Dii internatzionali de su lìburu e de su deretu de autori

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Installatzioni 1:2001, Casagrande & Rintala, Biennale de Firenze, 2001

Sa Dii Internatzionali de su lìburu e de su deretu de autori est un'acuntessimentu de su 23 de abrili a livellu mundiali cun sa punna de intzulliri sa ligidura, s'editoria e sa protetzioni de sa propiedadi intelletuali po mèdiu de su deretu de autori. A incumentzai de su 1988, est una dii internatzionali promòvia de s'UNESCO. Su 15 de argiolas de su 1989 dd'ant afestada in unus cantu paisus e in su 2010 fiat spraxa in prus de centu.[1][2]

Est una data simbòlica po sa literadura mundiali, sendi chi in sa pròpiu dii, in su 1616, funt mortus Cervantes, Shakespeare e Garcilaso de la Vega. Sa data currispondit puru cun sa nàscida de autoris de primori comenti Maurice Druon, Haldor K.Laxness, Vladimir Nabokov, Josep Pla, Manuel Mejía Vallejo e William Wordsworth. Sa Dii Internatzionali de su lìburu est stètia proclamada po onorai a custus autoris me in sa Cunferèntzia Generali de s'UNESCO de Parigi de su 1995 po dònnia 23 de abrili[1][3].

Stòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Der moderne Buchdruck (S'imprenta moderna), sa de cuàturu sculturas (de ses) espostas in s'esposidura Berlinesa Walk of Ideas in ocasioni de sa Copa Mundiali de Fùbalu de su 2006.

Su 23 de abrili est stètiu sceberau comenti «Dii Internatzionali de su Lìburu», ca est da data de morti de Miguel de Cervantes, William Shakespeare e Inca Garcilaso de la Vega in sa pròpiu dii de su 1616. Mancau custa fessit sa motivatzioni ofitziali, Cervantes, in realidadi est mortu su 22 e dd'ant interrau su 23; Shakespeare est mortu su 23 de abrili de su calendàriu giulianu, chi est su 3 de maju de su calendàriu gregorianu.

S'Unioni Internatzionali de is Editoris at propostu custa data a s'UNESCO, cun sa punna de amparai sa cultura e sa protetzioni de sa propiedadi intelletuali po mèdiu de su deretu de autori. Sa Cunferèntzia Generali de s'UNESCO dd'at aprovada me in Parigi su 15 de donniasantu de su 1995. A incumentzai de cussa data, duncas, su 23 de abrili est sa «Dii internatzionali de su lìburu e de su deretu de autori».

Capitali Mundiali de su Lìburu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dònnia annu, s'UNESCO e is tres organizatzionis professionalis internatzionalis de su mundu de su lìburu (Unioni Internatzionali de is Editoris, sa Federatzoni Internatzionali de is Libràrius e sa Federatzoni Internatzionali de is Assòtziu e Istitutzionis Bibliotecàrias) sceberant una Capitali Mundiali de su Lìburu po sa calidadi de is programas suus po promovi sa spraxidura de is lìburus e incoragiri sa ligidura.[4]

Annu Tzitadi Paisu
2001 Madrid bandera Ispagna
2002 Lisàndria Egitu
2003 Noa Delhi India
2004 Anversa bandera Bèlgiu
2005 Montreal bandera Cànada
2006 Torinu bandiera Itàlia
2007 Bogotá bandera Colòmbia
2008 Amsterdam bandera Paisos Bàscios
2009 Beirut Líbanu
2010 Lubiana bandera Islovènia
2011 Buenos Aires bandera Argentina
2012 Erevan bandera Armènia
2013 Bangkok Tailàndia
2014 Port Harcourt Nigèria
2015 Incheon bandera Corea de su Sud
2016 Wrocław bandera Polònia
2017 Conakry Guinea
2018 Atene bandera Grètzia
2019 Sharjah Emiraus Àrabus Aunius
2020 Kuala Lumpur Malaìsia
2021 Tbilisi bandera Geòrgia
2022 Guadalajara bandera Mèssicu

Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 Manuela Ennas, Die mundiale de su libru e de is deretos de autore, in Sardiniapost.it, 23 abrile 2021. URL consultadu su 24 abrile 2021.
  2. (ES) 23 de abril, Día Mundial del Libro y del Derecho de Autor, in unesco.org.
  3. (EN) World Book and Copyright Day 2012 | United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, in unesco.org, 3 nadale 2012. URL consultadu su 24 abrile 2021 (archiviadu dae s'url originale su 3 nadale 2012).
  4. (EN) UNESCO World Book Capital, in UNESCO, 25 trìulas 2013. URL consultadu su 24 abrile 2021.