Jump to content

Museu archeològicu natzionale de Nùgoro

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 40°19′17.6″N 9°20′11.72″E / 40.321556°N 9.336588°E40.321556; 9.336588

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Museu archeològicu natzionale "Giorgio Asproni"
Logu
Istadubandiera Itàlia
LocalidadeNùgoro
IndiritzuCarrera Mannu 1
Caraterìsticas
Tipologiamuseu archeològicu
Abertura2002
GestioneMinistèriu de sa cultura
DiretoreStefano Giuliani[1]
Bisitadores2,635 (2017)
Situ web

Su museu archeològicu natzionale "Giorgio Asproni" est unu museu archeològicu in gestione a su Ministeru de sos Benes Culturales chi s'agatat in su tzentru istòricu de Nùgoro, a curtzu a sa Catedrale de Santa Maria.

Fundadu in su 2002[2][3][4], tenet sede in unu palatzu de s'otighentos chi fiat de propiedade de Giorgio Asproni, polìticu e intelletuale sardu de su de XIX sèculos.[3][5]

S'espositzione cumprendet repertos bènnidos dae su territòriu de sa provìntzia istòrica de Nùgoro, chi pertocant a un'arcu cronològicu cumprèndidu intre su Paleolìticu e s'Edade de Mesu. Su materiale prus cunsistente est relativu a s'edade nuràgica. S'allestimentu tenet un'impostatzione didàtica forte, cun riprodutziones de unos cantos monumentos (a esempru Sa Sedda 'e sos Carros de Ulìana[4]), dae ue benint sos ogetos agatados. In custu momentu s'espositzione s'isvilupat in su pranu terra, mentras sunt galu in fase de allestimentu sos pranos superiores.

Sa prima sala de su museu esponet repertos paleontològicos relativos a calicunu de sos animales chi pobulaiant sa Sardigna in su Pleistotzene. Intre custos, ispicant sos restos de animales chi in dies de oe non s'agatant prus in Europa, che a unas cantas genias de martinica o de iena. Sa parte manna de sos rinvenimentos benit dae sos iscavos de su Monte Tuttavista de Orosei e dae sas grutas de su territòriu de Ulìana.[3]

Sos materiales prus antigos sunt costituidos dae pedras traballadas de su paleolìticu.[3][6] B'at fintzas un'issèberu de materiales mescamente in tzeràmica relativos a sas fases vàrias de sa preistòria de sa Sardigna. A s'edade de su brunzu antigu si datat sa carena de Sisaia[4], una fèmina chi ant sepultadu in manera individuale cun unu rituale diferente respetu a su colletivu prevalente, e chi in sa conca sua presentat sos sinnos de una trapanazione acontèssida cun probabilidade pro resones màgicu-religiosas[5] a sa cale sa fèmina fiat subravìvida, comente benit ammustradu dae sa saldadura perfeta de sa rundella òssea bogada e posca torrada a pònnere in logu.

Navitzellas nuraghesas subra de pedracontzas decoradas
Pedracontzas decoradas de su Nuraghe Nurdole

Sa fase nuraghesa est cussa a sa cale su museu archeològicu de Nùgoro dèdicat prus logu, esponende unos cantos de sos repertos prus importantes. In su pranu temàticu, s'espositzione privilègiat sos materiales bènnidos dae sos logos de cultu caraterizados dae sa presèntzia rituale de abba (tèmpios a putzu e fontes sacras). Intre sas àteras cosas, si signalant che a puntos de fortza de s'espositzione una colletzione manna de brunzitos nuràgicos, sa ricostrutzione de unu cantzu de su cumplessu de Sa Sedda 'e Sos Carros de Ulìana, e unos cantos de sas pedracontzas decoradas de su nuraghe Nurdole de Orane.[3]

A s'edade ellenìstica est dedicadu unu tretu minore, ma fintzas gasi in ie s'agatant elementos de primore, che a sos frammentos de tzeràmica decorada bènnidos dae sa Grètzia o dae sa Pùglia.

Sa romanizatzione de su territòriu est rapresentada dae unu campionàriu de sas formas e produtziones de tzeràmica e ànforas de edade romana[5] prus difùndidas, ma bi sunt fintzas epìgrafes e unu diploma militare, est a nàrrere un'atestadu de cungedu de unu sordadu chi aiat serbidu in s'esèrtzitu romanu a su tempus de s'imperadore Trajanu.

Un'ùrtima vetrina presentat carchi frammentu de tzeràmica medievale e postmedievale, bènnidas dae s'àrea de su casteddu de Pasada.[3]

  1. (IT) Nuoro. Museo Archeologico Nazionale ‘G. Asproni’. Confermato il direttore Stefano Giuliani [IL SERVIZIO], in TeleSardegna. URL consultadu su 23 santugaine 2022 (archiviadu dae s'url originale su 23 santugaine 2022).
  2. (IT) Museo archeologico nazionale “Giorgio Asproni”, in Direzione regionale Musei Sardegna. URL consultadu su 23 santugaine 2022 (archiviadu dae s'url originale su 19 santugaine 2022).
  3. 3.0 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 (IT) Il museo Archeologico Nazionale di Nuoro, in Sardegna Virtual Archaeology. URL consultadu su 23 santugaine 2022.
  4. 4.0 4.1 4.2 (IT) Museo archeologico nazionale "G. Asproni", in Ministero per i Beni e le Attività culturali e per il Turismo. URL consultadu su 23 santugaine 2022 (archiviadu dae s'url originale su 23 santugaine 2022).
  5. 5.0 5.1 5.2 (IT) Nuoro, Museo Archeologico Nazionale G. Asproni, in Sardegna Cultura. URL consultadu su 23 santugaine 2022 (archiviadu dae s'url originale su 23 santugaine 2022).
  6. (IT) Museo Nazionale Archeologico di Nuoro, in Distretto Culturale del Nuorese. URL consultadu su 23 santugaine 2022 (archiviadu dae s'url originale su 23 santugaine 2022).
  • Fulvia Lo Schiavo e Maria Ausilia Fadda, Nuoro, in Giovanni Lilliu (a incuru de), L'Antiquarium arborense e i civici musei archeologici della Sardegna, Cinisello Balsamo, Banco di Sardegna, 1988, OCLC 884626176.
  • Maria Ausilia Fadda, Il Museo Archeologico Nazionale di Nuoro, in Sardegna Archeologica. Guide e Itinerari, 17ª ed., Tàtari, Carlo Delfino Editore, 2006, ISBN 978-8871383866, OCLC 609195035.
  • (IT) Situ ufitziale, in museoarcheologiconuoro.beniculturali.it. URL consultadu su 12 abrile 2014 (archiviadu dae s'url originale su 1º làmpadas 2016).
Controllu de autoridadeVIAF (EN137289413 · ISNI (EN0000 0001 2217 6398 · GND (DE10179698-5 · LCCN (ENnr87000413 · SUDOC (FR129260746 · WorldCat Identities (ENnr87-000413