Monti Arcuentu
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
S'Arcuentu est unu monti, artu unus 785 m, de sa Provìntzia de su Campidanu de Mesu, parti de una cadena parallela a unu tretu de sa Costa Birdi, po unus 8 km.[1]
Descritzioni
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Orìgini e sinnificau de su nòmini
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su nòmini de su monti est cumpostu de duus fueddus. Su primu est arcu, inditendi sa forma inarcada de is arrocas de su cùcuru.[2] Su segundu est bentu.Massimo Pittau ddu fùrriat a Arcu de su bentu. Esistit fintzas una varianti de su nòmini de su monti: Erculentu (fintzas argulentu), nòmini comunu de s'Artemisia abrotanum.[3]
Territòriu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su cumplessu at tentu s'orìgini sua in s'era tertziària, intre s'Oligocenu e su Miocenu, gràtzias a fainas vulcànicas intensas cun lava siat àtzida siat bàsica. Su tipu diferenti de lava at originau tipus de arroca diferentis. Cun su primu tipu s'osservant riolita, riodacita, ignimbrita e tufu, mentris su segundu at originau arroca de preda niedda[4].
S'Arcuentu tenit una crogorista chi si connoscit a discansu, originada de su tipu de arroca vulcànica de chi est fatu; de su cùcuru si biit sa penìsula de su Sinis, sa Giara, su monti Arci, su golfu de Aristanis, su Gennargentu, su Montiferru, su monti Grighine, is Seti Fradis, su monti Linas e sa pranura de su Campidanu. De su monti ndi calant cambas medas de àcua chi ant sgavau baddes strintas e profundas in s'arroca vulcànica.[5]
Acanta de su monti s'agatant is minieras de Montièciu, aìnturu de is làcanas de su Parcu geomineràriu stòricu e ambientali de sa Sardìnnia. A oru-oru de sa costa s'agatant is marinas de arena groga e is dunas de Pistis, Turri de Flumentòrgiu e Piscinas. Concas a nord si biint is lagunas de Sant'Antoni de Santadi e Marceddì.
Clima
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su clima de sa zona est su tìpicu mediterràneu, cun ierrus mitis e istadis calentis e sicas. Sa temperadura mèdia annuale est asuba de 15,5 °C, cun una mèdia de 28,8 °C in su mesi prus calenti (austu) e de 5,5 °C in su mesi prus frius (gennàrgiu). Is precipitatzionis funt pruschetotu de caràtiri proinosu e ndi calant pruschetotu me is mesis de atòngiu, cun una mèdia annuali de 737 millìmetrus[6].
Flora e fàuna
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In pitzeddu a s'Arcuentu s'agatat unu padenti seculari de ìlixi (Quercus ilex). Me is zonas abertas fait a agatai genias che sa matzigusa de Còrsica (Genista corsica), sa matzigusa de Moris (Genista morisii), sa matzigusa de su Sulcis (Genista sulcitana) e sa matzigusa de Valsecchi (Genista valsecchiae), chi s'acumpàngiant a formatzionis a magra de Calicotome villosa. Intra a is genias endèmicas s'agatat su gravellu de Sardìnnia (Dianthus sardous) e su càuli de Sardìnnia (Brassica insularis).[7] In su penditzu de su monti ddoi at una mància de modditzi (Pistacia lentiscus), ollastu (Olea europaea) e Phillyrea angustifolia. Intra is orchideas est comuna s'Anacamptis longicornu, sa Barlia robertiana, s'Ophrys apifera e Ophrys eleonorae[8].
Sa fàuna est fata de animalis comenti a su sirboni (Sus sue), su mraxani (Vulpes vulpes), sa martora (Martes martes), su bucameli (Mustela nivalis), su gatu aresti (Felis lybica sarda), su lèpori sardu (Lepus capensis mediterraneus) e su cerbu sardu (Cervus elaphus corsicanus). Intra is pillonis funt comunus meda su crabarissu (Erithacus rubecula), is Paridae, s'alibintu (Fringillidae), su Dendrocopos major e sa perdija (Alectoris bàrbara). Intra is agripiadoris chi bolant a giru-giru de su cùcuru ddoi funt su feridori (Accipiter nisus), s'astoreddu cudduventu (Falco tinnunculus), s'astori de pudda (Buteo buteo), s'astori pellegrinu (Falco peregrinus) e s'àbbila bera (Aquila chrysaetos). Intra s'arrèsiu ddoi at sa cabixeta Archaeolacerta bedriagae.[8]
Fogu de su 2011
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In s'austu de su 2011 unu fogu mannu at fatu dannu a totu sa costa e is montis innui s'aganant is comunus de Arbus e Gùspini. Is pampas no ant arrisparmiau mancu s'Arcuentu, distruendi-ndi ètarus de padenti a baddi de su massitzu vulcànicu.[9]
Escursionismu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Fait a lompi a su cùcuru de su monti sighendi un'àndala escursionìstica de su Club Alpinu Italianu (s'àndala nùmeru 192) chi incumentzat de is minieras de Montièciu[10].
Su dìciu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]A s'Arcuentu est assotziau unu dìciu famau in su Campidanu de Mesu e in su Campidanu de Terraba:
| « Arcuentu fumosu, àcua teneus nosu » |
Custu bolit nai chi is nuis in pitzus de su monti annùntziant sa pròida in sa zona.[11][12][13]
Riferimentus
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ (IT) Monte Arcuentu (Arbus) dal sito della provincia del Medio Campidano, in provincia.mediocampidano.it. URL consultadu su 13 settembre 2010.
- ↑ Giulio Paulis, p.243.
- ↑ [1] Massimo Pittau - Toponimi della Sardegna Meridionale
- ↑ G. Bacchetta, C. Pontecorvo; R. Vacca, pp.176-177.
- ↑ G. Bacchetta, C. Pontecorvo; R. Vacca, p.177.
- ↑ G. Bacchetta, C. Pontecorvo; R. Vacca, pp.177-178.
- ↑ G. Bacchetta, C. Pontecorvo; R. Vacca, p.179.
- ↑ 8.0 8.1 (IT) Appunti sul territorio - La montagna (PDF), in provincia.mediocampidano.it. URL consultadu su 13 settembre 2010.
- ↑ (IT) Incendio Arbus: Sulcis e Campidano a fuoco, video struggenti, in MeteoWeb, 27 austu 2011. URL consultadu su 9 làmpadas 2022.
- ↑ Il sentiero CAI per Monte Arcuentu, in provincia.mediocampidano.it. URL consultadu su 13 settembre 2010.
- ↑ Dìcius arburesus (PDF), in deuchistionususardu.it. URL consultadu su 9 làmpadas 2022 (archiviadu dae s'url originale su 14 làmpadas 2022).
- ↑ (IT) Detti Sardi: "Arcuentu fumosu acqua teneusu nosu", se Arcuentu è nuvoloso pioverà | Cagliari - Vistanet, in cagliari.vistanet.it, 24 santandria 2017. URL consultadu su 9 làmpadas 2022.
- ↑ (IT) ZZDICIUS/a, in www.nominis.net. URL consultadu su 9 làmpadas 2022.
Bibliografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Montagne di Sardegna, Sassari, Carlo Delfino, 1993, ISBN 88-7138-072-X.
- G. Bacchetta, C. Pontecorvo; R. Vacca, La flora del Monte Arcuentu (Sardegna sud occidentale), in Webbia, vol.62, n.2, 2007, pp.175-204