Re-unificatzione tedesca

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Re-unificatzione de su 1990

Sa re-unificatzione tedesca (in tedescu: Deutsche Wiedervereinigung) est istada su protzessu de re-conchista de s'unidade natzionale a banda de sa Germània, chi a s'acabu de sa Segunda gherra mundiale, conclùida cun sa derrota de Su de Tres Reich, fiat istada divìdida in duos Istados dae is potèntzias alliadas. Si faeddat de "re-unificatzione" in relatzione a su prus antigu protzessu de Unificatzione de sa Germània (Deutsche Einigung) chi aiat batidu a sa costitutzione de s'Istadu tedescu in su 1871.

Sa re-unificatzione tedesca est acontèssida su 3 de santugaine de su 1990, cando is territòrios de sa Repùblica Democràtica Tedesca (RDT, comunemente narada "Germània Est" in Itàlia; Deutsche Demokratische Republik o DDR in tedescu) sunt istados acorporados dae sa tando "Germània Ovest" (chi beniat a èssere sa Repùblica Federale Tedesca, o RFT, in tedescu denominada ufitzialmente Bundesrepublik Deutschland o BRD), pro si costituire a fatu in chimbe Länder ("istados federados"): Meclemburgu-Pomèria Anteriore, Brandeburgu, Sassònia, Sassònia-Anhalt e Turìngia. S'istadu torradu a unificare at mantentu su nùmene chi fiat de sa Germània Ovest e est àncora oe sa Repùblica Federale Tedesca.

Passàgios fundamentales in bista de sa re-unificatzione sunt istados sa ruta de su muru de Berlinu (9 santandria 1989) e s'intrada in vigore, su 1º trìulas 1990, de su Tratadu in s'unione monetària, econòmica e sotziale (Währungs-, Wirtschafts- und Sozialunion) intre is duos Istados, chi previdiat unu tassu de cunversione intre marcu de s'est e marcu de s'ovest de 1 a 1 pro is partidas currentes e de 2 marcos de s'est pro unu 1 marcu de s'ovest pro patrimonios e dèpidos.[1]

A pustis de is primas eletziones lìberas in sa Germània Est, chi si fiant tentas su 18 martzu 1990, is negotziados intre is duos Istados fiant arribados a unu Tratadu de Unificatzione, mentras ins negotziados intre is duas Germànias e is bator potèntzias ocupadoras (Frantza, Regnu Unidu, Istados Unidos de Amèrica e Unione Soviètica) aiant prodùidu su gai naradu Tratadu duos prus bator, chi garantiat s'indipendèntzia prena a un'istadu tedescu torradu a unificare.

Legalmente non s'est tratadu de una re-unificatzione intre is duos istados tedescos, ma de s'annessione a banda de sa Germània Ovest de is chimbe Länder de Germània Est e de Berlinu Est: tale sèberu aiat fatu prus lestra sa re-unificatzione intre is duos istados (evitende aici sa criatzione de una costitutzione noa e sa sutascritzione de tratados internatzionales noos).

Sa Germània torrada a unificare fiat abarrada unu paisu membru de is Comunidades europeas (e a puatis de s'Unione Europea) e de sa NATO. Sa re-unificatzione tedesca etotu aparit comente a unu passàgiu imprescindìbile pro s'integratzione europea a sighire (partende dae su Tratadu de Maastricht firmadu su 7 freàrgiu 1992 e intradu in vigore su 1º santandria 1993) e pro s'adotzione de s'èuro che a moneda comuna in numerosos Paisos de su continente[2].

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Giacché, pp. 5 e 56.
  2. Giacché, p. 6.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]