chi dae su portu de Denia fiant sarpados, cara a s'Àfrica setentrionale, unos 25.000 Moriscos.

Partende dae su sèculu XVIII, Denia aiat partetzipadu in manera ativa a sa Gherra de Sutzessione e fiat istada sa prima a proclamare re s'artziduca Càralu de Asburgu. Sa gherra e is represas aiant batidu un'àtera crisi a sa tzitade. Is Borbones in fines dd'aiant ocupada su 17 de santandria de su 1708.

In su sèculu XIX Denia fiat torrada a acorpare a sa Corona (1804) e a bellu torrat a torradu a crèschere siat economicamente siat demograficamente. Is cummèrtzios sunt, dae tando, ligadas a is fainas marineras, a su cummèrtziu de sa pabassa e – prus de reghente – a su turismu.

  1. (CA) Fins on multipliquen la població durant l'estiu els nostres municipis, in lamarinaplaza.com.
  2. (CA) Dénia és declarada Ciutat Creativa de la Gastronomia de la UNESCO, in denia.es. URL consultadu su 18 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 2 làmpadas 2016).
  3. (EN) S. J. Keay, Simon J. Keay, Roman Spain, 1988.