Museu archeològicu natzionale de Nùgoro

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Museu archeològicu natzionale "Giorgio Asproni"
Logu
Istadu	Itàlia
Localidade	Nùgoro
Indiritzu	Carrera Mannu 1
Caraterìsticas
Tipologia	museu archeològicu
Abertura	2002
Gestione	Ministèriu de sa cultura
Diretore	Stefano Giuliani
Bisitadores	2,635 (2017)
Situ web

Su museu archeològicu natzionale "Giorgio Asproni" est unu museu archeològicu in gestione a su Ministeru de sos Benes Culturales chi s'agatat in su tzentru istòricu de Nùgoro, a curtzu a sa Catedrale de Santa Maria.

Fundadu in su 2002, tenet sede in unu palatzu de s'otighentos chi fiat de propiedade de Giorgio Asproni, polìticu e intelletuale sardu de su de XIX sèculos.

S'espositzione

S'espositzione cumprendet repertos bènnidos dae su territòriu de sa provìntzia istòrica de Nùgoro, chi pertocant a un'arcu cronològicu cumprèndidu intre su Paleolìticu e s'Edade de Mesu. Su materiale prus cunsistente est relativu a s'edade nuràgica. S'allestimentu tenet un'impostatzione didàtica forte, cun riprodutziones de unos cantos monumentos (a esempru Sa Sedda 'e sos Carros de Ulìana), dae ue benint sos ogetos agatados. In custu momentu s'espositzione s'isvilupat in su pranu terra, mentras sunt galu in fase de allestimentu sos pranos superiores.

Paleontologia

Sa prima sala de su museu esponet repertos paleontològicos relativos a calicunu de sos animales chi pobulaiant sa Sardigna in su Pleistotzene. Intre custos, ispicant sos restos de animales chi in dies de oe non s'agatant prus in Europa, che a unas cantas genias de martinica o de iena. Sa parte manna de sos rinvenimentos benit dae sos iscavos de su Monte Tuttavista de Orosei e dae sas grutas de su territòriu de Ulìana.

Edade pre-nuraghesa

Sos materiales prus antigos sunt costituidos dae pedras traballadas de su paleolìticu. B'at fintzas un'issèberu de materiales mescamente in tzeràmica relativos a sas fases vàrias de sa preistòria de sa Sardigna. A s'edade de su brunzu antigu si datat sa carena de Sisaia, una fèmina chi ant sepultadu in manera individuale cun unu rituale diferente respetu a su colletivu prevalente, e chi in sa conca sua presentat sos sinnos de una trapanazione acontèssida cun probabilidade pro resones màgicu-religiosas a sa cale sa fèmina fiat subravìvida, comente benit ammustradu dae sa saldadura perfeta de sa rundella òssea bogada e posca torrada a pònnere in logu.

Edade nuràgica

Navitzellas nuraghesas subra de pedracontzas decoradas

Pedracontzas decoradas de su Nuraghe Nurdole

Sa fase nuraghesa est cussa a sa cale su museu archeològicu de Nùgoro dèdicat prus logu, esponende unos cantos de sos repertos prus importantes. In su pranu temàticu, s'espositzione privilègiat sos materiales bènnidos dae sos logos de cultu caraterizados dae sa presèntzia rituale de abba (tèmpios a putzu e fontes sacras). Intre sas àteras cosas, si signalant che a puntos de fortza de s'espositzione una colletzione manna de brunzitos nuràgicos, sa ricostrutzione de unu cantzu de su cumplessu de Sa Sedda 'e Sos Carros de Ulìana, e unos cantos de sas pedracontzas decoradas de su nuraghe Nurdole de Orane.

Edade ellenìstica

A s'edade ellenìstica est dedicadu unu tretu minore, ma fintzas gasi in ie s'agatant elementos de primore, che a sos frammentos de tzeràmica decorada bènnidos dae sa Grètzia o dae sa Pùglia.

Edade romana

Sa romanizatzione de su territòriu est rapresentada dae unu campionàriu de sas formas e produtziones de tzeràmica e ànforas de edade romana prus difùndidas, ma bi sunt fintzas epìgrafes e unu diploma militare, est a nàrrere un'atestadu de cungedu de unu sordadu chi aiat serbidu in s'esèrtzitu romanu a su tempus de s'imperadore Trajanu.

Edade medievale

Un'ùrtima vetrina presentat carchi frammentu de tzeràmica medievale e postmedievale, bènnidas dae s'àrea de su casteddu de Pasada.

Bibliografia

• Fulvia Lo Schiavo e Maria Ausilia Fadda, Nuoro, in Giovanni Lilliu (a incuru de), L'Antiquarium arborense e i civici musei archeologici della Sardegna, Cinisello Balsamo, Banco di Sardegna, 1988, OCLC 884626176.
• Maria Ausilia Fadda, Il Museo Archeologico Nazionale di Nuoro, in Sardegna Archeologica. Guide e Itinerari, 17ª ed., Tàtari, Carlo Delfino Editore, 2006, ISBN 978-8871383866, OCLC 609195035.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ ufitziale, in museoarcheologiconuoro.beniculturali.it. URL consultadu su 12 abrile 2014 (archiviadu dae s'url originale su 1º làmpadas 2016).