Museu archeològicu natzionale de Nùgoro

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 40°19′17.41″N 9°20′12.89″E / 40.321504°N 9.336913°E40.321504; 9.336913

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Su museu archeològicu natzionale "G. Asproni" est unu museu archeològicu in gestione a su Ministeru de sos Benes Culturales chi s'agatat in su tzentru istòricu de Nùgoro, a curtzu a sa Catedrale de Santa Maria.

Tenet sede in unu palatzu de s'otighentos chi fiat de propriedade de Giorgio Asproni, polìticu e intelletuale sardu de su de XIX sèculos.

S'espositzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'espositzione cumprendet repertos bènnidos dae su territòriu de sa provìntzia istòrica de Nùgoro, pertinentes a un'arcu cronològicu cumprèndidu intre su Paleolìticu e s'Edade de Mesu. Su materiale prus cunsistente est relativu a s'edade nuràgica. S'allestimentu tenet un' impostatzione didàtica forte, cun riprodutziones de carchi monumentu (pro esempru Sa Sedda 'e sos Carros de Ulìana), dae ue benint sos ogetos agatados. In custu momentu s'espositzione s'isvilupat a su pranu terra, mentras sunt galu in fase de allestimentu sos pranos superiores.

Paleontologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa prima sala de su museu esponet repertos paleontològicos relativos a calicunu de sos animales chi pobulaiant sa Sardigna in su Pleistotzene. Intre custos, ispicant sos restos de animales oe non prus presentes in Europa, che a carchi genia de martinica o de iena. Sa majoria de sos rinvenimentos benit dae sos iscavos de su Monte Tuttavista de Orosei e dae sas grutas de su territòriu de Ulìana.

Edade pre-nuraghesa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos materiales prus antigos sunt costituidos dae pedras traballadas de su paleolìticu. B'at fintzas un'issèberu de materiales mescamente in tzeràmica relativos a sas fases vàrias de sa preistòria de sa Sardigna. A s'edade de su brunzu antigu si datat sa carena de Sisaia, una fèmina chi ant sepultadu in manera individuale cun unu rituale diferente respetu a su colletivu prevalente, e chi in sa conca sua presentat sos sinnos de una trapanazione acontèssida cun probabilidade pro motivos màgicu-religiosos a sa cale sa fèmina fiat subravìvida, comente benit ammustradu dae sa sardadura perfeta de sa rondella òssea bogada e posca torrada a pònnere in logu.

Edade nuràgica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa fase nuraghesa est cussa a sa cale su museu archeològicu de Nùgoro dèdicat prus logu, esponende unos cantos de sos repertos prus importantes. In su pranu temàticu, s'espositzione privilègiat sos materiales bènnidos dae sos logos de cultu caraterizados dae sa presèntzia rituale de abba (tèmpios a putzu e fontes sacras). Intre sas àteras cosas, si signalant che a puntos de fortza de s'espositzione una colletzione manna de brunzitos nuràgicos, sa ricostrutzione de unu cantzu de su cumplessu de Sa Sedda 'e Sos Carros de Ulìana, e unos cantos de sas pedracontzas decoradas de su nuraghe Nurdole de Orane.

Edade ellenìstica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A s'edade ellenìstica est dedicadu unu tretu minore, ma fintzas gasi in ie s'agatant elementos de primore, che a sos frammentos de tzeràmica decorada bènnida dae sa Grètzia o dae sa Pùglia.

Edade romana[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa romanizzazione de su territòriu est rapresentada dae unu campionàriu de sas formas e produtziones de tzeràmica e ànforas de edade romana prus difùndidas, ma bi sunt fintzas epìgrafes e unu diploma militare, est a nàrrere un'atestadu de cungedu de unu sordadu chi aiat serbidu in s'esèrtzitu romanu a su tempus de s'imperadore Traianu.

Edade medievale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Un'ùrtima vetrina presentat carchi frammentu de tzeràmica medievale e postmedievale, bènnidas dae s'àrea de su casteddu de Pasada.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Fulvia Lo Schiavo e Maria Ausilia Fadda, Nuoro, in Giovanni Lilliu (a incuru de), L'Antiquarium arborense e i civici musei archeologici della Sardegna, Cinisello Balsamo, Banco di Sardegna, 1988, OCLC 884626176.
  • Maria Ausilia Fadda, Il Museo Archeologico Nazionale di Nuoro, in Sardegna Archeologica. Guide e Itinerari, 17ª ed., Tàtari, Carlo Delfino Editore, 2006, ISBN 978-8871383866, OCLC 609195035.

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • (IT) Situ ufitziale, in museoarcheologiconuoro.beniculturali.it. URL consultadu su 12 abrile 2014 (archiviadu dae s'url originale su 1º làmpadas 2016).
Controllu de autoridadeVIAF (EN137289413 · NLG (EN57409 · WorldCat Identities (EN137289413