Giuseppe Baturi
logudoresu · LSC · nugoresu
Giuseppe Andrea Salvatore Baturi (Catania, 21 de martzu 1964) est unu arcipìscopu catòlicu italianu, de su 16 de santandria de 2019 arcipìscopu metropolita de s'Arcidiòtzesi de Casteddu e de su 5 de argiolas 2022 segretàriu generali de sa Cunferèntzia Obispali Italiana.
Biografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Pesadia e ministèriu satzerdotali
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Giuseppe Baturi nascit su 21 de martzu 1964 in Catània, sedi de s'omònima arcidiòtzesi. A pustis de sa maturidadi scientìfica otenet sa làurea in giurisprudèntzia in s'Universidadi de Catània. Intrau in seminàriu, cunsighit su baccalaureau in teologia in su Stùdiu teològicu "San Paolo" de Catània e, posca, sa licèntzia in deretu canònicu in sa Universidadi Pontifìcia Gregoriana de Roma.
Su 2 de gennarxu 1993 benit ordinau presbìteru de s'archipìscopu Luigi Bommarito e incardinau in s'arcidiòtzesi de Catània.
A pustis de s'ordinatzioni tenit s'incàrriga de vicàriu obispali po is afaris econòmigus, procuradori generali de s'archipìscopu, vicepresidenti de s'Òpera catanesa po su cultu e sa religioni. Est stau puru responsàbili po sa Sitzìlia de "Comunioni e Liberatzioni" e docenti de Deretu canònicu in su Stùdiu teològicu "San Paolo". De su 2012 a su 2019 est diretori de s'Ufìtziu natzionali po is chistionis giurìdicas e segretàriu de su Cunsìgliu po is afaris giurìdicus de sa Cunferèntzia Obispali Italiana de cale de su 2015 est fintzas asuta-segretàriu.
Ministèriu obispali
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su 16 de santandria 2019 papa Franciscu ddu nòminat arcipìscopu metropolita de Casteddu; sutzedet a Arrigo Miglio, bessiu po làcanas de edadi.[1]
Su 5 de gennaxu 2020, cun d-una cerimònia in sa basìlica de Signora Nosta de Bonària in Casteddu, arricit s'ordinatzioni obispali de su cardinali Gualtiero Bassetti, arcipìscopu metropolita de Perùgia-Tzitadi de sa Pieve e presidenti de sa Cunferèntzia Obispali Italiana, co-cunsagrantis s'archipìscopu Arrigo Miglio e Salvatore Gristina, archipìscopu metropolita de Catània, e a manera cuntestuali pigat possessu de s'arcidiòtzesi.
Su 14 de gennaxu 2021 est elìgiu vicepresidenti de sa Cunferèntzia obispali sarda; sutzedet a s'arcipìscopu Ignazio Sanna. Su 25 de maju de su matessi annu sa Cunferèntzia obispali italiana, in s'Assemblea generali cosa sua, ddu at elìgiu vice-presidenti po s'Itàlia centrali[2].
In su 5 de argiolas 2022 su papa Franciscu ddu at nominau segretàriu generali de sa CEI[3], abarrendi archipìscopu de Casteddu ma arruendi de totu is atrus incàrrigus.
Genealogia obispali
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Cardinali Scipione Rebiba
- Cardinali Giulio Antonio Santori
- Cardinali Girolamo Bernerio, O.P.
- Arcipìscopu Galeazzo Sanvitale
- Cardinali Ludovico Ludovisi
- Cardinali Luigi Caetani
- Cardinali Ulderico Carpegna
- Cardinali Paluzzo Paluzzi Altieri degli Albertoni
- Papa Beneitu XIII
- Papa Beneitu XIV
- Papa Clementi XIII
- Cardinali Marcantonio Colonna
- Cardinali Giacinto Sigismondo Gerdil, B.
- Cardinali Giulio Maria della Somaglia
- Cardinali Carlo Odescalchi, S.I.
- Cardinali Costantino Patrizi Naro
- Cardinali Lucido Maria Parocchi
- Papa Piu X
- Cardinali Gaetano De Lai
- Cardinali Raffaele Carlo Rossi, O.C.D.
- Cardinali Amleto Giovanni Cicognani
- Cardinali Giovanni Benelli
- Cardinali Silvano Piovanelli
- Cardinali Gualtiero Bassetti
- Arcipìscopu Giuseppe Baturi
Referèntzias
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Rinunce e nomine. Rinuncia dell'Arcivescovo Metropolita di Cagliari (Italia) e nomina del nuovo Arcivescovo Metropolita, in press.vatican.va, 16 novembre 2019. URL consultadu su 17 novembre 2019.
- ↑ Eletti i due Vice Presidenti e i Presidenti di Commissione, in chiesacattolica.it.
- ↑ Rinunce e nomine (continuazione), in press.vatican.va. URL consultadu su 6 trìulas 2022.
Àteros progetos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Wikimedia Commons contenit màginis o atrus files de Giuseppe Baturi