Teulada

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca


Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Teulada est unu comunu de 3.988 Bividoris de sa Provìntzia de Casteddu.



Teulada
Teulada-Stemma.png
Nùmene ufitziale: Teulada
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Casteddu (CA)
Ladiore: 38°58′0″ Nord
Longhiore: 8°46′0″ Est
Artiore: 50 m. subra su mare
Tirada: 245,59 km²
Populatzione:
3.988
16,24 biv./km²
Apendìtzios: Foxi, Genniomus, Gutturu Saidu, Is Carillus, Malfatano, Masoni de Monti, Masoni de Susu, Matteu, Perdaiola, Perdalonga, Sa Portedda, Su de Is Seis, Su Fonnesu
Comunes lacanantes: Domus de Maria, Masainas (CI), Piscinas (CI), Pula, Sant'Anna Arresi (CI), Santadi (CI), Giba (CI)
Còdighe postale: 09019
Prefissu telefònicu: 070
Còdighe istat: 092084
Còdighe catastale: L154
Bividores: teuladinus, teuladesus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Madonna de su Cramu
16 Trìulas
Giassu web: Giassu Istitutzionale


Istòria[acontza | edit source]

S'istòria de s'origini de sa bidda si perdit in su tempus. Is primus sinnus de s'omini funt is medas nuraxis chi s'agatant in totu is satus de su comunu e is arrestus chi s'agatant in s'Isula Arrubia.

Su primu logu aundi est nascia sa bidda si pentzat ca potzat essi a palas de s'antigu Kersonesus, connotu oi in diri cumenti Cabu Teulada, aundi parit ca ci fessint unas domus de militaris romanus po castiai e difendi is baìas de Cala Prumu e Zafaranu. Podit essi ca sa bidda siat sighia a abarrai inguni po totu sa simàna romana, candu sa bidda pigat su nòmini de Tegula.

Seculus a pustis, fortzis po is bardanas chi lompiant dae su mari, sa bidda s'est movia, cumenti amostant unus cantu arrestus archeologicus agataus acanta de sa cresia de Sant'Isidoriu, in sa prana de sa Tuerra chi est unu logu prus atesu de su mari. Sa bidda, perou, no ada abarrai po meda tempus innoi e, biendi ca is bardanas de is Saracenus sighiant, is teuladesus a s'acabu de su Seixentus s'ant torrai a movi stesiendisiri de su mari. In custu tempu difatis, is teuladesus anta incumentzai a aproillai in su logu aundi s'agatat oi in diri sa bidda, aundi ci fiant giai unas cantu domus nascias acanta de sa cresia de Santu Franciscu. Propriu poita si timiant is bardanas de is piratas si nci aziant in totu sa costa de sa baìa de Teulada, anci cumenti in totu sa Sardigna, turris de posta, ca s'agatant ancora oi (mancai no si potzat stichiri a intrus) a Mrafidanu, Pixinnì, Potu Budellu, Potu Scudu e Cala Prumu.

In s'Otuxentus e in s'incumintzu de su Noixentus s'acolumia de sa bidda est casi totu in sa messarítzia, ma meda genti traballa fintzas in is minièras de su Sulcis. A pustis de is gherras mundialis, sa bidda lompit a su numeru prus mannu de bividoris, pustis unu numero mannu de giovunus patint in disterru fendi arribai is bividoris a is 4.000 de oi. In is annus cincuanta 7500 ha (75 milionis de m²) de su comunu benint secuestraus dae sa basi militari Nato ca no permitit a sa bidda de sfrutai de manera acolumica sa mellus pati de sa costa[1].

Oi Teulada est una bidda chi circa, mancai is strobus mannus de sa basi militari, de ndi bessiri de sa crísi cun su turismu de calidadi, ponendi impari su mari de sa costa cun su monti de aintrus. Po custu s'est aconcendi su potu turisticu, ca fiat stetiu fatu a patiri de su 1956, po ddu fai essi una frimada de is medas turistas chi, prus che totu in s'istadi, benint in Sardigna in bàrca.


Evolutzione demografica[acontza | edit source]

Bividores censidos


Nòtas[acontza | edit source]

  1. (IT) Documentariu "Piccola Pesca"


Bibliografia[acontza | edit source]

  • (IT) Ester Zorco, La Baronia di Teulada, Domus de Janas, Casteddu
  • (IT) Siro Vannelli: Guida al Verde di Teulada e del suo territorio, Cuec, Casteddu
  • (IT) Salvatore Loi: Domus Furriadroxius Madaus, Domus de Janas, Casteddu


Biddas copiolas[acontza | edit source]


Acàpius a foras[acontza | edit source]